La llavor del ressentiment

Es compleixen 100 anys de l’aplicació del Tractat de Versalles, que va configurar una Europa inestable i polaritzada

Passaven set mesos del final de la guerra més gran i cruent que el món havia presenciat  quan els països vencedors es van reunir a París, sense els països vençuts, per decidir com gestionar la pau i com reconstruir un nou món. Enrere es deixaven quatre anys de trinxeres i més de 15 milions de morts. Després de setmanes de discusions i conferències, l’anomenat “Consell dels Quatre” (Georges Clemenceau per França, Woodrow Wilson per Estats Units, David Lloyd George per Gran Bretanya i, amb menys poder, Vittorio Orlando per Itàlia) van decidir configurar el polèmic Tractat de Versalles, que no es va aplicar fins el 10 de gener del 1920, fa just un segle. 

El Tractat es va firmar a la luxosa Sala dels Miralls del Palau de Versalles, un lloc que no va ser casual. Va ser en aquest mateix espai es va proclamar la creació de l’Imperi alemany després de la derrota dels francesos en la Guerra francoprussiana el 1870. D’aquesta manera simbòlica i amb unes fortes imposicions, França es va prendre la seva venjança personal.

La Sala dels Miralls durant la firma del Tractat de Versalles, el 20 de juny de 1919.

El Diktat

Després de la guerra, els fronts havien recuperat la mobilitat i l’exèrcit alemany estava en retirada. A més, hi havia problemes de subministrament d’aliments i estava a punt d’esclatar una revolució comunista (l’anomenat moviment espartaquista). En aquestes circumstàncies, va abdicar el Kàiser Guillem II i es va cedir el govern als socialdemòcrates, constituint així la República de Weimar. 

Els vencedors estaven d’acord que els alemanys havien de ser castigats amb la pèrdua de territoris i amb el pagament de reparacions de guerra, alhora que cercaven la manera que Alemanya deixés de ser un potencial problema per a la pau internacional. Els francesos més revengistes (falcons) volien destruir la unitat alemanya i tornar a crear diferents estats com abans de 1870, però no ho van aconseguir, perquè l’idealisme de Wilson s’hi oposava.

Quan arribaren a un acord, els aliats van enviar el tractat al govern socialdemòcrata alemany perquè el signés, sense cap modificació. El càstig a Alemanya va ser duríssim:

  • Pèrdua del 13% del territori europeu i de les colònies, que van ser ocupades per França i Gran Bretanya
  • Pèrdua del 80% de la seva flota
  • Pèrdua del 48% de la producció de ferro
  • Pèrdua del 16% de la producció de carbó
  • Gran deute econòmic
  • Se’ls considerava els culpables de la guerra

Si es negaven, els aliats reiniciarien la guerra. El govern i totes les formacions polítiques alemanyes ho van considerar un Diktat, és a dir, una imposició. Alemanya va passar de 540.787 kilòmetres quadrats i gairebé 68 milions d’habitants a 467.302 kilòmetres quadrats i una mica més de 59 milions d’habitants. El 1921 es va acordar que s’exigiria a Alemanya 132.000 milions de marcs (33.000 milions de d’euros), però finalment van acabar pagant aproximadament la meitat, un deute que van arrossegar fins el 2010.

El ressentiment

Al finalitzar la IGM, Alemanya es va veure derrotada i humiliada, no només per les imposicions més tangibles sinó perquè van ser considerats els únics culpables de l’inici de la guerra i els responsables de totes les morts. Alemanya, però,  encara estava viva i segui sent el país més gran, amb més població i el més industrialitzat de l’Europa occidental. Estaven desarmats, però conservaven les fàbriques (per produir nou armament), els enginyers (per projectar noves armes) i els militars disposats a entrenar-se.

La resta és Història: L’Alemanya humiliada i arruïnada de la postguerra, sotmesa a una greu crisi en la qual es veia forçada destinar tots els escassos recursos al deute imposat, va ser l’escenari perfecte per a l’ascens flagrant ascens del Partit Nazi, que clamava desobeir el Tractat de Versalles. El 1933 Adolf Hitler va dissoldre la República de Weimar per instaurar el Tercer Reich, el règim que conduiria el món a una nova guerra d’escala mundial, deixant al seu pas més de 70 milions de morts. La història es repetia: el que havia de ser una pau ferma i duradera, només va ser una treva de vint anys. 

Comments are closed.