La incompatibilitat de ser mare i tenir vot al Ple municipal

PEDRO RUIZ (@PedroRuCl_)

Amb la constitució dels nous plens municipals aquest proper dissabte 15 de maig, un dels debats que s’està abordant és el vot telemàtic. Actualment, la Llei Reguladora de les Bases del Règim Local, feta el 1985, no contempla que les dones electes com a regidores que estiguin embarassades o disposin d’un permís de maternitat tinguin dret de vot en una sessió ordinària d’un Ple. De fet, tampoc poden els que també tenen un permís de paternitat o bé en casos on es té alguna malaltia. En tot aquest entramat, tampoc disposen de l’opció de delegar el vot.

Ja en l’anterior legislatura, plens municipals tan importants com el de la ciutat de Barcelona o Madrid van canviar el seu Reglament Ordinari Municipal per integrar-hi el vot telemàtic. Al gener del 2017, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va titllar el reglament d’”anacrònic”, ja que durant un temps es va veure obligada a interrompre el seu permís de maternitat per poder exercir la seva responsabilitat política. Va ser, doncs, al febrer del 2018 quan l’Ajuntament de la Ciutat Comtal va aprovar el vot telemàtic en casos de baixa per paternitat, maternitat, embaràs o malaltia.

Abans ja s’havia fet a la capital d’Espanya, Madrid, que va donar llum verda al projecte el 23 de desembre de 2016, que també admet el vot per videoconferència. La iniciativa va comptar amb el suport d’Ahora Madrid i el PSOE, Ciutadans es va abstenir i el PP va votar-hi en contra.

Un altre municipi català que recentment també ha aprovat fer aquesta modificació i obrir la porta al vot telemàtic és Sant Cugat del Vallès, a instàncies d’una moció de la CUP-PC presentada el març d’enguany. De totes formes, la immensa part de les més de 900 poblacions de Catalunya no han avançat en aquest canvi en el Reglament Ordinari Municipal.

El PSOE va registrar una proposició de llei el 2017

En específic, el que diu la Llei Reguladora de les Bases del Règim Local en l’article 46.2.d és que “l’absència d’un o diversos Regidors o Diputats, una vegada iniciada la deliberació d’un tema, equival, a efectes de la votació corresponent, a l’abstenció”. El PSOE va registrar el 4 de juny de 2017 una proposició de llei per modificar aquest article defensant que la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva entre homes i dones, calia complir-la i que, per cenyir-se a aquesta, era necessari fer aquests canvis per permetre el vot telemàtic en els plens municipals. En el text de la proposició, afegien a l’article en qüestió que es permetés el vot telemàtic per a les embarassades, en casos de permisos de maternitat o paternitat i malalties.

De fet, en la disposició final setena de la Llei d’Igualtat, s’insta a les institucions a actuar: “El Govern promourà l’acord necessari per iniciar un procés de modificació de la legislació vigent amb la finalitat de possibilitat els permisos de maternitat i paternitat de les persones que ostentin un càrrec públic”.

Malgrat que es va presentar aquest text per part dels socialistes al Congrés, aquesta proposició va caducar i ni tan sols es va votar a l’hemicicle.

Tot i que fa dotze anys de l’aprovació d’aquesta Llei d’Igualtat, els plens municipals continuen sense disposar d’aquesta possibilitat d’emetre el vot mitjançant un procediment telemàtic. Paradoxalment, però, on sí que ja es pot fer és al Congrés dels Diputats (de fet, es va aprovar el 2012), al Senat i als Parlaments autonòmics.

Comments are closed.