Joc de Trons

Aquesta matinada veurà la llum el primer capítol de l’octava temporada de Joc de Trons. La sèrie fantàstica de HBO que ha aconseguit enganxar milons d’espectadors d’arreu del món tracta de les relacions i peripècies que es desencadenen entre diverses faccions nobiliàries en la lluita pel Tron de Ferro dels Set Regnes. Al llarg de la Gran Guerra tenen lloc episodis sanguinaris, trames de corrupció i aliances impensables per ocupar la monarquia a Llevant (‘Westeros’). Res, tret de la sang i fetge, tan diferent d’alguns episodis de la política actual del nostre país.

A la nova temporada, no obstant, les regles del ‘joc’ han canviat. L’amenaça d’un exèrcit de morts vivents dirigits pels sobrenaturals Caminants Blancs (‘White Walkers’) ha fet replantejar el mapa polític i les unions tradicionals comencen a trontollar. La pugna pel poder ha esdevingut, a marxes forçades, la recerca d’unions desesperades per la supervivència.

white-walkers

Les xarxes socials han fet ressò, amb més o menys mala bava, del paral·lelisme de l’emissió del judici del procés amb una telesèrie d’allò més adictiva. Continuïtat, fàcil identificació amb els personatges i girs sorprenents de guió. No sembla tan descabellat, doncs, establir una comparativa entre la guerra de successió de Joc de Trons i les Eleccions Generals del 28 d’abril. El compte enere, que fa dos dies que ha començat, depara, com a mínim, l’emoció i sopresa fins al final que assegura la ficció nordamericana.

D’entrada, Bryan Cogman, corpoductor executiu de la sèrie declarava a Entertainment Weekly la naturalesa de la temporada: “enfrontar-se a l’enemic comú, aclarar el seu propi passat i definir qui són i volen esdevenir”. La frase podria extrapolar-se, sense grans canvis, a qualsevol debat electoral d’aquesta temporada. ‘L’enemic comú’ de la ficció l’encarna a la vida real, per a molts, la força independentista.

casado

La coalició ultradretana, formada per Ciutadans, PP i VOX, podria prendre el rol de Cersei Lannister, successora al càrrec que l’usurpador va arrebatar al gobernador legítim. Té com a missió vital protegir els seus de l’amenaça al preu que sigui i és tan conscient dels riscos de la invasió com Pablo Casado, que alerta que una victòria independentista pot ser “la fi d’Espanya tal i com la coneixem”. Desconfia de la reina de Ponent, rival històrica amb qui ara comparteix també bàndol contrari, però hi segueix veient, igual que el líder del PP, una afrenta més: “Pedro Sánchez és un perill” i, si guanya, “aprovarà un referèndum sobre la secessió”.

sanchez_9644491_20190413145620

Al front oposat, però confós per la possible invasió secesionista, Pedro Sánchez podria encarnar a Daenerys Targarean. Com la sobirana llegítima, assegura mantenir el tarannà socialista com emblema de la casa, ‘alliberadora d’esclaus’ (‘breaker of chains’) però se suma a la lluita contra l’amenaça. Després d’un mandat fent bandera de reformes socials, Sánchez diu estar obert al diàleg mentre sentencia: ‘No és no’ (…) no hi haurà un referèndum d’autodeterminació a Catalunya’.

Tot i els biaixos de guió, si en alguna cosa coincideixen plenament la sèrie amb el panorama electoral és en un final impredictible. Queda confiar que el desenllaç d’aquesta trama no acabi igual que la valoració de Joc de Trons d’Emilia Clarke, Daenerys a la sèrie, que sentenciava: ‘cada elecció, cada conversa, té aquest aire de ‘això és el final’.

 

Comments are closed.