La Casa Vicens, llavor de l’obra de Gaudí i del Modernisme català

CLÀUDIA FERRÀNDIZ (@claudiafl27)

La Casa Vicens és la primera casa que Gaudí va construir. L’arquitecte la va concebre entre 1883 i 1885, per encàrrec de Manuel Vicens, un corredor de comerç i borsa que la volia utilitzar com a casa d’estiueig. Però va morir poc després que l’adquirís. Més endavant, la va comprar la família Jover com a residència habitual. El 1925, els fills del matrimoni Jover la van ampliar, reformar i convertir en una casa plurifamiliar de tres habitatges.

La casa va estar limitada a l’ús residencial fins que el 2014 la banca andorrana MoraBanc la va comprar i es va iniciar un procés de restauració per recuperar-la com Gaudí l’havia concebut originalment. El 16 de novembre obrirà les seves portes al públic per primera vegada.

Cetrencada ha entrevistat al director de la Casa Vicens, Joan Abellà.

El 1925, quan es va ampliar la casa per tal que fos plurifamiliar, hi va haver molts canvis. Quins van ser els més importants?

La casa té dues fases. La primera és quan Gaudí la construeix el 1883. Té una planta principal, amb menjador, cuina i dues habitacions, i una zona de connexió amb el jardí. Després té la primera planta amb els dormitoris, i la planta sotacoberta. Per últim hi ha la planta -1, que és una carbonera, i la coberta.

La segona fase és quan el 1925 la reformen. Gaudí no vol fer l’ampliació. S’hi oposa una mica i a més està ocupat amb la Sagrada Família. La reforma la fa un arquitecte de la seva confiança, Joan Baptista Serra. Aquesta és la transformació més important: la casa passa a ser quasi el doble de gran, es fa un pati de llums al mig i l’escala del jardí es trasllada al costat perquè es pugui anar d’una casa a l’altra sense haver de passar per l’interior. El jardí passa a ser immens.

Amb el pas del temps, als habitatges se’ls afegeixen coses. A la planta noble, per exemple, s’hi fa una extensió per col·locar-hi una cuina i un bany. El que viu al pis superior aprofita l’extensió per posar-hi un solàrium.

Font: Casa Vicens

Font: Casa Vicens

En què ha consistit la restauració?

En primer lloc, hem alliberat la casa d’aportacions posteriors, perquè lluís bé la façana. Això ha permès que les quatre façanes tornin a veure’s d’una forma molt alliberada. També hi havia zones exteriors que les famílies havien transformat en habitacions interiors. La galeria del costat del menjador s’havia recobert tota, i l’hem tornada a l’estadi inicial. El rebedor tenia part exterior i interior, i la família del primer pis el va tancar tot. Nosaltres l’hem obert.

D’altra banda, hem tret totes les capes de pintura que s’hi havien afegit durant 132 anys, perquè la restauració ens ensenyés els colors originals que hi havia quan es va construir la casa.

Com és que s’ha retardat un any la restauració?

No és que s’hagi retardat. El diàleg amb l’Administració va ser profund. Va allargar-se quasi un any, requeria molta documentació perquè ha de saber què vols fer i com ho vols fer. Després, l’altre debat va ser sobre el nivell d’intervenció que volíem fer des del punt de vista històric i patrimonial. En el fons, les obres només han durat un any i quatre mesos.

Heu obtingut subvencions públiques?

No. Com a entitat privada no podem optar a subvencions públiques. Però sí que hem gaudit d’una exempció important en la llicència d’obres en tractar-se d’una obra integral d’un bé catalogat com a patrimoni de la humanitat.

Què ha sigut més complicat del procés de restauració?

La poca informació que teníem. De Casa Vicens i de Gaudí hi ha poques fonts documentals. Teníem tres fotos del 1885 només. La font primària al final ha estat la mateixa casa. Per exemple, vam començar a rascar a sobre d’una finestra, la vam portar al laboratori i vam descobrir que hi havia 17 capes de pintura i que la primera era d’un color totalment inesperat. Hem trobat unes policromies completament inesperades.

I per què heu considerat important restaurar la casa tal com Gaudí la va concebre en un primer moment?

És la primera casa de Gaudí i fa aportacions a la història de l’arquitectura que fins ara només les coneixien els estudiosos de Gaudí. També és important perquè es construeix en un moment en què s’està consolidant el Modernisme. És, doncs, premodernista. És essencial com a llavor del que Gaudí ens deixarà i com a llavor del Modernisme que es va desenvolupar a Catalunya posteriorment.

Així doncs, és important per a la història del Modernisme català.

Molt. Tota la recerca que hem fet al voltant de la casa és una aportació molt important a aquest primer estadi del Modernisme. Fins ara, hi havia molta gent que s’hi havia fixat però no la coneixia en tanta profunditat. Restaurar-la ha permès veure quines influències va rebre Gaudí, i això és important per a la història del Modernisme. També ens hem centrat en què havia fet fins aquell moment, què havia estudiat, en quin cercle es relacionava…

Parlem del turisme. El carrer Carolines és força estret. El fet que es puguin formar grans cues davant de la Casa Vicens pot preocupar els veïns, però heu ideat una proposta per evitar aglomeracions i problemes amb el turisme.

Ens hem autolimitat en l’aforament: no rebrem més de 500 persones per dia. Farem molta prevenda i l’ordenarem de manera que com a màxim puguin venir 50 persones a l’hora. Això implica que no acceptarem més de 20 persones cada 20 minuts. El carrer Carolines és un carrer molt estret però de normal ja hi passen unes 100 persones cada mitja hora. Les 20 persones de la Casa Vicens no s’haurien de notar.

Heu pensat com poden arribar-hi els cotxes o els autocars?

El 52% del turisme a Barcelona utilitza el transport públic. Nosaltres ens dirigim al turista que li agrada descobrir la ciutat caminant, amb transport públic o amb el bus turístic a estones. Volem que faci el recorregut entre Passeig de Gràcia i Park Güell, però passant per Gràcia i visitant la Casa Vicens.

Pel que fa a les exposicions, a la segona planta se n’oferirà una permanent sobre la casa en si mateixa. Però, a més, també n’hi haurà de temporals. La primera contextualitza la Casa Vicens. Teniu previstes exposicions futures?

Hem traçat dues línies d’exposicions. Per un costat, la línia històrica, és a dir, lectures del canvi de segle a través de la Casa Vicens. La primera exposició és la que podem veure ara, que contextualitza la casa a través d’altres cases de grans arquitectes de la mateixa època. La segona probablement serà sobre el japonisme i Gaudí, la tercera potser sobre les influències i tot allò que neix amb la casa i després veiem a l’obra gaudiniana, també en farem una sobre l’orientalisme i la Casa Vicens…

D’altra banda, deixarem la casa a artistes, arquitectes i dissenyadors contemporanis perquè facin intervencions que donin lloc a lectures des de la Casa Vicens fins a l’actualitat. Per exemple, reflexions sobre el turisme al segle XIX, a través del XX i avui, a través dels ulls d’un artista contemporani. D’aquesta manera volem fomentar el debat sobre Gaudí, el premodernisme i el moment sociocultural de la Barcelona de l’època, entre altres coses.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Comments are closed.