Ja no hi ha cara, hi ha cares

Benvolguts mitjans de comunicació, tenim la resposta als vostres maldecaps.

En els últims dies hem escoltat a totes les rodes de premsa, del conseller Buch o el ministre Marlaska la pregunta: quin és el perfil del manifestant d’aquestes nits a Catalunya?. També hem estat testimonis de multitud de peces com la de Qui són els manifestants que surten als carrers? Qui són els que fan aldarulls a Barcelona?, que emetia TV3 el dilluns 21 d’octubre. O la publicada el divendres 18 d’octubre per Rac1 titulada Qui hi ha darrere dels aldarulls d’aquests dies a Catalunya?Heu respost  seguint les indicacions oficials com ara la de Miquel Buch, conseller d’Interior, que declarava que eren “grups violents que afecten la convivència dels catalans i les catalanes i que agredeixen a persones”. Altres, però, heu optat per assumir el discurs de les Mares i Àvies per la República que explicaven en una entrevista a Vilaweb que ”aquests joves són els nostres fills, el futur, i ens els criminalitzen”. També hem sentit a parlar d’infiltrats, d’estudiants, de radicals, de violents, de desinformats, d’autodefensa, de ràbia… i amb tot tanta incògnita heu entrat en pànic. Quina és la resposta correcta?

Amb tantes opinions i definicions entenem que us resulti complicat elaborar el tan desitjat ‘perfil del manifestant nocturn’. Doncs, sentim comunicar-vos que no existeix. No podreu posar una sola cara a les persones mobilitzades les passades nits. Estem vivint una confluència de moltes conviccions, un perfil de perfils, inclassificable. Som davant d’un nou paradigma.

Si dilluns 14 d’octubre, a l’aeroport, el perfil és d’estudiant universitari compromès amb la república, dimarts, en vista de l’actuació policial, es desperta, inclús a Madrid, el moviment antirepressiu. La ineficàcia política mobilitza l’antisistema. A tot, s’hi suma l’antifeixisme, després de la manifestació d’ultres de dijous. També grups vandàlics aprofiten la situació excepcional per sortir al carrer. Ara, amb tot això, intenteu poseu una sola imatge a aquest entramat. Només una per a tots. I no us en sortiu. I us pregunteu per què? Us responem: perquè som tots.

Us donem la raó en un únic punt, un que teniu en comú i que heu destacat: som joves. Sí, per qüestions òbvies que no cal enumerar, la majoria dels manifestants protagonistes de les nits de la ja coneguda com “La setmana de la sentència”, són joves. Si bé, és un front obert d’ideologies. N’hi ha amb estudis i sense, implicats en política i desentesos, violents i pacífics, catalans i espanyols, d’una punta i altra del món…

Així doncs, estimats mitjans de comunicació, no us hi trenqueu el cap. No és possible fer un perfil del manifestant. Cada individu representa una parcel·la de realitat i, per tant, una part de la societat, mai tota. La lluita als carrers és de tots. Canvieu la pregunta de: quin és el perfil? a: per què no hi ha perfil? Trenqueu amb els vostres esquemes. Ja no hi ha cara, hi ha cares.

Mar Bermúdez i Olma Giró

Comments are closed.