«La cultura japonesa és el nexe que ens ha unit sempre»

AISSATA M’BALLO (@aimd94) I MAR LÓPEZ DE FEBRER (@Kualalumpurer)

Descarrega’t aquest article en PDF

Encara que no ho sembli, no tots els grups de música canten en anglès. Aquest és el cas de “White Noise”, que des de 2008, compon en japonès. De fet, van guanyar el premi al millor grup espanyol d’influència oriental als Japan Fever Awards.

WhiteNoise_silueta_def

White Noise està totalment inmers en la cultura japonesa. MAR LÓPEZ DE FEBRER

Per què teniu el nom en anglès?
Yuta: Ens hem de remuntar als orígens. Vam sentir que uns amics japonesos deien que donava bona sort que hi hagués un color al nom, com per exemple “Deep Purple”. En teníem diversos. El de “Black Udon” era brutal. Al final va sorgir la idea de “soroll blanc” i quan ho vam passar a l’anglès ens va agradar. Només teníem un mes per decidir-ho, ja que havíem de donar un nom pel nostre primer concert.

Què us ha portat a fer música en japonès i no en català?
Raúl: La cultura japonesa és el nexe que ens ha unit, sempre ens ha agradat molt tot allò que té a veure amb el Japó.
Kiko: La forma, el so i la sonoritat que té la música cantada en japonès no és la mateixa que en català. Escolta un anime original i les versions que fan: o està molt currat o no és el mateix. Igualment, és per gust.

Què caracteritza els vostres seguidors?
K: Generalment ens han conegut pels salons del manga, així que ja els agrada aquest tema.
R: La majoria dels nostres seguidors tenen entre 24 i 35 anys, és a dir, han crescut amb nosaltres i la majoria són noies. L’últim Saló del Manga de Barcelona va venir una família d’andalusos expressament a demanar-nos autògrafs. També tenim fans per Amèrica Llatina i Japó.

Què diferencia el J-rock del rock occidental?
R: A Occident seguim uns patrons musicals molt marcats. Al Japó, el J-rock no té problemes a l’hora de fer fusions d’estil i les línies són més melòdiques. El baix, per exemple, té més presència, és com una línia de guitarra més. És un estil molt ric.

Què expliquen les vostres cançons?
Nadia: Parlen de tot: hi ha cançons d’amor, d’odi, cançons divertides…
Y: El més bizarre que hem fet és una cançó sobre pastissos…
R: El primer i el segon àlbum segueixen una mateixa estructura: els dos CDs tenen una cançó divertida, una balada, una més canyera… Totes les cançons són diferents, que és el que et permet el J-rock.

Quan expliqueu el vostre projecte com reacciona la gent?
K: Quan dius que fas rock japonès, et tatxen de “frikazo” i es pensen qui sap què. Però quan dius que cantes en anglès, et diuen “ah vale”, tot i que en un concert el 90% de la gent no sap el que dius si cantes en anglès.
N: Al principi la gent té molts prejudicis, però quan escolten el CD, l’accepten molt bé.
R: És impressionant com es trenquen alguns esquemes. Els meus companys de feina eren així i ara esperen que fem un concert per venir a veure’ns.

Tornaríeu a formar el grup?
R: Sabent tot el que hem viscut? Uf, és clar! Portem vuit anys i això s’ha convertit en una família.
Y: Sí, però que s’esforci un altre (riure). Realment ha sigut molt d’esforç, sobretot al principi. Fer el primer salt al Saló del Manga… hem hagut d’anar escalant a poc a poc i anar gratis.

Quins són els vostres projectes de futur?
Y: De moment el projecte per aquest any és atacar una mica Europa: sud de França, Anglaterra, Alemanya…
R: Però hi ha un projecte molt gros, eh? El direm quan puguem…

Entre Japó i Barcelona

Originalment format per cinc integrants, White Noise va publicar el seu primer àlbum “High Risk; no return” el maig del 2014. L’estiu d’aquell mateix any es van embarcar en una gira per Japó, “ONE MAN km to JAPAN TOUR”. A Espanya, han fet concerts a Barcelona, Madrid, Saragossa, Sevilla, València, Múrcia i Cartagena.  El pròxim març publicaran el seu segon àlbum.

Comments are closed.