La proposta de coalició entre C’s i PP i la seva aplicació

Després de les eleccions generals que es van celebrar el passat 28 d’abril, Pablo Casado va plantejar, en diferents ocasions, la possibilitat de parar la mà a Ciutadans Vox per presentar-se sota una mateixa capçalera. El candidat del PP defensava que «unir forces i optimitzar el vot» era l’únic camí possible per assolir una victòria cap a les urnes i frenar els nacionalismes. La proposta de Casado però no va acabar de quallar, ja que no va convèncer ni a la formació taronja ni als ultraconservadors. Des dels comicis del 10 de novembre però, Ciutadans ha canviat d’opinió. I és que tenint en compte la batuda política que va viure el partit Inés Arrimadas, la candidata ja ha presentat una alternativa. Una proposta que preveu una coalició amb el PP a Galícia, País Basc i Catalunya, tres indrets que considera «excepcionals».

La iniciativa s’inspira en Navarra Suma. A les eleccions del Parlament de Navarra del 2015, Ciutadans va obtenir un 2,96 % dels vots. Si hagués assolit el 3% hauria, arrabassat un escó a la coalició nacionalista basca Geroa Bai impedint que la líder d’aquesta formació es convertís en presidenta de Navarra. El mateix els hi va passar a les eleccions municipals de l’Ajuntament de Pamplona, tant C’s com PP van quedar per sota el percentatge necessari per poder ser transformats en regidors. Això és el que els va portar a presentar-se conjuntament a les convocatòries electorals del 2019 per evitar que la fragmentació del vot conservador espanyolista acabés beneficiant les esquerres nacionalistes. En aquest context, a principis de 2019, el Partit Popular de NavarraUnión del Pueblo Navarro i Ciutadans van agrupar-se en la plataforma electoral comuna coneguda com Navarra Suma. Una proposta que, en definitiva, és com la que pretén tirar endavant Ciutadans que, mentre ha anat perdent força, ha vist com tant el PP i Vox han anat incrementant els seus vots.

La situació gallega

Les negociacions estan a la recta final, ja que el termini per registrar les coalicions electorals s’acaba aquest dijous 20 de febrer a Galícia i el divendres 21 a Euskadi. Ara bé, allò que des de Ciutadans es veu com la solució definitiva, des de les comunitats autònomes corresponents no es veu tan clar. Alberto Núñez Feijóo, membre del Partit Popular de Galícia i president de la comunitat des del 2006, no vol renunciar a les sigles del PPdeG. El gallec ja governa amb majoria absoluta i les enquestes li van a favor. L’atractiu electoral del PP a Galícia està altament condicionat per la identitat nacional i el vot de centredreta ja està aglutinat entorn de les sigles del PP. A més, defensa que les coalicions no sempre sumen perquè poden generar rebuig a una part dels votants tradicionals de cada partit. Així i tot, malgrat que el PP gallec manté el seu «no» a la coalició amb Ciutadans, deixa les seves llistes obertes per si la formació taronja canvia de parer i opta per integrar dirigents en les seves candidatures.

El panorama basc

La coalició al País Basc ja és una realitat. El dimecres 19 de febrer el secretari general del PP, Teodoro García Egea, i el secretari de Ciutadans, José María Espejo Saavedra, es van reunir per acabar de lligar caps de cara a la coalició. La llista serà encapçalada pel popular Alfonso Alonso, candidat a ocupar la presidència d’Euskadi. El número dos de la llista l’ocuparia un membre del partit taronja, a qui li correspon, també, un lloc capdavanter per província.

En un territori on Ciutadans no té representació política, el partit liberal ha cedit a la coalició, tot i la negativa del PP galleg. S’han obert inclòs a deixar de banda la idea de crear un nom propi per la llista com “Millor Units” i presentar-se amb una unió de les sigles dels dos partits. La llista integrarà, a part, membres de la societat civil i d’UPyD, tal com va explicar Inés Arrimadas després de la reunió amb el líder popular, Pablo Casado, dimarts 18 de febrer.

Actualment, el PP compta amb 9 diputats a la Cambra de Vitòria. Segons l’enquesta realitzada per la televisió pública basca, els conservadors podrien caure fins als 5 o 6 escons, perdent dos representants la província d’Àlaba, antic feu del partit. Pel que fa a Ciutadans, obtindria un 1,7% dels vots, insuficients per convertir-se en representació parlamentària. Per aquest motiu, els dos partits creuen que obtindran dos escons més – d’entre 7 i 8- en cas de presentar-se com a coalició, ja que podrien aglutinar tots els vots de la dreta espanyolista. Tot això, no evitaria una disminució de la representació conservadora, però s’allunyaria de la baixada d’escons pronosticada.

La proposta en territori Català

L’experiment navarrès de fusionar les dretes del PP i Ciutadans també es vol portar cap al territori català. Segons l’últim Baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió, el grup d’Arrimadas podria perdre fins a 20 representants a la cambra catalana passant de guanyar les eleccions del 2017 amb 36 representants a caure fins a la quarta plaça amb 14-15 escons. Tenint en compte aquestes dades, una coalició electoral entre els dos partits els permetria col·locar-se entre el 15 i el 17 % dels vots cosa que automàticament podria revertir les tendències que mostren el sondeig i tirar endavant. La situació però no és fàcil, el problema rau en la qüestió del lideratge que fa que la coalició es refredi.

El PP sempre havia insistit a unir-se amb C’s, els papers ara però s’han invertit. Fins a l’actualitat, el líder dels populars havia defensat en diverses ocasions que no li importava fer un pas al costat per permetre que una altra persona liderés la candidatura conjunta. Així i tot, el PP ha crescut lleugerament en les darreres enquestes, ha guanyat seguretat i ara reivindica que és la seva formació la que ha de liderar la coalició constitucionalista. Ara bé, el partit taronja tampoc renuncia a encapçalar la candidatura.


En contextos de gran confrontació política, quan es percep que els rivals polítics tenen interessos perillosos i il·legítims, els partits poden considerar que les coalicions electorals són el millor instrument per impedir que l’enemic prengui poder. Des de Ciutadans estan convençuts que aquesta és la solució, malgrat tot, les circumstàncies basques, gallegues i catalanes no són senzilles i caldrà esperar com evoluciona el panorama de cara al tancament definitiu de les llistes.

Comments are closed.