La deflació de l’era Sánchez

Roger Argemí (@roger_argemi)

Alguns dirien que el govern de Pedro Sánchez no té preu. La realitat és que els preus han baixat des que el president del Govern va arribar a la Moncloa. Així ho mostra l’Institut Nacional d’Estadística (INE) a través de l’indicador Índex de Preus al Consum (IPC). Els diferents béns i serveis s’han abaratit un 1,3% des de juny del 2018. Tot i aquesta disminució, el mes de gener del 2018 va ser un 1% més car que gener del 2019. Alhora, les comunicacions s’han encarit fins a un 2,6% l’últim any, i  l’habitatge ho ha fet en un 2,4%.

gif BUENO

SÁNCHEZ VS RAJOY

Mariano Rajoy va governar entre desembre de 2011 i juny de 2018. Durant aquell període de quasi 7 anys, l’IPC va augmentar un 6%. A curt termini ens beneficia que els preus baixin, ja que podem comprar més amb els mateixos diners. Es tracta d’una manera de guanyar poder adquisitiu i augmentar així l’estalvi. Tot i això, a llarg termini els salaris també s’acaben adaptant a aquests nous preus. De vegades, però, els salaris no s’enfilen de la mateixa manera. D’aquí sorgeixen els problemes amb les pensions i la seva adequació amb la pujada de l’IPC.

Un altre dels efectes que provoca la inflació és l’increment del consum: la gent prefereix comprar en el mateix moment, abans que els preus pugin més. D’aquesta manera, els diners circulen i hi ha una transmissió constant de béns. A més, si l’IPC puja els deutes es poden tornar amb més facilitat, ja que es tenen més diners. La deflació, en canvi, fa que disminueixi el consum i que hi hagi més atur.

Segons la política monetària del Banc Central Europeu, l’objectiu és aconseguir l’estabilitat dels preus, amb una taxa d’inflació del 2% anual.

GIF COMPARACIÓN

Comments are closed.