La professionalització del futbol femení

CRISTINA BAUZÁ (@crisbauzajoy)

El divendres 7 es va donar el tret de sortida al mundial de futbol femení amb més repercussió fins aleshores. Els mitjans ho cobreixen amb més entusiasme que abans i hi ha un gran nombre d’aficionats que estaven expectants. Malauradament, la selecció nacional va quedar eliminada de la competició el dimecres 12 després de perdre 1 a 0 contra la selecció alemanya.

Tot i ser un esdeveniment de gran mediacitat, el que més impacte social provoca no és la qualitat de joc de les jugadores. En certa manera, el que crida més l’atenció és la comparativa que se’ns permet fer entre els homes i les dones futbolistes en tant que diners que mouen. El sou que cobren anualment presenta una diferència abismal entre uns i altres. Fins al 2018 les seves nòmines eren establertes d’acord amb el salari mínim interprofessional, que fins llavors era de 825,65€.

Actualment, el sou base dels futbolistes professionals és de 155.000€, mentre que el de les dones és de 14.000€. Davant aquestes xifres, de 136.000€ de diferència, ens plantejam fins a quin punt el futbol femení es pot considerar futbol professional. Hi ha jugadores que es veuen obligades a complementar-ho amb un treball extra, ja que cobrar 14.000€ anuals significa cobrar 1.167€ cada mes, el que és molt just.

Aquesta és la realitat de futbolistes d’equips més modests, però les jugadores que han participat en aquest mundial viuen una realitat una mica diferent. Però aquesta situació no es limita a Espanya, sinó que és una condició que es repeteix a gairebé tots els països on el futbol femení és considerat professional. Algunes seleccions ja han pres mesures per posar fi a la discriminació salarial que pateixen les jugadores. Per la seva banda, la Federació Espanyola no ha pres iniciativa per equiparar els salaris i les condicions dels futbolistes independentment del gènere.

Comments are closed.