La jubilació no és (ni serà) igual per tothom

Cada cop som més grans quan deixem de treballar. Les pensions són cada cop més baixes. Cada cop hi ha més jubilats i menys treballadors en edat de cotitzar. Són afirmacions comuns en l’imaginari de la societat espanyola. El cert és que, aquest any, l’edat real de jubilació ha assolit el seu màxim registrat.

64 anys i cinc mesos

És l’edat mitjana a la qual es jubilen els treballadors espanyols del 2019. Són xifres del Ministerio de Trabajo, que indica que és la més avançada des que es van començar a registrar aquests indicadors socials (2005). Cal distingir, però, entre edat real i edat legal de jubilació. El 2011, es va establir que, a partir de 2013, l’edat legal de jubilació augmentarà progressivament fins arribar als 67 anys (2029). D’aquesta manera, es pretén igualar l’edat legal a l’edat real; cada cop treballem més anys, ja que cada cop vivim més anys. A partir de 2017, el marge entre edat legal i real de jubilació s’escurça més i més ràpid -també, perquè cau el nombre de jubilacions anticipades.

Així mateix, Serveis Socials ha publicat un informe en què es fa visible la diferència de pensionistes i pensions entre sectors demogràfics (homes i dones) i econòmics (general, autònoms, mineria, mar; pensió per accident de treball, per malaltia professional).

«La bústia de les pensions» ha estat un punt de debat recurrent en els discursos polítics de les darreres campanyes electorals, així com una reclamació social candent. En l’àmbit legal, les reformes apunten a contenir la despesa en pensions i augmentar el temps que el treballador cotitza. De nou, aconseguir que l’edat real de jubilació es retardi per apropar-la a aquesta edat legal, cada cop més propera a la setantena. Així mateix, i en previsió de futur, es busca que l’evolució s’ajusti a l’envelliment de la població espanyola -quan la genració del baby boom arribi a l’edat de jubilació.

Perquè la piràmide poblacional s’inverteix. En les properes generacions, els majors de 65 anys superaran el marge de població activa. És per això que, darrerament, el debat de les pensions es reobre amb urgència. El 2013, el govern de Mariano Rajoy va posar en marxa mesures per reformar el futur del sistema de pensions: l’Índex de Revalorització de Pensions (IRP) i el Factor de Sostenibilitat.

Però aquestes mesures es van suspendre durant el mandat del mateix Rajoy. Aquesta setmana, la Organización para la Cooperación y el Desarrollo Económico (OCDE) ha reivindicat la importància de plantejar-se a llarg termini la viabilitat de les pensions espanyoles.

El missatge de l’OCDE s’ha centrat en la relació de l’edat de jubilació amb l’esperança de vida. Per tant, en la defensa d’augmentar l’edat final de productivitat.
Europa Press

Els autònoms haurien de pagar més, segons l’OCDE

El 70% dels espanyols trien cotitzar el mínim possible, prioritzant els seus ingressos inmediats, i no la seva pensió futura. Per això, han de retirar-se més tard. En concret, els autònoms es jubilen més tard, perquè tarden més anys en cotitzar el mínim per l’accès a la pensió, o perquè volen tenir una millor pensió (si cotitzes menys, en els mateixos anys, cobraràs menys quan arribi la teva jubilació).

«Els goberns necessiten establir ràpidament pensions més inclusives i harmonitzades per tothom».

Ángel Gurría, secretari general de l’OCDE.

En refèrencia a aquesta situació, l’OCDE mira cap a una reforma del sistema de pensions orientada a reduir les diferències entre treballadors «estàndar» (sou a temps complet, contracte indefinit) i la resta de treballadors (amb un ampli espectre de diversitat laboral). Tots ells, en paraules d’aquesta organització internacional, han de tenir la mateixa cobertura i drets, però també la mateixa contribució, «segons ingressos».

Comments are closed.