La moda del cohabitatge s’obre pas a Barcelona

JÚLIA MORESO
GINA DURAN

Read this content in English here

L’ajuntament impulsa la creació de cooperatives de vivenda entregant-los solars públics en règim de cessió d’ús amb la voluntat d’acabar amb l’especulació immobiliària

La cooperativa d’habitatge La Borda té un espai comú amb rentadores i sala de jocs. VÍCTOR NAHARRO

Barcelona, com totes les grans ciutats, no té uns inquilins fixos. Els lloguers han pujat exponencialment en els darrers anys i molts barcelonins han d’anar canviant de barri. En David Lorente (dissenyador gràfic, 53 anys) no s’imagina la seva vida fora de Barcelona: ha passat per diferents pisos,
sense sentir-se mai arrelat a l’edifici, els veïns i l’entorn.

Ara s’il·lusiona pensant que la seva família podrà gaudir d’una nova manera de viure. Van descobrir la cooperativa d’habitatge CoHousing Barcelona fa quatre anys i es van endinsar en el model de convivència que defensa la ferma idea que l’habitatge és un dret i no un negoci. Per això, proposen un tipus de vida que aboleix el lloguer, fent impossible la seva
especulació. Creuen que la crisi de l’habitatge a Barcelona ha desembocat
en la precarització de les relacions socials. Volen recuperar el vincle veïnal i defensen la vida en comunitat: edificis amb moltes zones compartides per economitzar l’espai.

Però van més enllà: en David i la seva família estan decidint en reunions assamblearies amb els seus futurs veïns com serà La Chalmeta, l’edifici on viuran a la Marina del Prat Vermell, a finals de l’any vinent. El model del cohabitatge aposta per l’autogestió.

Els veïns de La Chalmeta no seran propietaris dels pisos on viuran, sinó que a través de la cooperativa que constitueixen l’edifici serà col·lectiu. Per això, ara es reuneixen amb els seus arquitectes per conceptualitzar-lo: assequible, intergeneracional i eficient energèticament. No serà de la seva
propietat perquè el model de cohabitatge amb el qual treballen aquestes cooperatives és la cessió d’ús. Això vol dir que el solar on s’aixeca La Chalmeta és de l’Ajuntament, que, mitjançant un concurs públic, va cedir el sòl municipal per apostar pel model d’habitatge cooperatiu.

Les múltiples cooperatives de vivenda que van creixent a Barcelona volen un mercat social de l’habitatge. Això s’aconsegueix si els pisos no es poden comprar ni vendre. Els veïns de La Chalmeta estan dissenyant conjuntament l’edifici sense pensar en com de rendible pot arribar a ser algun dia. Només se centren en la qualitat de vida que els pot aportar. “Una cooperativa és un projecte de vida i un procés de somni constant”, explica la Maite Mas, futura veïna de La Balma.

“Un pis que mai serà teu”
Aquest projecte, gestionat per la cooperativa pionera Sostre Cívic, està a punt de finalitzar a Poblenou. “És molt exigent”, diu la Maite, que forma part de diferents comissions que autogestionen l’edifici (arquitectònica, econòmica, comunicació exterior, salut, entorn).

L’econòmica s’encarrega del finançament: els veïns de La Balma han pagat l’entrada que van acordar necessària per satisfer les necessitats decidides (30.000 euros). És una xifra molt menor a l’entrada de compra d’un pis; però superior a la d’un lloguer. “Estàs pagant un habitatge que no serà mai teu”, diu el David. És un cost infinitament més baix al que costaria construir una vivenda normal perquè el solar no s’ha de pagar, la banca ètica cedeix préstecs i els arquitectes pertanyen a cooperatives. Però, hi ha una condició en la cessió d’ús de sòl municipal: els habitatges són de protecció oficial (HPO), destinats a persones amb una renda molt baixa.

Els requisits per accedir a un HPO són exigents i s’estenen en el temps. Per cohabitar a Barcelona has de tenir un sou reduït però 30.000 euros per a l’entrada: “tens estalvis o t’ajuda la família”, explica la Maite. En David recorda que “a la llarga és un model que compensa” perquè està “pensat per al futur”.

La Borda
La personificació del model és La Borda, un dels primers habitatges cooperatius de la ciutat, situat al barri de Sants. Els seus 30 veïns van passar els processos que la Maite i el David expliquen amb vertigen. Ara fa temps que hi viuen i continuen creient en el model: per què tenir 30 rentadores quan pots tenir una bugaderia comuna; múltiples habitacions de convidats, buides la majoria de l’any, quan pots compartir un pis sencer per a tots els invitats de l’edifici.

Alguns dels veïns de La Borda van ser els arquitectes en construir-la; ara tots són una gran família.

Comments are closed.