Les escoles ‘ocupen’ els xamfrans

L’Ajuntament de Barcelona ha ampliat 9 voreres dels centres educatius per més seguretat

Anna Hernàndez i Garriga

Els pares dels infants de nou escoles del barri de l’Eixample ja respiren més tranquils gràcies als xamfrans escolars o ampliacions de les voreres, més segures pels petits, que ja funcionen des de fa mesos en aquests centres. Les escoles que han rebut aquesta nova mesura han estat el CEIP Mallorca, l’IES Ernest Lluch, l’escola de Salesianes Maria Auxiliadora, Fructuós Gelabert, l’Escola Tabor, l’Escola Joan Miró, l’IES Jaume Balmes, l’escola Ramon Llull i, finament, la Poeta Maragall.

L’actuació va néixer com una iniciativa del districte del barri barceloní i s’ha materialitzat en quatre tipus d’obres diferents en funció de les característiques urbanístiques de cada zona: l’ampliació de la zona de l’entrada de les escoles, les que han ocupat una part de la calçada per posar uns mòduls de fusta amb paret, les que han ampliat el xamfrà i, finalment, les que no han pogut ser ampliades.

Totes elles tenen marques visuals a terra per indicar que es tracta d’un espai escolar destinat pels pares i l’esbarjo de la canalla. A més, gairebé tots aquests espais s’han construït amb unes lloses de fusta decorades amb franges de colors.

Un alleujament pels pares

L’actuació va començar el febrer i fa entre sis i deu mesos que els nou centres disposen d’aquests nous espais, que, segons un grup de pares de l’escola Ramon Llull, doten de vitalitat l’espai públic, sobretot de cara els infants. “Els nens no han d’anar tan alerta i els pares estem més tranquils que, en aquesta zona, no hi ha perill que caiguin a la carretera i puguin tenir un accident”, explicava Xavier López, un pare que deixava la seva filla a la mateixa escola barcelonina. Una visió similar és la que tenia una altra de les mares, Anna Ventura, que assegurava que l’espai amb les parets de fusta “és un motiu de relax tant pels pares com pels fills”.

Tot i les bones valoracions que ha rebut l’ampliació de la vorera en aquesta escola, la major part dels pares consultats troben a faltar llocs per seure-hi mentre esperen els seus fills o mentre aquests juguen després de l’escola. Ara bé, el cas de l’escola Ramon Llull no és el mateix que el d’altres escoles, on l’espai habilitat és notablement més gran i ha estat possible col·locar-hi altres elements.

La Sagrada Família exigeix més seguretat

Qualsevol que passi per davant de l’Escola Sagrada Família veurà la pancarta que diu: “Aquí també cal xamfrà social”. La vorera de davant de l’escola és estreta i una part d’un dels dos carrils del carrer Sardenya on es troba, és d’estacionament en zona verda. L’ampliació de la vorera ocupant una part del carrer, com és el cas d’altres escoles, suposaria un col·lapse dels cotxes circulant per aquest vial. L’escola no es conforma i exigeix garantir la màxima seguretat pels seus alumnes i demanen que adaptin la mesura a les dificultats urbanístiques.

Read more

Satrapi; 50 aniversari de l’artista de culte del còmic

Marjane Satrapi s’emmarca com a referència dins el món de les arts

Raquel Sanz

L’artista iraniana Marjane Satrapi celebra el seu 50 aniversari essent una de les artistes de referència dins el món del còmic. La pintora i realitzadora recorrent dins el mercat francòfon de les arts no deixa a ningú indiferent amb les seves obres tant cinematogràfiques com publicacions gràfiques.

Persépolis; la clau de l’èxit

L’any 2000, Satrapi va publicar la seva primera obra Persépolis. Es tracta d’una novel·la autobiogràfica escrita i il·lustrada en blanc i negre que relata les etapes fonamentals que van marcar la vida de l’artista. Passant per la seva infantesa en plena revolució islàmica a l’Iran fins a arribar a l’entrada de la vida adulta a Europa, Satrapi presenta qüestions relacionades amb el progressisme i el feminisme des del seu punt de vista.

Amb una gran influència de l’obra de David B. La ascención del gran mal, l’iraniana va ser rebuda per un públic que encara la desconeixia amb els braços oberts, cosa que la va ajudar a realitzar una producció cinematogràfica. L’obra gràfica de Persépolis va ser adaptada a la gran pantalla l’any 2007 per la mateixa Marjan Satrapi i Vincent Paronnaud. Aquesta adaptació va tenir una bona recepció per part de la crítica obtenint una nominació a la Palma d’Or i va aconseguir el premi del jurat en el Festival de Cannes 2007, un Goya i l’any 2008 va ser nominada a la Millor Pel·lícula animada als Oscar.

Reflexió de l’òpera prima

Persépolis s’ha convertit en una obra que s’aproxima al culte mitjançant una narració sobre la història recent de l’Iran i els canvis patits en el país persa. Mitjançant la ironia, la crítica al sistema del país i una gran càrrega emotiva, Satrapi no permet la indiferència.

Alhora, gràcies al seu estil gràfic de gran expressivitat i l’encant que presenta, l’obra contribueix a donar a conèixer aspectes de la cultura, religió, política i el paper de la dona en un país desconegut per la majoria d’occidentals com ho és l’Iran.

La continuitat de Satrapi

Des del llançament de l’òpera prima, Marjane Satrapi ha publicat un total de sis obres gràfiques alhora que quatre produccions cinematogràfiques.

Read more

La polèmica del pessebre, tradició nadalenca

Crítiques a l’escenografia del ‘naixement’ per “l’antiestètica i el mal gust”

Elisenda Rovira

Com ja és tradició, la plaça de Sant Jaume acull pels volts de Nadal un pessebre a gran escala. I com ja és tradició -més recent- també, presenta una estètica que és aplaudida per alguns i criticada per molts d’altres. Paula Bosch és l’escenògrafa que s’ha encarregat aquest any de portar les figures nadalenques al cor del barri Gòtic. El muntatge s’ha dut a terme al llarg d’aquesta setmana i es podrà visitar des del divendres 29 de novembre i fins el dia 6 de gener, de les 10 del matí a les 10 de la nit.

L’escenògrafa s’ha inspirat en la preparació del muntatge familiar del pessebre, que ocupa durant el Nadal moltes llars de l’estat. Llars se sumen a aquesta celebració tot i no considerar-se religioses. La representació d’enguany està composta per un conjunt de mobles i altres objectes que recorden unes golfes, en els racons dels quals s’hi amaguen les tradicionals figuretes del nen Jesús, el caganer, el bou o la mula.

Líders dels grups municipals PP, Cs i BCN pel Canvi han criticat el pessebre a les xarxes socials

La representació artística d’enguany tampoc ha tingut bona rebuda, tot i la pèrdua d’abstracció respecte els darrers anys. Alguns tuitaires han comparat aquesta recreació amb els Encants Vells i d’altres, encara més crítics, amb els punts de recollida de mobles i andròmines de la ciutat. Si bé aquest any no es desprèn cap interpretació política del pessebre exposat entre la Generalitat i l’Ajuntament, diversos líders dels grups municipals com PP, Cs i BCN pel Canvi ja han carregat contra el popularment conegut “pessebre de Colau”. D’aquesta manera, les personalitat públiques han obert el debat entre els usuaris a les xarxes socials.

Malgrat els comentaris negatius, aquesta va ser la única candidatura que va presentar-se al concurs públic iniciat el juliol d’aquest any i que ha comptat amb 97.000 euros de pressupost.

Una alternativa pels clàssics

Les queixes al voltant del pessebre ja són habituals. Si mirem enrere, des que Ada Colau ocupa l’alcaldia de Barcelona, el pessebre de la plaça de Sant Jaume ha estat objecte de debat públic en totes les edicions. Aquest serà el cinquè any que la tradició esdevé debat, on la representació política hi ha estat més o menys present en funció de la interpretació artística corresponent.

Davant d’aquesta insatisfacció amb la representació de l’escena religiosa, l’Associació de Pessebristes de Barcelona va iniciar la recreació d’un pessebre clàssic el 2017. Aquest es troba molt a prop del polèmic, al pati del museu Frederic Marès i podrà visitar-se, també enguany, del 30 de novembre al 2 de febrer gratuïtament. Una alternativa clàssica que a més s’adapta per la cua al calendari de l’església catòlica, on tradicionalment el pessebre es retira el dia de la Candela, el segon de febrer.

Les llums engeguen el Nadal

Abans però, s’encendran les llums que il·luminaran els carrers de la capital catalana durant les festes de Nadal. L’acte va ser el dijous 28 a les 17.45 a la plaça de Can Fabra a Sant Andreu. Els protagonistes de l’espectacle musical De les tristors en farem llum, a càrrec de la companyia Dagoll Dagon seran els encarregats de vèncer la por, les baralles i els malentesos de la foscor, i les llums donaran pas a les il·lusions de cada Nadal.

Urquinaona il·luminada en una simbòlica recuperació de la ciutat

També la plaça d’Urquinaona es tenyirà d’ambient nadalenc. Després de quatre anys sense llums, el consistori ha optat per il·luminar l’indret en símbol de “recuperació de la ciutat després dels aldarulls, arran de la resposta a la sentència del procés”.

Tot coincideix amb el Black Friday, la tradició comercial americana que fa anys que ocupa també les botigues catalanes. Les tres cites fan que un any més les festes de Nadal s’anticipin al calendari religiós, que dona el tret de sortida a les festes per Santa Llúcia.

Read more

Los musicales de la Gran Vía madrileña aterrizan en Barcelona

Las grandes actuaciones teatrales del Estado tienen la sede en la Gran Vía de Madrid. Y Barcelona, aún siendo vanguardia en otras disciplinas culturales como el arte contemporáneo, no suele atraer este tipo de obras teatrales. Pero, con la llegada del 2020, el Teatre Tívolo también traerá a la ciudad condal tres grandes compañías.

West Side Story

Es una de las grandes representaciones del teatro universal. Este musical que se estrenará en Barcelona es la misma que debutó en el Winter Garden Theatre de Brodway. La historia de Romeo y Julieta se traslada a Nueva York, en el que la pareja enamorada se verá envuelta en la rivalidad entre dos bandas. La obra se podrá ver entre el 20 de diciembre y el próximo 16 de febrero.

Reportaje sobre el musical West Side Story.

A Chorus Line

Antonio Banderas presenta esta obra que tiene como objeto hablar sobre bailarines, sobre sus sueños y esperanzas. Es otro de los clásicos de Broadway que viene durante el 2020 a Barcelona. Se estrenó en 1975, y tiene numerosos premios a las espaldas. Las primeras sesiones empezarán el 21 de febrero, y acabarán el 15 de marzo.

El médico

Arrasó en los premios Broadway World Spain 2019. Y viene tras una gran acogida en Madrid. El musical El Médico se basa el la novela de North Gordon del mismo nombre, y destaca por su gran tamaño: más de treinta actores y veinte músicos crean esta obra española. Se estrenará el 2 de abril de 2020, y acabará el 19 del mismo mes. 

Read more

El guió de la nova Metròpolis Barcelona

El Pla Director Urbanístic de l’AMB entra en la seva fase final després de més de 4 anys de participació ciutadana i de debats d’experts

Pere Mercader i Joan Ventura

El Pla Director Urbanístic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona encara la darrera fase de la seva empresa. Després de gairebé 4 anys de debat ciutadà i elaboració de l’avantprojecte, aquest desembre comença l’últim període del pla: la seva redacció i aprovació. Aquest serà el primer gran canvi de paradigma pel que fa a urbanisme a la Metròpolis Barcelona, com l’AMB anomena aquesta regeneració del territori.

El PDU té la missió de substituir les carències de l’antic Pla General Metropolità de 1976. Les més de 1200 modificacions que s’han fet des d’aleshores refermen la necessitat de renovar-lo. Els canvis socials de les darreres quatre dècades demanen una altra manera de fer planejament urbanístic. El nou pla es redactarà tenint en compte la diversitat dels espais, els requeriments mediambientals i les contemporànies necessitats socials.

Jordi Sánchez, vicepresident de polítiques urbanístiques de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), destaca que “el PDU s’ha de redactar entre totes les institucions i moviments socials”, tenint en compte un context en el que “el creixement s’ha de basar en la rehabilitació i la densificació de la trama urbana” degut a la manca de nou sòl disponible.

L’estudi té la missió d’integrar la diversitat  dels 36 municipis de l’àrea metropolitana en un projecte comú. Segons l’organització supramunicipal, vol donar resposta a les necessitats de la població d’aquesta zona d’acord amb les capacitats i oportunitats del territori. L’objectiu és que la seva vigència vagi més enllà de la dècada dels 50, amb una clara “aposta per la mobilitat activa: els peatons i la bici” i el transport públic. Per Sánchez, “la ciutat dels cotxes ha passat a la història” i cal triar quins usos tindrà l’espai urbà en un context d’emergència climàtica.

El projecte, dut a terme per l’AMB, que té competències en matèria de mobilitat, habitatge, medi ambient, desenvolupament econòmic, cohesió social, territori i urbanisme, té a les seves mans l’oportunitat de transformar el dia a dia de més de la meitat dels catalans. Els reptes del PDU van des de naturalitzar el territori al foment d’una mobilitat activa i sostenible repensant les infraestructures metropolitanes. 

Regenerar i renovar

El PDU no pretén fer un gir de 180 graus a l’estat actual de l’àrea metropolitana, però si aprofitar els seus avantatges i les seves carències per crear una nova imatge sostenible, eficient i cohesionada del territori. Les prioritats: la preservació de la infraestructura blava -rius, rieres i platges- i del mosaic agroforestal, tot fent valdre els recursos de proximitat i la infraestructura verda, “no com a zones aïllades sinó com a globalitat”.

Pel que fa a l’estructura urbana o social, l’objectiu és millorar la connexió entre les diferents zones i fer-la el més sostenible possible mitjançant el transport públic, els parcs o els eixos verds. D’altra banda, es volen replantejar les xarxes de serveis més massives, com les autopistes, l’accés a l’aeroport o el port perquè les emissions contaminants que hi ha avui dia es volen reduir substancialment.

“La ciutat policèntrica” 

Per aconseguir tot això, des de l’AMB saben que les estratègies d’actuació s’han de basar en projectes que incloguin tots els sectors i municipis, ja que el projecte té com a característica esencial que sigui conjunt. Segons l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la “solidaritat entre municipis” és fonamental per assolir la regeneració urbana desitjada. En aquest sentit, Sanchez aposta per “considerar les antigues carreteres direcció a Barcelona com la C-245 o la N-150 com a futures avingudes metropolitanes basades amb el transport públic, els peatons i la bici”.

Els números del PDU parlen per si sols: 478 experts, 37 activitats i 54 ponències. I sumant. En total, hi han participat fins ara més de 3.500 persones. Segons Carles Crosas, arquitecte i responsable de l’àrea de centralitat i innovació del pla, aquesta col·laboració entre persones de diferents municipis i sectors pot fer del territori en qüestió una “ciutat policèntrica”, on s’esdevinguin centres més enllà dels límits pròpiament municipals, centres que hauran d’estar lligats amb la xarxa de transport públic.

Des del 25 de setembre s’estan duent a terme jornades de participació ciutadana per a “donar veu a la gent i ajudar a divulgar els continguts de l’avanç del PDU metropolità”. Ja s’han fet la majoria de debats territorials i només queden els referents a Barcelona Capital que es duran a terme el 9 de desembre i el 22 de gener. També s’han realitzats debats sectorials per a tractar temes concrets com la cohesió social o l’energia. L’últim d’aquests debats es va produir el passat 2 de desembre al Col·legi d’Enginyeria de Camins, Canals i Ports. El pla també acceptarà suggeriments des del seu portal web.Al finalitzar el període d’informació pública es realitzarà una “sessió de retorn”, en què es recolliran els resultats del procés de participació. La perspectiva de l’AMB és portar el Pla Director Urbanístic a aprovació durant l’any vinent amb “propostes sobre el terreny”.

Read more

Cuidadores ‘submergides’ i vulnerables les 24 hores

Raquel Sanz

La situació de les treballadores internes de cures que cobren en «negre» reflexen els abusos d’un sistema desigual que es regeix sobretot per situaciones de gran vulnerabilitat.

Troba el reportatge sencer a la imatge inferior:

Cuidadores ‘submergides’
i vulnerables les 24 hores
Read more

Merlí torna però a la tele de pago

Movistar+ ja ha estrenat l’spin off de Merlí (TV3), que de moment només la podran veure els usuaris de la plataforma de Telefònica

«Merí Sapere aude» és el nom de la nova entrega d’aquesta sèrie, creada per Hèctor Lozano i que va arribar a fer la volta al món amb Netflix. Pol Rubio (Carlos Cuevas) començarà els seus estudis universitaris a la Facultat de Filosofia amb una altra professora (María Pujalte) que el marcarà. «És una tia canyera, intel·ligent i amb molt caràcter», així va definir Pujalte el seu personatge –María Bolaño– en una entrevista amb Fórmula TV.

Bruno (David Solans) continuarà enganxat al Pol, però en aquest cas tindrà una situació més difícil, després de la mort del seu pare: haurà de viure amb la seva àvia –la Calduch (Ana María Barbany). En el seu cas, estudiarà Història.

És la primera vegada que Movistar+ aposta per produir una sèrie en català en l’àmbit de tota Espanya: «Escriure la sèrie en la seva llengua original és mantenir la seva essència», opina el seu creador, Héctor Lozano.

Apareixeran nous personatges –integrats principalment pels amics de Pol– que faran evolucionar un format que ja va ser un èxit a Catalunya i a la resta del món amb Netflix. Una sèrie que va integrar diferents valors, entre ells la llibertat sexual.

Read more

Llums de nadal, alegria o malbaratament?

Cada cop més llums adornen les ciutats espanyoles, però a quin preu?

En dues setmanes les diverses ciutats espanyoles han anat encenent les llums de nadal. Arbres, boles, panells i totes les formes imaginables adornaran fins inics de gener les capitals espanyoles. Una tradició que fa anys que es celebra però que només ha fet que créixer. Créixer en nombre de bombetes i en quantitat de diners públics gastats. Una despesa que prové dels impostos de tots els ciutadans de les ciutats. D’aquells que creuen que les llums porten alegria i d’altres que pensen que les xifres han arribat a un punt de malbaratament; tres milions d’euros a Madrid i un milió a Vigo.

Els diferents regidors dels ajuntaments declaren que es tracta d’una inversió que serveix per incentivar el comerç i el turisme. Una inversió que ajuda a l’economia local i estatal. L’alcalde de Vigo, Abel Caballero, s’ha proposat públicament convertir Vigo en la ciutat millor il·luminada del planeta. Caballero s’ha dirigit als alcaldes de Nova York, Londres i París per demanar-los que vinguin a Vigo per veure «les millors llums del món». Unes llums que il·luminaran la neu que caurà aquest any gràcies als 62 canons que Caballero ha instal·lat al llarg de la ciutat, juntament amb una roda i les desenes d’arbres i boles i llums.

Segons Caballero, «gent de tota Espanya» aniran a visitar Vigo, i una «dotzena d’agències de viatge» estan preparant viatges. Tot perquè Vigo s’està consolidant com un «destí turístic nadalenc«, el que comporta «creixement de l’economia i creació de treball».

L’oposició i els experts però, afirmen que malgrat que pot influir a un augment del comerç i el turisme, els desavantatges d’aquesta super-il·luminació que passa els límits del barroc són més que l’alegria que porta.

Xifres que només fan que pujar

Davant aquestes xifres l’oposició i els mateixos veïns es queixen dels «egos dels alcaldes» i del pressupost innecessari destinat a l’enlluernat de nadal, que malgrat que pugui influenciar en el comerç -unes dades no comprovades-, provoquen més maldecaps i desavantatges que alegria, i això sí que està comprovat.

El regidor de Más Madrid, José Manuel Calvo, denuncia que «Almeida està tapant les seves vergonyes amb les llums de Nadal». Unes llums que serveixen per distreure la gent com si es tractés de panem et circenses de les retallades pressupostàries.

En la mateixa línia, el regidor d’Adelante Andalucía, Eduardo Zorrilla, ha reclamat que amb els 800.000 euros que l’ajuntament s’ha gastat «es podrien fer 15 allotjaments temporals per famílies desallotjades».

L’oganització FACUA-consumidors en acció considera que l’enlluernat de Nadal s’han convertit en «una competició entre alcaldes per veure qui gasta més diners públics en llums». Una competició que no té res a veure amb l’esperit nadalenc, segons argumenten. Per FAUCA el Nadal hauria de ser una època on s’ajudés a la gent. I potser Madrid, afirmen, hauria d’aplicar-ho i ajudar a les desenes de persones que estan dormint al carrer davant del centre de Samur Social.

Una Cimera del clima il·luminada de cap a peus

L’encesa de les llums coincideix amb l’inici de Cimera del Clima que es celebra a Madrid del 2 al 13 de febrer després que la ciutat acceptés allotjar-la quan no es va poder celebrar a Xile degut les protestes que s’han produït el mes de novembre. Irònic que potser aquesta sigui la cimera més il·luminada; de quina forma?, aquesta és una altra qüestió. Dins dels assistents que assitiaran a la cimera, l’experta en dret climàtic Marie Claire Cordonier-Segger ha alertat dels efectes que la contaminació lumínica té. Sobretot afegeix, quant a l’augment de la presència d’insectes a la ciutat, sobretot de mosquits portadors d’enfermetats. També ressalta que no es pot lluitar contra el canvi climàtic quan es té la ciutat il·luminada per bombetes que, malgrat ser LED prenen l’energia l’energia de fonts no renovables.

La Societat Gallega d’Història Natural (SGHN) també s’ha indignat davant el gran impacte ecològic que les instal·lacions de llum tenen, en aquest cas, les llums de la ciutat de Vigo. Sota el lema «Abel té poques llums» han volgut afirmar la «irresponsabilitat» de l’alcalde i han demanat contenció. També, han explicat el que suposa totes les llums que l’alcalde socialista ha instal·lat, tant en qüestió de consum elèctric, «que equival, almenys, al cost anual de 70 cases» com en qüestió ecològica, que com declaren, la contaminació lumínica és tan gran que equivaldria a si «s’apaguessin milers d’estrelles».

El fet que no es puguin veure les estrelles afegeixen, va en contra d’allò que defensa la Declaració Mundial en Defensa del Cel Nocturn i el Dret a Observar les Estrelles de la UNESCO. A més a més, segons la SGHN aquesta contaminació lumínica també fa que les rutes migratòries d’aus es vegi greument afectada, molestant el funcionament dels ecosistemes de la zona.

Amb tants desavantatges doncs, potser la societat s’hauria de preguntar fins quint punt val la pena gastar tants milers d’euros de diners públics en unes llums que enlluernen tant que fan oblidar les cues a la sanitat pública, la gent dormint al carrer i la falta d’ajudes monetàries, malgrat que es continuï consumint i fent fotografies als arbres de nadal amb el «jingle bells» de fons.

Read more

Les de la inclusió

Polèmica entre els motius i conseqüències de parlar en femení genèric

La llengua catalana està en debat. El llenguatge inclusiu i l’ús del femení genèric són iniciatives que qüestionen les normes establertes i posen en dubte l’estructura de la llengua. Col·lectius feministes, partits polítics, lingüistes i el mateix Govern de la Generalitat han pres posicions al respecte.

Les normes gramaticals de la llengua catalana estableixen un principi general, un que no només es dona en el gènere. Aquest principi diu que existeixen categories marcades i no marcades. Les primeres inclouen a les segones, i no a la inversa. En el cas del gènere, el masculí és el marcat, i el femení, el no marcat.

Aquesta normativa s’ha portat a debat. Un dels posicionaments propugna que el llenguatge és androcèntric. Que invisibilitza les dones i les exclou. Aquest està, per tant, a favor de l’ús del femení genèric. Per contra, la postura oposada defensa que la realitat d’una societat masclista no té res a veure amb la llengua i que, en conseqüència, no té sentit parlar en femení genèric.

Maria Carme Junyent, professora titular de lingüística general de la Universitat de Barcelona, considera que parlar en femení és “una ingenuïtat i una opció política que no té res a veure amb la llengua”. El debat existent és, segons ella, “el resultat d’un mal entès i una desinformació”. Junyent, especialitzada en l’estudi de llengües amenaçades, opina que s’estan mal interpretant les normes gramaticals: “La suposada relació entre el gènere i el sexe és, més aviat, una entelèquia”. I és que, segons la lingüista, són molts els exemples de les confusions generades per aquest ús de la llengua.  

Junyent propugna que la llengua no pot transformar la realitat i que, en tot cas, ja s’hi adaptarà quan aquesta canviï. A més, afegeix que “la llengua ja és inclusiva quan ho ha de ser i quan no ho ha de ser no ho és”.

«La llengua ja és inclusiva quan ho ha de ser i quan no ho ha de ser no ho és»

Carme Junyent

L’origen de tot plegat, per la lingüista, és “dictatorial”. Assegura que l’ús del femení genèric no és una proposta de la gent, sinó que «és un canvi que algú s’empesca i vol imposar als altres». Junyent considera que es tracta d’un posicionament polític i, per tant, “no és espontani, és induït. Per què hauríem de cedir tots als canvis que proposa una persona?”.

La Montserrat Ribas, professora titular del departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la Universitat Pompeu Fabra, creu fermament que canviar el llenguatge pot transformar la societat “perquè dir és fer”. L’experta en Estudis de Gènere argumenta que utilitzant un llenguatge inclusiu les dones perceben que hi són i, en conseqüència, poden sentir-se protagonistes: «Sentiran que poden parlar i que la seva veu serà escoltada». Per altra banda, explica que “parlar en femení genèric ajuda a canviar les coses, però no canviaran gaire si ho fem de manera activista i després tenim actituds socials masclistes”. Considera, per tant, que l’ús d’aquest tipus de llenguatge és una eina més del feminisme activista.

«Utilitzant el femení genèric les dones perceben que hi són, se senten protagonistes. Sentiran que poden parlar i que la seva veu serà escoltada»

Montserrat Ribas

Ribas creu que “el llenguatge és una acció social”. Argumenta que quan parlem, interaccionem. A més, insisteix en el fet que si fem ús del codi amb les normes gramaticals establertes, amb el masculí genèric, invisibilitzem el femení i mantenim el masculí en una posició central.

La lingüista situa els inicis de l’ús del femení genèric en“ una iniciativa feminista que han incorporat alguns partits com la CUP o Unidas Podemos”. Opina que l’acció està vinculada a la política perquè la política és la gestió del social. «Els moviments feministes diem que el personal és polític», explica Ribas. Posa com a exemple la violència masclista, que no és una qüestió domèstica, sinó política.

Així doncs, les opinions són molt variades quan es tracta de l’ús del femení genèric, del llenguatge inclusiu i de les diferents iniciatives per canviar la llengua. Entenent els arguments a banda i banda del debat és ara tasca personal i intransferible, elaborar la crítica corresponent i extreure les conclusions oportunes. La llengua continua en debat.

Reportatge elaborat per Mar Bermúdez i Elena Urbán

Read more

Viure en una sala d’exposicions

Raquel Sanz

Homesession és una petita sala del barri de Barcelona de Poble Sec que anhela ser un punt de referència dins el món de les arts a la Ciutat Comtal. Amb un conjunt d’exposicions que s’emmarquen dins la interdisciplinarietat característica de l’art contemperani, la sala ha acabat convertint-se en un dels punts essencials de Barcelona.

Per llegir l’article sencer, accediu a la image inferior:

Viure en una sala
d’exposicions modernes
Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies