La gala dels Oscar

La cerimònia de la nit més màgica de Hollywood: punt de mira des dels mitjans

Queen va arrancar la celebració cantant temes llegendaris del món de la música com “We are the Champions”. Javier Bardem va emetre un emotiu discurs en espanyol després d’entregar el premi que li corresponia, i Spike Lee, premiat a millor guió adaptat, va fer un reivindicatiu missatge en tant a les eleccions presidencials. Keggan-Michael Key va arribar a l’escenari des de les altures com Mary Poppins i Lady Gaga i Bradley Cooper van rebre una allau d’aplaudiments després de la seva actuació “Shallow” després de rebre l’estàtua a la millor cançó original.


Aquests són alguns exemples del que la gala va oferir a l’espectador. El Dolby Theater de Los Ángeles va ser escenari, diumenge, de l’entrega dels principals honors de la indústria del cinema. Cada edició deixa multitud de moments inoblidables però sempre s’ha qüestionat, des de la mirada de l’espectador i els crítics, el show i la manera d’entregar aquests premis. Mitjans del nostre país i també americans han analitzat a fons la cerimònia. Malgrat els esforços dels organitzadors, tots coincideixen amb el mateix:

Uns Oscar de mínims” o “Els Oscar del caos: improvisats i sense presentador”, foren dos d’alguns dels titulars del diari Ara. Mònica Planas, amb el primer article, assegura que la gala va ser molt “pobra” i que haurien de fer un plantejament per les futures edicions. En el segon, Xavi Serra es qüestiona la politització dels premis i la seva pèrdua de rellevància cultural.

ARA

Premis Oscar 2019: ¿Una gala de Serie B?” és el títol d’un dels articles de La Vanguardia en què el mitjà assegura que hi va haver “menys humor, menys ironia”. És cert que el que es volia era mantenir viva l’audiència i que fos quelcom dinàmic, i el diari espanyol ho corrobora amb què la festa “va durar quaranta minuts menys de l’habitual”.

lavang

Sense presentador ni guió: així es fa una de les pitjors gales dels Oscar”. Aquest fou el titular d’El País. “Hi va haver 199 minuts de badalls”. El mitjà parla de l’absència de presentador i la presència d’una veu en off a la celebració, que la feia més “avorrida”. Assegura que no hi va haver vídeos en pantalla, ni acudits, ni grans moments memorables, i que es va viure “una mera entrega de premis com qui reparteix pizzes”.

el pais

The Oscars and the Illusion of Perfect Representation”, del New York Times, és un article on l’autor es pregunta com un espectacle que festiva el millor del cicle cinematogràfic pot ser “pla, incòmode” i pot tenir moments avorrits sobre els quals ni l’acadèmia ni els productors “tenen gaire control”.

il

De fet, Los Angeles Times va publicar un article assegurant que augmentà el ràting del programa aquest any, però que segueix “sent molt baix”, davant la capacitat d’audiència que podria arribar a captar una gala així.

Així doncs, com es pot observar, els periodistes han extret la seva mirada crítica i han convergit en què pensar en com es podria millorar la celebració del cinema podria ser una reflexió important de L’Acadèmia, a les pròximes edicions.

Comments are closed.