La fusió artístico-tecnològica

L’art està evolucionant al mateix ritme que la tecnologia per adaptar-se a noves innovacions i expectatives

SARA GÓMEZ ALBURQUERQUE & EMILI SERRA GIRONÈS

Si pensem en l’art, què ens ve al cap? Potser Picasso, Rodin, Dalí, Velázquez. Si en canvi pensem en tecnologia, probablement imaginarem un telèfon intel·ligent o un ordinador. Al llarg de la història, la ciència moderna ha proporcionat als artistes noves eines d’expressió. Tant si l’art imita la vida o la vida imita l’art, actualment, aquestes dues disciplines aparentment diferents estan més interrelacionades que mai. La tecnologia és una força fonamental en el desenvolupament i l’evolució de l’art. Avui dia, la gent fluctua hipnotitzada pels efectes dels sons i de les imatges digitals que els envolten i submergeixen en universos expressius inèdits.

Internet, fabricació digital, nanotecnologia, biotecnologia, auto-modificació, realitat augmentada, realitat virtual, «la singularitat»… tot això altera les nostres vides i la nostra visió del món i de nosaltres mateixos. A més, desenvolupadors de programari, inventors, empresaris, però també músics, artistes visuals, cineastes i dissenyadors… estan ocupats en crear noves experiències. Gràcies a ells, no només s’està elaborant art original arreu del món, sinó que també evolucionen formes creatives completament noves.

Durant l’última dècada, els progressos s’han dinamitzat fins al punt que els límits artístics s’han difuminat completament. La integració de projeccions d’alta qualitat o robòtica són elements usuals als principals museus internacionals. Aquests pretenen incentivar els estímuls i la inspiració traslladada als visitants, que se senten dins una dimensió paral·lela immersos en una experiència única. D’aquesta forma, el valor afegit atorgat a l’art tradicional desenvolupa noves formes artístiques menys estàtiques que posen en dubte què és realment una obra d’art i què n’és merament una reinterpretació. Les apostes per la impactant fusió són, però, més i més freqüents a causa de l’estimulant resposta que atorguen.

Una anàlisi general tendeix a afirmar que el canvi arriba a ser confús i incert perquè ara és més senzill crear «art», molt del qual pot resultar «insubstancial». També existeix la preocupació que, a causa de tantes eines i tècniques noves, puguem perdre el nostre sentit i capacitat per avaluar el que és un vertader valor artístic. No s’hauria de pensar només en les eines del present, sinó també en dialogar amb els artistes del passat, els quals ens persegueixen i ens desafien. Es tracta de l’experiència que l’artista ofereix al públic, tant si és provocativa, com si canvia la manera com l’espectador pensa, sent i veu el món. Per tant, l’objectiu d’un artista contemporani que opta per crear art amb noves tecnologies no hauria de ser «extreure» el significat de la plataforma tecnològica, sinó utilitzar-lo com a base per a noves direccions.

ARTISTES DIGITALS A CADA RACÓ

De vegades, pot resultar que la pròpia tecnologia sigui art. En altres casos, la mateixa forma part de l’obra d’art acabada. En un aparador anomenat Assemblance, els làsers són l’art. Està dissenyada per animar els visitants a crear estructures de llum i dibuixos movent-se per raigs làser. Així, a mesura que els visitants es passegen per fum i làser de colors, creen estructures i dibuixos amb llum. El públic s’assabenta que, quan treballen junts, les formes que produeixen són menys fràgils i més complexes. Aquesta obra és un distintiu de molts projectes d’art que incorporen tecnologia i permeten als artistes produir treballs més dinàmics.

Un altre exemple el protagonitza el nord-americà Eric Standley, un artista amb seu a Virgínia que fabrica peces semblants a vitralls mitjançant papers tallats amb làser. Comença dibuixant un disseny complex, i després retalla minuciosament les moltes formes que, en capes sobre les altres, formen una versió tridimensional del seu dibuix. Una de les seves finestres podria incloure fins a 100 fulls tallats. Standley diu que la tecnologia li permet sentir-se més connectat a allò que està creant i que «amb cada eficàcia que obtinc mitjançant la tecnologia, el buit s’omple immediatament amb la pregunta: ¿puc fer-lo més complex?».

A nivell internacional, com es pot comprovar, els casos d’art tecnològic són abundants. És interessant destacar ‘Rising Colorspace’, una obra d’art abstracta pintada a la paret d’una galeria de Berlín. Els espectadors poden observar variacions dia rere dia, ja que la pintura sempre canvia gràcies a un robot que puja a la paret anomenat Vertwalker (armat amb un bolígraf i un programa que indica que segueixi un patró determinat). 

El robot Vertwalker es desplaça sobre un mur per crear l’obra Rising Colorspace a Berlín.
FOTO: Sonice Development

Fins i tot, s’ha desenvolupat de forma que la producció combinada sigui reivindicativa: l’artista rus Dmitry Morozov ha ideat una manera de fer que la contaminació sigui artística, fins i tot si el seu propòsit és fer-nos conscients de quanta n’hi ha. Primer va construir un dispositiu de plàstic que utilitza sensors capaços de mesurar la pols i altres contaminants. Després, va sortir als carrers de Moscou. Els sensors tradueixen les dades que recopilen en volts i una plataforma informàtica anomenada ‘Arduino’ tradueix aquestes voltes en formes i colors, creant una pel·lícula de contaminació. El dispositiu de Morozov després agafa imatges fixes de la pel·lícula i les imprimeix. Irònicament, com més brut és l’aire, més brillant és la imatge. 

Addicionalment, les reflexions i la poesia també poden sorgir de les creacions digitals. Amb “Trobant el teu ocell intern”, el videoartista Chris Milk té la finalitat d’explorar el procés creatiu mitjançant interaccions amb ocells digitals. La instal·lació és un tríptic gegant i els visitants de la galeria poden estar davant de cadascuna de les pantalles. En el primer, l’ombra de la persona reflectida a la pantalla es desintegra en un ramat d’ocells. Això, segons Milk, representa el moment de la inspiració creativa. En el segon, l’ombra és marcada pels ocells virtuals que es precipiten des de dalt. Això simbolitza la resposta crítica, explica. A la tercera pantalla, les coses milloren: pots veure’t a tu mateix amb un conjunt majestuós d’ales gegants que aletegen mentre et mous. I això, diu Milk, capta l’instant en què un pensament creatiu es transforma en quelcom més gran que la idea original.

Un visitant hi participa en l’exposició interactiva The Treachery of Sanctuary de Chris Milk.
FOTO: Font

Ara, i gràcies al camí obert per institucions com el Atélier des Lumières de París, el SAT de Mont-real, el TeamLab de Tòquio i el Artechouse de Washington entrem en una nova dimensió on les obres es poden habitar; podem recórrer, acostar-nos per captar detalls, allunyar-nos per observar-les amb una altra perspectiva. L’influent moviment artístic ha conquerit tots els racons del planeta a causa de la magnitud del seu efecte, el qual no pot desaprofitar-se en el món contemporani. Les eines tecnològiques poden aplicar-se a qualsevol requeriment de l’art. Aquest també és el cas de Catalunya, on des de fa dècades s’han introduït avenços en adaptacions d’obres locals a la vegada que ha presentat al públic exposicions que integren elements protagonistes fonamentats en la tecnologia. 

INFINITES POSSIBILITATS ARTÍSTIQUES A LA VORA DE CASA

A poc a poc, la ciutadania catalana ha anat coneixent i apreciant els canvis en la forma d’interpretar l’art. Encara, però, sorprèn trobar una exhibició dinamitzada arrel de l’experiència digitalitzada amb llums i sons. El cas més cèlebre ha estat el potenciat per un nou nucli d’exhibicions al cor de Barcelona: l’IDEAL. El nom vol fer homenatge al Cinema Ideal del Poblenou, inaugurat el 1917, amb relació audiovisual.

Els nenúfars de Monet a la sala de 360 graus d’IDEAL. FOTO: IDEAL BCN.

La mostra que ha donat visibilitat al museu alternatiu ha estat la de Monet, una reinterpretació de la seva clàssica i apreciada obra mitjançant pantalles i altaveus. Carmen Tanaka, directora de comunicació i promoció del centre, afirma que “la resposta del públic és summament positiva perquè ofereixen un producte únic a Espanya que ofereix una vivència memorable a públic de totes les edats”. Està focalitzat en estructurar vivències artístiques immersives. Es tracta d’una coproducció amb Exhibition Hub amb projeccions 360º, 1000m² de realitat virtual que guia al públic a través d’un viatge per l’Impressionisme. A la zona de realitat virtual, es pot passejar per les destinacions més importants de la vida del pintor: des de la seva infància a Le Havre, la joventut a París, les estades a Londres, el refugi holandès de Zaandam, la vida familiar a Argenteuil i la seva última etapa a Giverny. En definitiva, és una experiència multisensorial. Els visitants presenten opinions dispars: uns queden meravellats per la sensació que s’endinsen en el món de l’artista i altres consideren que és una producció que no aporta res.

Declaracions de Carmen Tanaka, directora de comunicació i promoció de l’IDEAL.

Un altre dels exemples actuals més destacats ho trobem en contacte amb un art encara molt més remot en el temps. Les pintures romàniques de l’església de Sant Climent de Taüll (declarades patrimoni mundial per la UNESCO), una de les joies més importants del romànic català, han obtingut una innovadora presentació a través d’un vídeo mapping que recrea els frescos originals dins de l’absis major i el presbiteri de la nau central. La pintura original és del s.XII i actualment es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya a Barcelona.

Des de feia 55 anys, a l’església hi havia una còpia dels originals pintada sobre guix que s’estava degradant. Després de treure l’antiga còpia es va realitzar un minuciós procés de restauració que va posar al descobert restes de la pintura original -del 1123- que s’havien conservat en les capes profundes de les parets de l’absis. Amb 6 projectors d’alta definició integrats en l’espai de l’església, el visitant pot observar tant les pintures originals com una recreació completa de la iconografia que decorava l’absis. L’estudi d’investigació audiovisual, Playmodes ha estat l’encarregat del desenvolupament tècnic i la composició musical.

Seguint el tarannà del projecte anterior, cal destacar diverses adaptacions catalanes d’obres històriques per millorar la comprensió del públic. Trobem ‘Ullastret 3D’, un recorregut digital a través del jaciment ibèric del Puig de Sant Andreu d’Ullastret (Baix Empordà) -considerat la ciutat ibèrica més gran de Catalunya d’aquella època-. A uns quilòmetres de distància, es pot gaudir d’Empúries Virtual al Museu Arqueològic de Catalunya, un viatge en el temps gràcies a la realitat virtual. Finalment, hi despunta l’Audiovisual 3D del Criptopòrtic, un espai subterrani de l’anomenada Domus dels mosaics d’Empúries (Ciutat romana) equipat amb audiovisuals 3D que permeten descobrir com era una antiga domus romana. Tots aquests avenços es troben ‘a casa’ i aporten valor a les instal·lacions d’interès regionals.

A la seu d’Ullastret del Museu d’Arqueologia de Catalunya, es pot viure l’experiència de recórrer els carrers d’una ciutat ibèrica de fa més de 2000 anys gràcies a una nova sala de projecció immersiva. FOTO: Patrimoni de la Generalitat de Catalunya

Amb perspectiva de futur, s’anuncia ja pels carrers de Barcelona el Festival d’Arts Llumíniques “Llum BCN”. Els ciutadans i turistes que recorrin els carrers de la ciutat durant el 14, 15 i 16 de febrer podran gaudir d’un espectacle de llums, colors i moviment al barri de Poblenou. Una combinació d’intel·ligència artificial i realitat virtual crearan experiències sensorials urbanes amb suport tecnològic. Aquestes iniciatives continuen emocionant i dinamitzant nous espais d’interactivitat.

El moment en el qual un quadre renaixentista convisqui en un mateix espai amb una escultura impresa en 3D o una instal·lació interactiva -i a cap visitant el sorprengui- està per arribar. Mentrestant, els camins de l’art segueixen multiplicant-se i mutant, gairebé al mateix ritme en què la tecnologia ens ofereix noves vies d’expressió. El que romandrà immutable, fora de l’abast dels avenços i les eines revolucionàries, serà la finalitat fonamental de l’art: els artistes continuaran representant el món a partir dels evolucionats recursos de què disposin. 

Comments are closed.