La qüestió del celibat divideix el Vaticà

Marc Segués, Orsolya Gazdagi

«Solteria, especialment la del que ha fet vot de castedat». Així és com la RAE defineix el terme «celibat», una qüestió oberta a debat en l’entorn religiós des que es va reunir el passat mes d’octubre el Sínode de l’Amazònia.

L’escassetat de representants de l’Església en les zones més remotes d’Amèrica Llatina ha propiciat aquesta trobada entre els bisbes de la regió de l’Amazones, els quals van debatre la possibilitat d’ordenar com a sacerdots a homes casats, amb l’objectiu de garantir que les persones que així ho desitgin puguin rebre els sagraments, inclòs als territoris més aïllats.

Els bisbes del Sínode van aprovar per una majoria de 128 a 41 la possibilitat que homes respectats amb famílies estables puguin ser ordenats sacerdots. En tot cas, l’última paraula serà del papa Francesc. S’espera que el pontífex publiqui aviat l’exhortació apostòlica en la qual explicitarà la seva decisió sobre els viri probati, homes casats que poden exercir el sacerdoci en les seves comunitats. L’aprovació d’aquesta proposta tindria caràcter revolucionari, ja que acabaria amb el celibat com a norma universal, imperant en l’Església catòlica des de fa gairebé mil anys.

Polèmica al Vaticà

La polèmica va sorgir arran d’aquesta possibilitat. El passat 15 de gener es va publicar De profondeurs de nos cœurs (Des de la profunditat del nostre cor), llibre firmat pel cardenal Robert Sarah. El purpurat és un dels líders de la facció conservadora del Vaticà, contrària a les reformes que ha implementat Francesc al llarg dels sis anys que porta al capdavant de la Santa Seu. En la seva nova obra Sarah afirma que «ordenar homes casats no és una excepció, és una violació». La postura que defensa el cardenal al seu llibre ha suggerit una nova oposició al Sant Pare, amb qui no es mostra d’acord en qüestions com la família, la moral cristiana o la llibertat de culte.

En un primer moment es va anunciar que el llibre va ser escrit a quatre mans entre el cardenal Sarah i el papa emèrit Benedicte XVI. Això suposava enfrontar als dos papes, a més d’avivar les tensions entre les ales conservadora i progressista del Vaticà. «Crec que el celibat dels sacerdots és indispensable. No puc callar», són les paraules de Benedicte recollides al llibre.

No obstant això, una font anònima que s’assegura propera a Ratzinger va filtrar la negativa d’aquest a haver col·laborat en la creació del llibre, i assegura que «es tracta d’una operació editorial mediàtica de la qual Benedicte no vol formar part i és totalment aliè». En realitat, segons afirma el mateix papa emèrit, el que el cardenal va rebre va ser un text en defensa del celibat entre els sacerdots, però no tenia constància de que Sarah anés a publicar-ho al seu llibre. Aquest conflicte aviva les acusacions que Ratzinger, el qual es va retirar de la vida publica després de la seva renúncia, pugui estar manipulat pel sector més moderat de l’Església.

Per la seva part, Francesc ha deixat clar que no està a favor del celibat opcional, i que l’Església no es planteja l’abolició del celibat entre els sacerdots, a pesar de que no es tracti d’un dogma i que, per tant, es podria erradicar.

La història del celibat

Comments are closed.