Jordi Borràs: «Sóc una mena de diana amb potes per a l’extrema dreta»

JUDIT PASTOR COSTA (@tidujpc) I MAR ROMERO SALA (@Mar_RomeroS)

Descarrega’t l’article en PDF

Anem a trobar a Jordi Borràs a la sortida de Catalunya Ràdio. Comença a anar a tertúlies: aquest fotoperiodista de trinxera ha aconseguit obrir una escletxa i donar-se a conèixer per la seva feina retratant l’extrema dreta o la violència policial a Barcelona.

jordi640x400

Borràs admet que l’incomoda que el fotografiïn. Li vam proposar que es fes un selfie. JORDI BORRÀS / MAR ROMERO

Il·lustrador i fotògraf. Dues cares de la mateixa moneda?
Sí, al cap i a la fi estàs comunicant. Comunico amb dibuixos o amb imatges. I acostumo a dir que sóc fotoperiodista: un periodista que fa feina amb la seva fotografia.

Per què és important il·lustrar i fotografiar política?
Moltes vegades als fotògrafs se’ns veu com a mers tècnics. Vas a un lloc, fas la foto i marxes. Això és fals. Un fotògraf posa de la seva part tant com un periodista. Jo no crec en l’objectivitat en el periodisme, i en fotografia passa exactament el mateix.

És difícil viure del periodisme i la il·lustració.
He anat a buscar els dos pitjors oficis que hi ha. Ho he anat aconseguint a poc a poc. He anat reconduint la meva vida segons allò que el cos i el cap em demanaven en el seu moment. Anar compaginant feines de merda amb allò que m’apassionava. T’hi acabes fent. Ha estat un trajecte llarg.

La fotografia que t’atrau és la de risc. Per què?
Això li hauries de preguntar al meu psicoanalista, que no el conec perquè no hi vaig. Suposo que el risc té cert magnetisme, tot i que sóc una persona prudent. No m’agrada posar-me en risc estúpidament, però sí que m’agrada superar-me. Si em plantejo un repte, m’agrada poder complir-lo.

whitepride

Borràs investiga l’extrema dreta a Catalunya. JORDI BORRÀS

I el repte és fer la foto que ningú altre anirà a fer?
Potser sí. També hi ha un interès polític i social darrere de temes com els incendis forestals, les manifestacions o l’extrema dreta. Trobo que són temes interessantíssims que la gent desconeix. O potser m’estic autojustificant i només m’agrada ficar-me on hi ha merder.

En quina situació has patit més per tu?
Sobretot amb el tema de l’extrema dreta. Et sents una ovelleta dins d’un corral de llops, especialment aquests últims dos anys, que a mi se m’ha posat cara. Ets una mena de diana amb potes.

T’han arribat a amenaçar de mort.
Cal intentar posar les amenaces al lloc que els pertoca. Les he denunciat, i ara és feina de la judicatura actuar. Les amenaces només són això, amenaces. I algú que vol fer mal no amenaça, el fa.

Has denunciat que de l’extrema dreta no se’n parla. Estàs obrint una escletxa?
Costa moltíssim. A Televisió de Catalunya vaig aconseguir sortir quatre minuts al Divendres després d’un any i mig. Per què TV3, que parla de Societat Civil Catalana* cada cop que fa un acte, no explica que té fundadors de l’extrema dreta i un finançament totalment opac? Hi ha por. Vivim en un país sotmès a una dictadura militar d’extrema dreta. És normal que hi hagi por, però no que no es trenqui. És la feina del periodista.

Què diries al jovent que els agrada el periodisme, la fotografia o la il·lustració?
Que s’hi posin, sens dubte. Com si volen ser fusters. En aquest moment no hi ha ni una puta merda que tingui sortides laborals. No future. No sabem què passarà ni d’aquí a sis mesos ni d’aquí a deu anys. La feina te l’has de menjar tota la vida. Per tant, diria a la gent que faci allò que l’apassiona. Per això considero que tinc una sort brutal.

bombers

Els incendis són un dels seus temes predilectes. JORDI BORRÀS

Una fotografia entre 500

Jordi Borràs diu que no és fotògraf de “bodes i comunions” però dissenya etiquetes de vi. Assegura que no és “gens de referents”, sinó que admira els companys del dia a dia. Admet que per aconseguir una fotografia bona en tira 500. Dubta entre blanc i negre o color, però acaba escollint color. Reconeix que està obsessionat en fotografiar aquelles coses que desapareixeran, amb l’objectiu que els seus “fills i néts ho puguin veure algun dia”. Prefereix parlar de “postfranquisme” en lloc de “transició”. No diu mai on viu per protegir-se de les amenaces. Es baralla amb les dificultats de treballar com a freelance per poder mantenir la seva independència professional.

Comments are closed.