Joc de Trons s’acomiada amb un final que deixa molts detractors

JOANA MAESTRE (@joanamccc)

Després de vuit anys, vuit temporades i setanta-un episodis, aquesta matinada la sèrie que s’ha convertit en un dels majors fenòmens televisius d’aquest segle ha arribat a la seva fi. Joc de Trons ha posat punt final a una carrera de fons que la va situar al focus de l’atenció mediàtica, amb l’emissió del primer episodi de l’última temporada que va amassar un total de 17.4 milions d’espectadors en streaming, la millor dada que ha recollit la plataforma HBO en tota la seva història. Però quan el llistó està tan alt, és molt fàcil decebre l’audiència.

Les cinc primeres temporades -basades en la saga Cançó de Gel i Foc de George R.R. Martin- van ser les encarregades de construir una base de fans sense precedents; aconseguint enganxar a milions d’espectadors amb una història trepidant però sempre respectant els ritmes dels personatges, i deixant-los desenvolupar-se, relacionar-se i actuar d’acord amb les diferents personalitats i creences que a poc a poc presentava cadascun. Els guionistes van adaptar-se a la perfecció a un estil de creació més propi de les novel·les que de l’audiovisual, convertint Joc de Trons en un fenomen d’èxit mundial. Les bones crítiques van aguantar fins a la sisena temporada, que tot i que ja no es basava en cap història escrita -ja que R.R. Martin només ha arribat a publicar cinc llibres de la saga- va seguir encara el fil argumental i els tempos que proposava l’autor, mantenint l’essència, els grans diàlegs i l’estètica que havia encisat a tanta gent fins llavors.

Arran del gran èxit que presentava la sèrie, la plataforma HBO va donar a David Benioff y D.B. Weiss, creadors i guionistes de la sèrie, l’oportunitat de renovar el contracte per a quatre temporades més; això és, un total de deu temporades per poder enllestir cadascuna de les històries tal com havien començat, a foc lent i en el moment oportú. Però els creadors no ho van veure gens clar, i van preferir allargar la sèrie només dues temporades més. Això explica en gran mesura el perquè de la desastrosa rebuda.

Temps i ganes. Això és el que els fans de Joc de Trons consideren que ha brillat per la seva absència en les últimes dues temporades. Ritme precipitat, morts poc elaborades i sense pena ni glòria, i personatges que després de setanta episodis resulten quasi irreconeixibles acaben creant el còctel perfecte per l’allau de crítiques. La decepció va ser tal que s’obrí un Change.org per “demanar que es reescrigui la vuitena temporada amb guionistes competents”, i ja ha recollit prop d’1.300.000 signatures -i pujant.

És per això que totes les mirades estaven posades en l’últim capítol amb l’esperança que, d’alguna manera, pogués esmenar tots els errors comesos en els darrers episodis. Per desgràcia, aquest va resultar ser més del mateix, i ha deixat en l’audiència una sensació generalitzada no només que els creadors han desaprofitat l’oportunitat daurada d’acabar la sèrie com déu mana; sinó que a més l’han precipitada i han deixat la que podia haver entrat en el saló de la fama de les grans sèries de la història amb un gust amarg a la boca que serà difícil d’esborrar.

 

Comments are closed.