La policia deté Julian Assange per ser extradit als Estats Units

Malena Ramajo (@malenaramajo)

La Policia Metropolitana de Londres ha detingut el fundador de WikiLeaks, Julian Assange, després que el president de l’Equador, Lenín Moreno anunciés que li retirava l’asil diplomàtic després de 6 anys i 10 mesos de protecció a l’ambaixada equatoriana a Londres. Ha explicat en un tuit que el motiu de la retirada de l’asil era «violar reiteradament convencions internacionals i el protocol de convivència.» Amb aquestes principalment es refereix a que Assange «ha continuat interferint en assumptes interns d’altres països i que continua vinculat a WikiLeaks.»

En el vídeo d’aquest tuit remarcava també que havia acordat per escrit amb el Regne Unit que «no es produiria l’extradició a un país en el que pogués patir tortures o pena de mort.» Malgrat tot, Scotland Yard ha confirmat en un breu comunicat que la detenció s’ha produït en representació de les autoritats dels Estats Units, sota una ordre d’extradició. L’advocada de WikiLeaks, Jennifer Robinson, ja havia alertat ahir que «qualsevol garantia del Govern del Regne Unit que (Assange) no sigui extradit no és creïble» perquè saben que «hi ha una acusació segellada als Estats Units per a processar-lo.» Aquesta acusació criminal sobre Assange es va començar a elaborar pel Departament de Justícia dels Estats Units el passat estiu, i es va filtrar per error el novembre de 2018. 

Fa una setmana, des del compte de Twitter de WikiLeaks s’havia alertat que segons «una font d’alt nivell de l’Estat de l’Equador» en qüestió d’hores o dies es detindria a Julian Assange. Denunciava també que s’utilitzaria l’escàndol de corrupció que afecta el president i la seva família, els #INAPapers com a moneda de canvi per a detenir-lo. Aquest es va fer públic al blog  Periodismo de Investigación , pel qual el president tindria constituïdes diverses empreses a paradisos fiscals.

D’altra banda, Wikileaks també denunciava que Assange havia patit dins l’ambaixada de l’Equador una greu operació d’espionatge a través de les càmeres de seguretat instal·lades a l’edifici. S’haurien gravat les visites amb els seus advocats i el seu metge durant l’últim any. També s’haurien filtrat imatges de les notes legals escrites per al seu advocat per a la defensa d’Assange el passat 12 de desembre a una audiència judicial a l’Equador.  Es tractava de l’estratègia utilitzada per Assange per intentar recuperar les comunicacions amb l’exterior que li havien prohibit.  Tot aquest material hauria acabat en mans d’un grup d’individus espanyols, que demanava 3 milions d’euros per vendre tots els documents. La Policia espanyola ha obert una investigació per extorsió, que ha passat a mans d’un jutge per a que s’investigui.

Assange vivia a l’ambaixada des del 16 d’agost de 2012, quan se li va concedir l’asil sota el mandat de l’antic president, Rafael Correa. Li van concedir com a protecció davant «la persecució política que patia i la possibilitat que aquesta acabés convertint-se en una situació de violació dels seus drets.» En aquell moment es demanava una extradició des de Suècia per la investigació d’un presumpte delicte de violació, però finalment es va tancar el procediment. Per altra banda havia estat l’objectiu dels Estats Units, després que el 2010 fes públics milers de documents classificats relacionats amb les accions del país a Afganistan i Iraq. En cas que Assange sigui empresonat, s’establirà un precedent en contra de la llibertat d’expressió.

Comments are closed.