La nova fractura socialista

HELENA CABALLERIA (@lenabatlle)

Aquests darrers anys han estat convulsos pel partit socialista espanyol, que ha hagut de fer front a uns resultats més baixos dels esperats i a una batalla interna entre els partidaris de Susana Díaz i Pedro Sánchez. Ara, després del referèndum de l’1 d’octubre i la decisió del partit de fer costat al Partit Popular, el PSOE té un altre conflicte obert.

L’1 d’octubre ha marcat un abans i un després en la història de Catalunya i d’Espanya, però també en la història socialista. La victòria del ‘sí’ per majoria i el discurs posterior de Puigdemont, el dia 10, en el qual acceptava el mandat del poble però posava la independència en suspensió, va obligar als socialistes a posicionar-se. Pedro Sánchez va dir aleshores que recolzaria quasevol decisió del govern popular per aturar la independència. Això ha implicat acceptar l’aplicació de l’article 155 a Catalunya, aprovada al senat el passat divendres amb 214 vots a favor (PP, PSOE, C’s, UPN, Foro i CC).

El suport al Govern de Mariano Rajoy ha portat molta controvèrsia dins les files del grup socialista, sobretot a Catalunya. Aquí el repàs de la fractura socialista:

9 d’octubre

Pedro Sánchez va explicar que donaria suport a l’Executiu en l’aplicació de l’article 155. El número u del PSOE va afirmar que “una DUI no te cabuda en cap estat social i de dret. I, per tant, de la mateixa manera que oferim la mà per dialogar, també donarem suport a la resposta de l’estat de dret davant qualsevol intent de trencament unilateral”. Tanmateix, no descartava la via del diàleg.

 

Dos dies després, l’11 d’octubre, Sànchez avalava el requeriment de Rajoy d’una resposta clara per saber si s’havia declarat la independència o no. Això va passar després de la sessió parlamentària on Puigdemont va acatar el mandat popular però va posar en suspensió la independència.

22 d’octubre

Sorgeixen les primeres discrepàncies públiques i en conjunt respecte la decisió socialista d’aplicar el 155. Núria Parlon, alcaldessa de Santa Coloma de Gramanet, va dimitir com a membre de l’Executiva del PSOE. Amb ella, altres alcaldes del PSC van desmarcar-se del posicionament del partit. «Expressem el nostre més radical desacord i rebuig a l’aplicació de l’article 155 i les mesures que se’n deriven, comunicades aquest matí pel govern de l’Estat», s’exposa en un comunicat signat pels alcaldes de Santa Coloma, Granollers, Terrassa i Castellar del Vallès. Al llarg de la jornada, una vintena d’alcaldes van sumar-se a la iniciativa.

 

24 d’octubre

Els líders del PDECat i ERC a Barcelona, Xavier Trias i Alfred Bosch, van oferir un pacte de governabilitat a Ada Colau si trencava amb el Partit Socialista. Aquesta posició venia donada pel suport socialista al 155. Trias afirmava que “l’Ajuntament de Barcelona no pot donar suport a les decisions gravíssimes que pren la Moncloa tant contra el Govern de Catalunya com la democràcia”. «No es pot estar d’acord amb gent que vol que s’apliqui el 155, i menys si ets la capital de Catalunya. Això és una línia vermella», concloïa l’exalcalde.

Pel seu costat Colau va posar sobre la taula el debat sobre la continuïtat del pacte de govern amb el grup socialista. Tanmateix, l’alcaldessa va afirmar que l’acord amb el PSC havia funcionat bé, però demanava a Collboni que no donés suport al 155.

Dos dies després, es va portar a un ple de l’Ajuntament de Barcelona el rebuig de la ciutat a l’aplicació de l’article 155. El text que evidenciava aquesta oposició es va aprovar, però sense el suport del PSC, que reclamava una doble sessió per votar un altre text que també els pogués representar.

25 d’octubre

Les decisions del PSOE respecte Catalunya també han tingut els seus efectes al País Valencià. Isabel Escudero, ex vicepresidenta segona de les Corts Valencianes fins el 2011, va decidir abandonar el partit per “disconformitat en les últimes decisions polítiques”. Amb ella també ho ha fet Ernest Nabàs, un històric dirigent.

 

27 d’octubre

Mentre al Parlament de Catalunya s’estava votant la declaració de la República Catalana, amb l’abscència del Partit Popular, Ciutadans i el Partit Socialista de Catalunya, al Senat estava sobre la taula l’aprovació del 155. El PSOE va adoptar la posició que ja havia anunciat i va votar a favor. Tanmateix, l’expresident de la Generalitat José Montilla va aixecar-se i va marxar abans de la votació. El partit reclamava que votés a favor. «Com a expresident, no podia votar afirmativament. Tinc un compromís amb la institució», va afirmar.

Montilla també va remarcar el fracàs del partit i de la política, en ser incapaç d’evitar tant el 155 com la declaració d’independència. «Desgraciadament hem fracassat, així de clar», va explicar. També va voler donar suport als alcaldes del PSC que van mostrar-se contraris a la intervenció de Catalunya.

 

José Montilla durant la sessió del Senat. // Chema Moya (EFE)

José Montilla durant la sessió del Senat. // Chema Moya (EFE)

 

Comments are closed.