La cooperativa TopManta, ara taller solidari de mascaretes i bates

El sindicat de manters crea un banc d’aliments i demana la regularització de les persones migrades

Més de 5.000 mascaretes i 300 paquets d’aliments distribuïts a famílies vulnerables de la ciutat. Aquest és el resum en xifres de les iniciatives impulsades pel sindicat Top Manta de Barcelona arran de la pandèmia de la Covid-19. Per una banda, utilitzen les eines que empraven per cosir la roba de la marca #TopManta per produir material sanitari. Per l’altra, han creat un banc d’aliments per repartir productes bàsics a les famílies vulnerables.

“Les mascaretes són per les veïnes i pels col·lectius que no poden assumir comprar-ne, i les bates les estem fent arribar als hospitals de la ciutat”, explica en Daouda, membre del sindicat. Des de l’inici de l’estat d’alarma, són molts els voluntaris que s’han ofert a cosir per la causa. És per això que des de la cooperativa han decidit comprar cinc màquines més: “Veient que teníem més mans de les que pensàvem, vam optar per augmentar el material de producció”, afegeix en Daouda.

https://infogram.com/untitled-dashboard-1h7z2lgj0q3g4ow?live
Recompte del repartiment de mascaretes del Sindicat TopManta

Les mesures socials i econòmiques aplicades durant els últims dies deixen desemparades a moltes persones migrades. Segons dades oficials, a l’Estat Espanyol hi ha prop de 600.000 persones en una situació d’irregularitat. D’aquí va sorgir la segona iniciativa: “Quan ens vam adonar que tots els manters es quedarien sense ingressos i, per tant, sense manera de fer front a les despeses diàries, vam veure imprescindible crear un banc d’aliments”, afirma en Daouda. Les famílies que ho necessiten es posen en contacte amb el sindicat i, els membres d’aquest fan el repartiment casa per casa. Part dels aliments es paguen gràcies al fons del col·lectiu i, la resta, es finança a través de donacions online.

Tanmateix, la situació legal de molts dels voluntaris complica dur a terme d’una manera segura les iniciatives. L’augment de policia als carrers arran de l’estat d’alarma ha convertit els barris de Barcelona en un espai hostil per a ells. El cas d’en Madoki i en Mamadou n’és un exemple. La policia va aturar els dos joves quan sortien de la cooperativa, i els va demanar quin era el justificant que els permetia trencar amb el confinament. Els nois no entenien l’espanyol, però no se’ls va facilitar un traductor. Finalment, després de trucar a un company de la cooperativa per fer d’intèrpret, la policia els va deixar marxar assegurant que “la pròxima vegada que els paressin els posarien una multa o els detindrien”. Segons SOS Racisme, aquest no és un cas aïllat: “S’ha creat l’àmbit perfecte perquè els cossos policials puguin cometre abusos, això s’exemplifica en què set de les dotze demandes que hem rebut denuncien membres de la seguretat ciutadana”.

L’augment de vigilància als carrers de la ciutat, ha provocat que les persones sense papers estiguin molt exposades si surten de casa. Segons declaracions de SOS Racisme: “L’estat ha limitat alguns drets (circulació, treball, reunió) que col·loquen en una posició molt complicada les persones en una situació jurídica irregular”. Davant d’aquesta situació, el Sindicat de Manters i altres col·lectius antiracistes van engegar la campanya #RegularitzacióJa per exigir al govern una resposta global. El primer manifest que es va llançar estava signat per poc més de 100 col·lectius, ara ja són més de 1.000 les organitzacions que hi donen suport. Entre les principals demandes de la iniciativa hi trobem la regularització immediata, incondicional i indefinida per a totes les persones migrades i el tancament definitiu dels Centres d’Internament per Estrangers. 

De moment el Govern ha anunciat mesures per regularitzar la situació de les persones que treballen en el sector sociosanitari o l’agricultura. Segons una portaveu de Novact, un dels col·lectius adherits a la campanya, “això suposa una clara instrumentalització de les persones i és inacceptable, perquè no estem parlant de caritat, ni d’utilitat, estem parlant dels drets humans”. Les organitzacions que participen amb la campanya saben que les demandes seran difícils d’assolir, però esperen aconseguir una resposta parcial o progressiva. Tot i així, segons la portaveu de Novact, “que les veus de les persones en situació irregular, fins ara invisibilitzades, s’hagin articulat i fet espai en el debat públic, és molt positiu”. 

Tot i que la pandèmia ha agreujat la situació de les persones migrades i racialitzades, tots els col·lectius coincideixen en el manifest en què “El racisme és estructural, per tant, s’ha de tractar en tots els moments de l’any”.

Sindicat TopManta:

L’any 2016, un grup de manters de Barcelona va decidir organitzar-se per fer front a les dificultats que comporta la seva situació legal, social i econòmica. Dos anys més tard, veient que molts dels seus membres no podien aconseguir els papers perquè no tenien una feina estable, van crear la cooperativa Top Manta

A partir d’aquí, van dissenyar una marca de roba i la van patentar. Ells cusen, estampen i venen les peces sota el lema “roba legal, feta per persones il·legals”. Els dissenys es poden comprar a la botiga física  o a través de la seva web. 

Des de la creació del sindicat, el grup ha participat amb altres col·lectius en moltes de les iniciatives antiracistes que s’han realitzat a Barcelona. Entre  aquestes en destaquen la campanya contra la criminalització dels manters i els estereotips generats al voltant d’aquests, els comunicats respecte la situació política a Catalunya o iniciatives solidaries, com la loteria mantera, per fer front a la situació de les famílies més vulnerables.

Comments are closed.