Ionquis de la virtualitat

Videojocs: del passatemps a l’addicció

Adrián Soler i Elena Urbán

És la indústria de l’entreteniment amb major facturació a Espanya: tres vegades més gran que la del cinema. Lluny queden les sales de màquines recreatives que tan populars van ser els anys vuitanta: els videojocs s’han instal·lat a les llars. Aquests conformen una activitat d’oci comuna en molts joves. L’Organització Mundial de la Salut va incloure l’addicció als videojocs com un trastorn mental, el juliol del 2018. Colors, personatges i històries configuren un món immersiu amb el jugador al centre. Un fenomen social amb un treball darrere de disseny i programació per atraure l’usuari.

Els videojocs compten amb un disseny que pretén proporcionar una experiència agradable al jugador. A través de les mecàniques del joc i un sistema de recompensa i càstig, els dissenyadors treballen amb l’objectiu principal de construir el joc al voltant de l’usuari. Cada generació és diferent a l’hora de jugar amb videojocs, atès que les formes d’interacció entre els usuaris i els nous dispositius tecnològics evolucionen. Els principals consumidors de videojocs en l’actualitat són persones nascudes entre 1995 i 2012. Pertanyen a la Generació Z, que ha crescut en un entorn on Internet, les xarxes socials i els videojocs són elements omnipresents en la societat. I, és clar, no juguen igual els fills que els pares. Els dissenyadors en són conscients i es dirigeixen a cada generació d’acord amb les seves característiques d’interacció.

AFEGIR GRÀFIC QUI HI JUGA

El professor del TecnoCampus Carlos González Tardón, expert en psicologia i oci, reflexiona sobre aquestes diferències intergeneracionals. Per exemple, explica que les noves generacions no saben jugar al Tetris: «Intenten arribar a dalt els primers».

Mecàniques per enganxar

Els anomenats «cofres» són premis aleatoris que es donen als jugadors cada cert temps. Els usuaris no saben què rebran. Això els provoca incertesa i fa que «es quedin jugant més temps a veure què els tocarà», afirma González.

La competitivitat i la por a decebre els altres són dos factors dels videojocs multijugador que també contribueixen a l’enganxament dels usuaris.

Ús abusiu o addicció

VIDEO TARDÓN

«El videojoc és l’element central en la teva vida i tot el dia estàs pensant a jugar», explica el psicòleg Josep Lluís Matalí, de l’Hospital Sant Joan de Déu. Els perjudicis de l’addicció poden ser diversos, des d’una baixada del rendiment escolar fins a problemes en la convivència familiar o en el contacte social. També es pateix una pèrdua de control sobre la conducta de jugar i una síndrome d’abstinència quan no existeix la possibilitat d’accedir al joc.

Néstor Szerman, cap del servei de salut mental de l’Hospital Gregorio Marañón de Madrid, defineix aquesta addicció com a comportamental. A més, destaca l’existència d’uns factors genètics i neurològics que fan una persona més vulnerable a l’addicció.

Com a president de la Fundación Patología Dual, Szerman posa èmfasi en el fet que l’addicció es manifesta conjuntament amb altres trastorns mentals —com l’ansietat o la fòbia social—. Una afirmació que comparteix Josep Lluís Matalí, qui també és partidari d’atribuir aquesta addicció a múltiples causes. El malestar psicològic, la baixa autoestima, la frustració i el baix autocontrol són factors que influeixen en el desenvolupament de l’addicció.

L’escassetat d’habilitats socials incrementa el risc a patir d’addicció als videojocs. Matalí adverteix que els nens tímids amb dificultats en les relacions interpersonals se senten més segurs i confiats en la interacció online. Un fet que pot portar-los a dedicar cada vegada més espai de la seva vida als videojocs.

Això sí, diversos estudis relacionats amb les addiccions afirmen que menys d’un 10% dels que fan ús abusiu dels videojocs acabaran desenvolupant una addicció.

Desintoxicació

«Jo jugo el que juga tothom». Una frase que en Josep Lluís Matalí ha escoltat en boca dels seus pacients del Sant Joan de Déu. Hi ha tendència a minimitzar i normalitzar les conductes addictives. Així, part de l’inici del tractament consisteix a prendre consciència del trastorn mental que es pateix.

Des de la unitat de conductes addictives, el primer pas dels especialistes és fer una avaluació completa del cas. Un nen que pateix únicament un «sobregust» pels videojocs i un nen que té un altre trastorn mental a més d’aquesta addicció necessiten rebre un tractament diferent. Hi ha pacients que vénen de situacions problemàtiques de més llarg recorregut, com ara timideses patològiques, depressions, o nens amb dèficit d’atenció que han evolucionat negativament. En aquests casos, és necessari tractar el trastorn mental i el trastorn addictiu alhora. Per aquesta raó, Matalí insisteix en la importància de perfilar clínicament els diferents pacients a fi de fer una intervenció mèdica més especialitzada.

Així mateix, Matalí considera fonamental la incorporació de les famílies al tractament. La participació activa dels familiars que conviuen amb el pacient complementa el treball dels metges. Els pares han de saber manejar la situació.

El debat a l’OMS

González Tardón explica com la intervenció de l’OMS va ser positiva per al sector del videojoc, ja que per primera vegada hi ha uns «requisits» per saber quan un cas és una addicció: «Abans, ser addicte o no depenia de l’opinió de la gent».

Per la seva part, el psiquiatre Néstor Szerman es mostra més escèptic i posa de manifest un debat que existeix a la comunitat científica sobre si és bona la incorporació de noves categories d’addiccions «quan sabem des del punt de vista de la neurociència que això està basat en alteracions del cervell», assegura.

Per al psiquiatre, la part positiva és que permet identificar un problema social. Però, és clar, afegir noves categories implica també crear certa confusió.

Prevenir l’addicció

El Consell de l’Audiovisual de Catalunya col·labora amb Sant Joan de Déu per incloure continguts per prevenir l’addicció als videojocs dins el programa EduCAC.

En aquesta plataforma, famílies i escoles poden utilitzar una sèrie de recursos en vídeo en què s’explica com fer un ús responsable de les noves tecnologies. Se centra també a explicar com identificar els usos abusius, molt més freqüents que les addiccions.

Per a Szerman, la prevenció ha de fer-se identificant grups de risc. Un dels factors és tenir antecedents amb trastorns mentals o addiccions.

Fa poc que l’addicció als videojocs ha estat acceptada com a trastorn mental per l’OMS. És per això que la investigació sobre aquesta patologia encara té camí a recórrer. Tanmateix, la recerca duta a terme durant els últims cinc anys ha donat claus per entendre l’addicció i tractar-la adequadament.


Comments are closed.