La parròquia de Santa Anna segueix acollint persones sense llar durant el dia malgrat no poder obrir a les nits

Guillem Fabo (@guillemfabo)

Els sensesostre no poden dormir-hi perquè l’església barcelonina no compleix les condicions higièniques i sanitàries mínimes.

Un hivern més, l’església de Santa Anna del barri gòtic de Barcelona obre les portes a les persones sense llar. Enguany, els responsables de la parròquia han decidit que els sensesostre tampoc podran pernoctar a l’església perquè l’espai no disposa de les condicions higièniques i sanitàries necessàries. Fa un any, els sense llar ja no van poder passar les nits a l’interior del temple, com sí que van fer l’hivern del 2017, quan Peio Sánchez, rector de Santa Anna, i la religiosa teresiana Viqui Molins van decidir obrir l’església les 24 hores sense el permís de l’Ajuntament.

4

Persones sense llar omplen la capella de la Pietat de l’església de Santa Anna. / GF

A la capella de la Pietat de l’església, habilitada ara com una zona d’acollida, se serveixen begudes calentes, fruita i pastes. Mentrestant, la capella del Sant Sepulcre s’improvisa com un espai amb taules on Míriam San José, educadora social, atén les persones que s’adrecen a l’església i desitgen formar part de l’espai d’acollida. San José reconeix la particularitat de treballar en un espai com és l’església de Santa Anna: «Aquí venen persones que dormen al carrer, individus que tenen una llar però tenen dificultats econòmiques, immigrants, gent amb problemes de salut mental o amb drogoaddiccions; és una realitat molt complexa». La seva tasca consisteix a orientar-los i proporcionar-los atenció segons les seves necessitats i circumstàncies.

«És un lloc on es poden aprendre moltes coses: la treballadora social ens diu on hi ha el menjador, l’alberg o l’Ajuntament; també ens donen roba», recalca en Martino, una persona sense llar d’origen italià que acudeix freqüentment a Santa Anna. «Em fa feliç ajudar-nos entre nosaltres, em fa feliç estar a Catalunya», conclou. L’educadora social compta amb l’ajuda del voluntariat, que s’encarrega d’acompanyar els sensesostre durant l’estona que aquests passen a l’església. Els voluntaris també organitzen múltiples activitats, com el taller de castellà i català, que els proporciona el vocabulari bàsic per poder afrontar el seu dia a dia a la ciutat. «Hi havia molta gent que volia aprendre castellà per poder integrar-se i trobar una feina, per aquest motiu vam decidir començar el taller», explica Núria Cots, una de les voluntàries.

La fundació privada Arrels, que atén les persones sense llar més vulnerables que viuen als carrers de la ciutat comtal, dóna suport a la iniciativa de la parròquia. L’últim estudi de la fundació estima que el 18% de les 956 persones que dormen al ras a Barcelona pateixen una situació de vulnerabilitat elevada, és a dir, necessiten una intervenció social prioritària. Aquesta xifra és similar a la dels anys 2016 i 2017.

(clica sobre la imatge per accedir a l’interactiu!)

btdhvtgsdfadxz

Comments are closed.