¿Afectará el Brexit a los alumnos de Erasmus+?

Para nadie es sorpresa que el Brexit ha generado gran incertidumbre a nivel global y, sobre todo, en el marco de los intercambios académicos. La ruptura del Reino Unido con la Unión Europea ha desembocado en la pregunta del millón: ¿Afectará esto a los programas de Erasmus+?. Y es que cada año, millones de estudiantes europeos solicitan becas para formarse en el extranjero, pero en las últimas convocatorias muchos alumnos españoles se han limitado a escoger Gran Bretaña como destino principal. Esto sucede porque la UE aún no ha puesto las cartas sobre la mesa y existen dudas que generan intranquilidad entre los estudiantes. El miedo a tener problemas con los papeles o con los créditos universitarios, ha afectado en la decisión de optar por una plaza en el Reino Unido. 

Aunque los últimos años no ha habido problemas durante la estancia de los alumnos españoles en UK , y viceversa, si es cierto que se ha generado una gran disyuntiva entre la comunidad estudiantil. El decidir si irse o no, ha dependido mucho en la insistencia y el apoyo desde las instituciones.

La Coordinadora de Movilidad de la Universidad Pompeu Fabra, Ruth Rodríguez, ha explicado “a nosotros también nos ha dado la sensación de incertidumbre a la hora de planificar, y a la hora de dar mensajes a los estudiantes para transmitir un poco de seguridad y confianza, pero hemos logrado un equilibrio”. Ruth asegura que la situación aún no está clara pero que desde las instituciones se prevé que “tanto la Unión Europea, como el Reino Unido estarán interesados en mantener la cooperación que ha habido hasta ahora. Lo más probable es que si no se pueden perpetuar los convenios dentro del marco Erasmus, se dé la opcion de acuerdos con convenios bilaterales, como ya existe con otros países del mundo”. 

El propósito es que el conflicto político no afecte a las oportunidades de educación e intercambio cultural, por ello, se espera que la UE se pronuncie pronto sobre el futuro del Erasmus con UK. De momento, aún se ofrecen las plazas con normalidad dentro de los programas, los alumnos siguen aplicando y las instituciones cuentan con que los intercambios se logren realizar con regularidad. “Durante los últimos dos años los estudiantes con plaza asignada al Reino Unido se han ido con miedo, pero han logrado disfrutar de su estancia sin ningún tipo de problema”, ha señalado Ruth Rodríguez. 

Muchos estudiantes del Reino Unido continúan optando por Barcelona como ciudad de destino. En la UPF se siguen ofreciendo plazas y estudiantes como Cliodhna MacFarlane, alumna escocesa en el grado de periodismo, han disfrutado de la experiencia de Erasmus+ en la ciudad condal. “No he tenido problemas pero si tengo muchos amigos que decidieron no venir de intercambio por miedo al Brexit, es una pena”, ha explicado. 

Las universidades y la comunidad estudiantil están a la espera de una resolución para las próximas convocatorias del Erasmus+. Se espera que las ayudas económicas sigan siendo opción una vez se llegue a un consenso entre la UE y UK. 

Comunicado de la Unión Europea 

Desde la web de la UE, se ha emitido un comunicado. El mismo explica que el 19 de marzo de 2019 el Consejo y el Parlamento adoptaron un reglamento para evitar la interrupción de las actividades de movilidad de Erasmus+ en las que participe el Reino Unido. Lo que garantiza que el programa no se verá afectado, ni las ayudas económicas serán suspendidas hasta que se hayan completado todas las actividades de movilidad educativa de Erasmus+ que hayan comenzado antes de que el Reino Unido abandone la Unión Europea, teniendo en cuenta que estas actividades de movilidad pueden tener una duración máxima de 12 meses.

Bandera del Reino Unido

Alai Renteria Durán

Read more

David Caminada, una gran pèrdua pel periodisme barceloní

CRISTINA BATLLE I ANNA REIG

Resultat d'imatges per a "david caminada""
Font: Arxiu

El periodista David Caminada va morir ahir a l’Hospital Clínic a causa de les ferides causades per l’apunyalament que va rebre el dilluns. Aquest va tenir lloc a tocar de Plaça Sant Jaume a les quatre de la tarda, quan sortia de la feina. Caminada es trobava ingressat a la UCI, on havia estat operat d’una ganivetada al cor. Els Mossos van atribuir a l’autor de l’apunyalament dues morts més que van tenir lloc en poc més d’una hora el mateix dilluns a menys d’un quilòmetre de distància: la mort d’una dona en un pis incendiat i la d’una altra al portal del carrer Arc de Sant Vicenç, a pocs metres d’allà.

Una vida dedicada al Periodisme i la docència

De cinquanta-dos anys d’edat, Caminada treballava com a tècnic en informació digital a l’Ajuntament de Barcelona. Era doctor en comunicació de la Universitat Pompeu Fabra i també llicenciat en Dret i Ciències de la Informació per la UAB. Va néixer a Mataró, i durant 17 anys va estar treballant pel diari Avui, on va desenvolupar gran part de la seva carrera professional. Allà va exercir de subcap de la secció d’internacional entre 1993 i 2010 i també va ser cap d’Opinió. Durant aquests anys, va cobrir els atemptats de l’11-S de Nova York i el procés de pau d’Irlanda del Nord, entre altres notícies, com a enviat especial. A més, va col·laborar amb La Vanguardia, l’agència EFE i el trisetmanari Crònica de Mataró. En l’àmbit de la docència va ser professor a la UPF, la UViC i a l’ECS de Brussel·les.

Segons El País, companys de feina del Departament de continguts digitals el descrivien com un home “discret, era d’aquella gent que passa desapercebuda, que no destaca, però a la que tothom té molt afecte”. Tal com expliquen dues companyes seves, no era el perfil en el que algú pensa quan escolta paraules com mencions, notorietat o impactes: “Venia de la cultura del periodisme de paper i va entrar a la batalla de les xarxes socials. Però va fer un enorme esforç de reciclatge, i mentre la gent més jove de l’equip li va ensenyar aquest món, amb la immediatesa que comporta, ell va aportar experiència i anàlisi”. 

Jordi Panyella, periodista amb qui va compartir una etapa a l’Avui, explica que Caminada era “una persona molt tranquila, molt cuidadosa i molt professional”. A més, afegeix que era “pacífic” i que tenia “molt clares les injustícies”. Panyella també va ser subcap de la secció d’internacional i responsable de opinió. Per altra banda, Sònia Pau, una altra companya de l’Avui, explica que “si hi havia algun problema, era dels que organitzava un berenar per solucionar-lo”. 

Reaccions a les xarxes

La seva mort ha commocionat el món del periodisme barceloní. El decés el va comunicar la seva companya Cristina Palomar via Twitter, i un cop sabuda la notícia, aquest s’ha omplert de reaccions.

Acte d’homenatge al periodista

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va encapçalar el dijous un minut de silenci a la Plaça Sant Jaume en homenatge al periodista i treballador de l’ajuntament.

Escoltem la crònica de l’acte d’homenatge.

Read more

Sánchez, Torra i Colau encaren el repte de l’emergència climàtica

Emili Serra Gironès i Alicia Salvatella Serra

La Generalitat de Catalunya va declarar l’emergència climàtica el passat 14 de maig de 2019. El 15 de gener de 2020 ho va fer l’Ajuntament de Barcelona i una setmana després, el 21 de gener, ho fa el Govern d’Espanya. 

La finalitat principal d’aquestes declaracions és reduir l’emissió de gasos amb efecte hivernacle, per tal d’arribar a un escenari de zero emissions l’any 2050 i evitar que la temperatura mitjana global augmenti 1,5ºC. Així doncs, les tres administracions constaten la necessitat d’actuar i proposen un seguit de mesures per fer front al canvi climàtic. 

La Generalitat, la primera en sumar-se a la iniciativa

La primera institució en declarar l’emergència climàtica va ser la Generalitat de Catalunya. El Govern de Quim Torra va fer-ho el maig de l’any passat, tot i que la declaració remet a la Llei del canvi climàtic, aprovada l’estiu del 2017. 

D’aquesta manera, el govern català es va comprometre a incrementar els incentius i prioritzar els recursos públics per a un model energètic 100% renovable. També es va apostar per l’economia circular, el transport públic i el vehicle compartit, així com els vehicles d’emissió zero. Altres iniciatives que es van assenyalar són l’adopció de mesures per aturar la pèrdua de la diversitat, implantar instal·lacions d’energia renovable i detectar les mancances de la legislació vigent pel que fa al canvi climàtic.

A banda d’això, divendres passat es va celebrar la primera Cimera Catalana d’Acció Climàtica al Teatre Nacional de Catalunya. L’acte va servir al Govern per llançar de nou compromisos globals i sectorials perquè empreses, institucions i altres organitzacions els assumeixen davant la situació actual. Les accions, però, són voluntàries. Les empreses que vulguin s’hi podran adherir mitjançant un formulari. Alguns dels reptes que va plantejar la cimera són assolir la neutralitat del carboni el 2050; impulsar la transició energètica i reduir l’impacte de la mobilitat.

El mateix divendres, a l’exterior del Teatre Nacional, es van aplegar entitats ecologistes que protestaven perquè no se’ls havia convidat. Van remarcar que són ells els qui més han fet per col·locar l’emergència climàtica a l’agenda pública. Damià Calvet, Conseller de Territori i Sostenibilitat, va dir que en les properes setmanes s’adreçaran la resta de sectors implicats.

Barcelona declara l’emergència climàtica

Barcelona pretén ser neutre en carboni l’any 2050. L’objectiu per a l’any 2030 és la reducció d’un 50% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle en relació amb les emissions de 1990, el que implica reduir entorn dos milions de tones de gasos. 

El text afirma que és necessari anar més enllà de la reducció d’emissions de l’acord de París. A més, amb aquesta declaració es  vol reforçar les més de 240 accions previstes en el Pla Clima 2018-2030 de Barcelona. 

Principals emissors de gasos amb efecte hivernacle a Barcelona. Font: Ajuntament de Barcelona.

Així doncs, la ciutat es planteja set grans canvis de model i dues adaptacions. Les dues adaptacions són tenir cura de la salut, el benestar i la qualitat ambiental i tenir cura de l’aigua, i els set grans canvis són:

  1. Un canvi de model urbà, tot incrementant les zones verdes i transformant l’espai destinat al vehicle privat a l’ús social.
  2. Un canvi de model de mobilitat i infraestructures en el qual es redueixi l’ús del vehicle privat monitoritzat, millorar les condicions del transport públic i reduir l’impacte climàtic del port i l’aeroport.
  3. Un canvi de l’actual model d’energia cap a un model energètic renovable i on es prioritzi l’autogeneració i l’autoconsum.
  4. Un canvi de model econòmic, per tal que aquest sigui més just i sostenible
  5. Un canvi de model de consum en el qual la ciutadania faci un consum crític i responsable amb un model d’economia circular on els residus hi tinguin cabuda.
  6. Un canvi de model d’alimentació, tot promovent aliments locals i ecològics i productes de proximitat i temporada.
  7. Un canvi de model cultural i educatiu que afermi l’educació per la sostenibilitat i la justícia global, a més d’augmentar la recerca en clima per millorar el coneixement sobre el canvi climàtic a la ciutat. 

Les mesures proposades suposen canvis d’hàbits, de costums i de prioritats que afecten els àmbits principals de la nostra vida quotidiana i a més, requereixen la implicació de tots els agents: la ciutadania, les administracions, el sector econòmic, les altres ciutats, tots els estats… A l’hora de definir-les, més de 200 organitzacions cíviques i ecologistes han participat. 

Algunes de les accions previstes són la reducció del plàstic d’un sol ús, l’augment dels carrils bicis i les zones verdes.  També es pretén eliminar el pont aeri Barcelona-Madrid i suprimir aquells vols curts que tinguin una alternativa ferroviària. A més de la zona de baixes emissions, que prohibeix la circulació als vehicles sense etiqueta ambiental de la DGT, i el nou sistema de tarifes de transport públic per potenciar-ne l’ús habitual, que van entrar en vigor el passat 1 de gener. 

La inversió per dur a terme tot això serà de 563 milions d’euros. L’Ajuntament de Barcelona podrà desplegar algunes de les mesures sense la col·laboració de cap altra administració. Tanmateix altres projectes requereixen la implicació de la Generalitat o del Govern Espanyol.

La proposta de Sánchez

El Consell de Ministres del Govern de Pedro Sánchez va aprovar l’acord per declarar l’emergència climàtica el passat dilluns. En ell, l’executiu es compromet a adoptar 30 línies d’acció prioritàries, cinc d’elles en els primers 100 dies, per tal de combatre el canvi climàtic. 

L’Executiu es compromet a executar cinc de les 30 mesures en els primers 100 dies de Govern. Entre elles, el projecte de Llei de Canvi Climàtic, la descarbonització a llarg termini per assegurar la neutralitat climàtica en 2050 i la creació d’una Assemblea Ciutadana per al Canvi Climàtic que inclourà la participació dels joves. L’acord respon també a la petició de la majoria del Congrés dels Diputats que, el passat mes de setembre, va instar l’Executiu a declarar l’emergència.

En línies generals, des de la Moncloa es coincideix amb un la idea de crear un sistema elèctric 100% renovable; vehicles comercials amb emissions de 0 grams de CO2 per quilòmetre; un sistema agrari neutre en emissions de CO2 equivalent, i un sistema fiscal, pressupostari i financer compatibles amb la necessària descarbonització.

Segons l’executiu, Espanya ja és en el «camí correcte» per aconseguir que la generació elèctrica sigui 100% renovable el 2050, ja que, en la pròxima dècada, s’eliminaran una de cada tres tones de CO2 emeses actualment. Així doncs, el 2030 s’haurà duplicant el consum final d’energia renovable i, en el cas de l’electricitat, el 74% serà d’origen net. 

Read more

El nom de la borrasca

Fins el 1979, els temporals només tenien noms de dones

JÚLIA CLARAMUNT I GERARD VENTURA

Pont del Petroli després del temporal Gloria (Badalona)
Autor: Joan Garcia

Milers d’hectàrees d’arrossars inundades al Delta de l’Ebre. Platges engolides a la Costa Brava i la Daurada. Rècords de velocitat de vent i onades de 13 metres. Mig any sense tren entre Blanes i Malgrat i 30.000 talls de llum. Gruixos de neu de més de 50 cm  a algunes comarques del nord de Catalunya i milers de paraigües trencats pel vent. Més de 170.000 alumnes sense poder anar a classe i alerta pel possible desbordament dels rius Ter i Onyà a Girona. Aquestes han estat algunes de les conseqüències que ha patit Catalunya a causa del temporal més dur dels últims anys, que fins ara ha comportat la mort de tretze persones a tot l’Estat. 

Per seguir l’actualitat informativa d’aquest temporal, es poden consultar els comptes de Twitter @emergenciescat (Protecció Civil) , @meteocat (Servei Meteorològic de Catalunya) @mossos (Mossos d’Esquadra), @semgencat (SEM. Generalitat), @bomberscat (Bombers) i @AEMET_Cat (Servicio oficial de la Agencia Estatal de Meteorología a

Què és una borrasca?

El terme borrasca s’ha utilitzat sovint per referir-se al Gloria. Una borrasca és una zona de baixes pressions, és a dir, una àrea on la pressió atmosfèrica és més baixa que la resta d’aire del seu voltant. L’aire flueix cap a l’interior de les borrasques i ascendeix des d’allà, refredant-se i condensant-se i donant lloc a la humitat. Consegüentment, entre les característiques principals d’una borrasca trobem una alta nuvolositat, precipitacions intenses amb ràfegues de vent i tempestes elèctriques.

«En el cas de Gloria s’ha format una borrasca al mediterrani bastant usual. La clau ha estat que al centre d’Europa s’ha format un contrapès, un anticicló molt potent, que és el que ha creat aquest corrent de vent tant fort, questa llevantada que ha provocat sobretot el mal temps», explica el meteoròleg Miquel Bernis. «Com a borrasca, podríem dir que Gloria no ha estat un fenomen gaire especial; el que sí ha estat excepcional són les conseqüències».

Els noms de les borrasques

“Daniel”, “Fabien”, “Elsa” i ara, “Gloria”. Aquests són els noms de les últimes borrasques que han afectat Espanya, i, curiosament tots tenen noms extremadament humans. Però qui posa aquest noms a les borrasques? 

Els encarregats són els serveis meteorològics d’Espanya, França, Portugal i, des d’aquesta temporada, Bèlgica (Grup Sud-oest Europeu) en coordinació amb el Regne Unit, Irlanda i Països Baixos (Grup Oest Europeu). Des de fa tres anys, l’Agència Estatal de Meteorologia d’Espanya, en coordinació amb Météo-France (França) i IPMA (Portugal), va començar a batejar les “borrasques de gran impacte”, és a dir, aquelles que potencialment puguin produir un gran impacte en béns o persones. Més concretament, les borrasques de gran impacte són aquelles que tenen potencial per arribar a provocar ràfegues de vent de com a mínim 90, 100 0 110 quilòmetres per hora. Solen anar acompanyades d’avisos de nivell taronja o vermell. 

El fet de nombrar les borrasques afavoreix que la comunicació sigui més efectiva davant un episodi desfavorable de vent, que també sol portar associats fenòmens costers adversos (vent a les zones marítimes costeres i alt onatge) i en moltes ocasions, problemes relacionats amb la neu i la pluja. 

A Europa, el precedent del bateig de borrasques el trobem a la Universitat Lliure de Berlín. Des de 1954 ha estat atorgant nom a les borrasques i els anticiclons que afecten Europa, com per exemple els ciclons Klaus (23-24 de gener del 2009) i Xynthia (27-28 de febrer del 2010).  I fins i tot, aquesta universitat ofereix la possibilitat “d’adoptar una tempesta”, és a dir, poder batejar un sistema d’altes o baixes pressions amb el teu nom a canvi d’una aportació econòmica. Aquest projecte, amb el nom de Adopt a Vortex va començar el 2002, i els diners aconseguits en el programa es destinen a finançar el club d’estudiants d’observació meteorològica. El preu aproximat és d’entre 199 euros per una borrasca i 299 per un anticicló.

Quan les tempestes només tenien noms de dones

En el cas dels Estats Units, des del 1953 l’Organització Meteorològica Mundial ha nombrat de manera oficial els huracans i les tempestes tropicals. Tot i que actualment tenen noms d’homes i de dones, els noms de les tempestes originàriament no estaven tan ben dividits per gènere. Fins al 1979, els sistemes d’altes i baixes pressions només tenien noms de dones. 

Segons Atlas Obscura, durant gairebé 150 anys els noms de les tempestes van estar “carregats de racisme i sexisme, preferències personals i venjances. Els noms que s’atorgaven estaven inspirats en llocs i sants, esposes i xicotes, i figures públiques que no agradaven”. 

Avui en dia, els Estats Units utilitzen 6 llistes de noms diferents, que es van rotant. Per tant, la llista del 2019 serà utilitzada un altre cop el 2025. L’única vegada que hi ha un canvi en la llista és si una tempesta és tant mortal o devastadora que el futur ús del seu nom en una altra tempesta seria inapropiat per raons de sensibilitat, com és el cas del Katrina (2005), el Haiyan (Filipines, 2013) o el Mitch (Honduras, 1998). 

Read more

Dues celebracions, dues Bolívies

PER VÍCTOR NAHARRO I JOAN SIMÓ

El 22 de gener és un dia especial per als bolivians. Des del 2009 aquesta data s’ha convertit en l’aniversari de l’Estat Plurinacional de Bolívia, nom que té el país d’ençà que es va aprovar la Constitució vigent. Durant els anys de presidència d’Evo Morales, aquesta festa era celebrada de manera eufòrica pels partidaris de l’antic president. Aquest any, però, amb el líder del MAS (Movimiento Al Socialismo) exiliat a l’Argentina, les coses han canviat.

Abans, la plaça de davant del palau estava plena d’indígenes, camperols, obrers i altres incondicionals d’Evo Morales per a qui aquest dia suposava una forma de reivindicar la seva inclusió en la vida institucional de Bolívia després de dècades d’oblit.

Evo marcha con la COB«Evo marcha con la COB» by Eneas is licensed under CC BY 2.0

Però les lectures que fan els bolivians sobre el govern de Morales, l’únic president indígena que ha tingut el país, són diverses. La nova presidenta, Jeanine Áñez, va aprofitar el seu discurs institucional per criticar durament la «corrupció i el terrorisme» de l’antic govern. Per a Áñez, conservadora i ultrareligiosa, la marxa de Morales ha permès que el país pugui «alliberar-se d’un destí com el de Veneçuela».

Discurs institucional de l’autoproclamada Presidenta Áñez

No és l’única que ho pensa. Després de les denúncies de l’Organització d’Estats Americans (OEA) per frau electoral a l’escrutini de les passades eleccions del 20 d’octubre, Bolívia va entrar en una greu crisi social, on les protestes van acabar amb 35 morts i més de 800 ferits. La pressió internacional i l’oposició de policies i militars van forçar la marxa d’Evo Morales. L’expresident es va exiliar primer a Mèxic i més tard a Argentina. Enrere han quedat quasi catorze anys de presidència que han fet de Bolívia el país sud-americà amb més creixement econòmic: des de 2006 ha quadruplicat el seu PIB.

Si vols saber més sobre la història recent d’aquest país, aquí te’n fem un resum:

Tot i no fer-ho amb el mateix ímpetu que en edicions anteriors, els seguidors de Morales van sortir al carrer a manifestar-se per la tornada del seu president “legítim” i en contra del que consideren un cop d’estat en tota regla. Les concentracions més destacades es van produir a Cochabamba i a El Alto. A més, des de Buenos Aires, l’expresident va convocar els seus fidels a una celebració amb música, banderes i un ambient molt més festiu que el que es va viure a Bolívia.

Derrotarem a la dreta boliviana per seguir amb el procés de canvi. No els tinc por” va dir Morales en un acte que va acabar amb l’eufòrica proclama “patria o muerte”. Hi ha qui ha vist en el discurs del líder indígena el tret de sortida de la campanya electoral per als comicis que s’han de celebrar el pròxim 3 de maig. Caldrà esperar fins aleshores per saber quin és el futur de Bolívia, un país que haurà de triar entre el retorn a les polítiques socialistes del MAS, encapçalat per l’exminsitre Luis Arce, o apostar per la dreta que representen figures com Carlos Mesa, Jorge Quiroga o la mateixa Áñez.

Read more

La realitat del sensellarisme femení

La crisi econòmica i les retallades han provocat un augment de la pobresa arreu del món. Les xifres però, amaguen una realitat invisible i és que són majoritàriament les dones les que es troben en aquesta situació. Aquest problema és principalment degut al sistema econòmic capitalista, però també per la societat en què vivim que és, sense dubte patriarcal i androcèntrica. La feminització de la pobresa s’entén a partir de dues idees: la primera és que, a nivell quantitatiu hi ha més dones que es troben en aquesta situació i la segona, és que per ser dona, s’està més exposada i es té més risc de trobar-se en una posició de vulnerabilitat i d’empobriment. 

Tot i la dificultat de quantificar el sensellirisme femení, a més de la seva invisibilizació,  es troba en augment en gran part dels països europeus, un d’ells Espanya. Pel que fa a Barcelona, l’11% de les persones que viuen al carrer són dones i la por i inseguretat es veuen duplicades pel simple fet de ser dones. El carrer és un espai agressiu; no són persones al carrer, sinó dones al carrer. Així doncs, mentre l’Estat no les ajuda es veuen obligades a protegir-se elles mateixes. N’és el cas de la Chiqui, qui va estar 12 anys sobrevivint als carrers de Barcelona vestint-se d’home per arrencar d’arrel qualsevol possibilitat d’abús.  

Precisament per l’existència d’aquesta realitat, a la capital catalana hi ha fundacions com Arrels que pretenen fer front a les persones que es troben en aquesta situació. A Barcelona hi ha 3.800 persones sense llar i quan arriba l’hivern les condicions meteorològiques incrementen la cruesa de viure al carrer i, inclús, poden arribar a causar la mort. En aquest context, l’Ajuntament de Barcelona, posa en marxa l’Operació Fred

Aquesta Operació inclou dos tipus de plans. El primer, consisteix en l’obertura d’un centre nocturn amb 75 places fins al mes de març degut a que les temperatures baixen fins als 5 graus. Tanmateix, aquesta mesura només dóna resposta al 6% de les persones que viuen al carrer. En cas que la temperatura arribi als 0 graus, s’habilita la fase d’alerta que consisteix en l’obertura de 325 places. 

Malgrat això, des d’Arrels, insisteixen que cal buscar alternatives més enllà del termòmetre. La resta de recursos públics i privats que ofereixen allotjament durant tot l’any, les places estan plenes. I a més a més, actualment, per accedir-hi les persones han d’esperar entre quatre i sis mesos. Per això, fan una crida a la necessitat d’oferir recursos estables com a via per garantir una vida digne. 

Imatge extreta de la pàgina web de la Fundació Arrels

La dificultat i l’empobriment en què es troben les dones és una situació que es cronifica i que, malgrat les lluites per la igualtat, els indicadors constaten que el camí serà llarg. Però no només per les dones de Barcelona, sinó per les de tot el món i és que, segons l’Organització Internacional del Treball de les Nacions Unides, la bretxa salarial trigarà set dècades a desaparèixer. Com a mínim fins l’any 2090. 

Ara mateix, unes 6,4 milions de dones es troben sota risc de pobresa a Espanya, és a dir, sota la possibilitat o la realitat de viure als carrers. El món s’ha acomodat en un sistema capitalista feroç que va deixant víctimes dia rere dia. Una d’elles va morir el passat 20 de gener a la localitat valenciana de Gandia. Una dona sense llar, sense un sostre on viure. La dona de 54 anys i el seu company vivien als voltants de l’Estació de la capital de Safor.

Des d’aquest dilluns, la zona litoral d’Espanya està patint un temporal de vent i pluges molt fort, conegut com el temporal Glòria. És, per això que, durant els darrers dies els mitjans generalistes han difós, sense problemes, que el temporal Glòria ha estat el causant d’aquesta mort. Però, el fet que hi hagi gent visquen al carrer no té res a veure amb si fa sol, plou o neva. Aquesta dona és víctima d’un sistema que, a poc a poc, et va matant. I, és que el fet que hi hagi persones sense llar, prové d’una única arrel: el capital. Només cal estirar del fil per entendre que els excessius preus de lloguer, la precarització del mercat laboral, les retallades en ajudes i l’explotació indecent són la font d’aquesta problemàtica. Així doncs, és necessari que els mitjans no facin d’aquesta mort un cas aïllat com amb la violència masclista i, que s’atreveixin a mostrar que la situació de tantes persones vivint al carrer no se l’emportarà el vent del temporal Glòria. 

Read more

La ‘080 Barcelona Fashion week’ irromp amb una forta presència de dissenyadors internacionals

La nova edició que comença el 3 de febrer comptarà amb un nou format que substitueix el format passarel·la per una «performance»

MARIA ROVIRA MOMPART, JÚLIA MEZQUIDA PEDROLA

La capital catalana acull un any més la XXV setmana de la Moda 080 Barcelona Fashion del 3 al 6 de febrer al recinte Modernista de Sant Pau. Aquest any l’esdeveniment comptarà amb la presència de noves firmes internacionals que aporten un toc diferenciat, multicultural i innovador que trenca amb el que s’havia vist a les edicions dels anys anteriors. 


Destaca la presència de marques com la sudafricana Chulaap, la peruana d’origen asiàtic Esaú Yori, la firma Love Benetti de Nova York amb arrels posades a l’Argentina. Tampoc es perdran l’esdeveniment altres dissenyadors/es estrangers com el grec, Yiorgos Eleftheriades, que retorna a la 080 després de diversos anys sense assistir-hi, o Boris Bidjan Saber, alemany d’origen persa que ha decidit dir adéu a la seva carrera professional desfilant per la passarel·la de Barcelona. 

Un altre dels canvis que més sorprendrà seran les 080 Capsules Day.  En les darreres edicions, la setmana de la moda catalana es basava en desfilades que podien ser més o menys trencadores, les quals es feien durant els 4 dies del festival. Però aquest any els dissenyadors/es i les marques que vulguin trencar amb la normalitat i presentar les seves col·leccions d’una manera més artística, se’ls dóna l’oportunitat de fer-ho en el format “performance” en comptes de passarel·la.

Els dissenyadors que ultimen la 080 Barcelona fashion 2020 són Naulover, Custo Barcelona, OSCARLEON, Menchén Tomàs, Sonia Carrasco, Eñaut, Pablo Erroz, Lera Mamba, Designers Society, Accidental Cutting, Eiko Ai, Txell Miras i Maite by Lola Casademunt. 

També com a novetat cal destacar que aquest any no es lliuraran premis a les millors col·leccions, ni tampoc a el millor dissenyador emergent.

Programació 080 Barcelona Fashion. Font: Generalitat de Catalunya
Read more

Es propaga l’amenaça del nou virus ‘Wuhan’

Un coronavirus xinès d’origen animal s’està estenent pel sud-est asiàtic després d’haver afectat centenars de persones i provocat 25 morts

Sara Gómez Alburquerque i Orsolya Gazdagi

Un nou virus mortal ha sorgit a la Xina, el país més poblat del món i un dels més extensos. Aproximadament, quatre mil milions d’individus viuen sobre el seu territori. Aquesta realitat sacseja el ritme i les dinàmiques vitals dels seus ciutadans, que s’han d’adaptar a les condicions i els recursos disponibles. La capacitat de creació i de desenvolupament xinesa és accelerada, i una malaltia contagiosa no n’és una excepció.

Les autoritats sanitaries xineses  van informar aquest dimecres de la vint-i-cinquena mort a conseqüència del nou coronavirus –normalment procedent d’animals vius, o ‘zoonosis’– originat a la ciutat de Wuhan el passat desembre. L’expansió és desenfrenada, provocant 830 contagiats, diversos en estat crític. Els símptomes inicials són equivalents als d’una pneumònia: febre, fatiga, tos seca i, en molts casos, dispnea (dificultat per respirar). 

La regulació d‘un contagi a través de l’aire és molt complexa, incentivant la necessitat de quarantena. De fet, el matí del dijous els habitants de Wuhan -aproximadament 11 milions de persones-  ja no poden sortir de la ciutat, i ningú que sigui de fora pot entrar fins el moment que el Govern xinès no anul·li la prohibició. Aquesta mesura afecta tots els vols, trens i autobusos, així com al servei de metro. El bloqueig és un dels requisits que inclou el protocol d’acció de major gravetat, que va posar en marxa el Consell d’Estat aquest dimecres, tot i que l’escenari segueix catalogat com a malaltia infecciosa de nivell B, el segon més alt. Els hospitals locals estan saturats amb pacients que presenten símptomes; per aquest motiu, han construït a Wuhan un hospital prefabricat que es proposa assistir a la gran quantitat d’afectats.

Viatgers amb màscares, aquest dimecres a l’estació de tren de Wuhan. En vídeo, la Xina declara la quarantena a Wuhan pel brot de coronavirus. / Foto: Getty.

Paral·lelament, la ciutat xinesa de Huanggang, propera a Wuhan, va suspendre el dijous tot el transport públic, i va demanar als ciutadans que no surtin de la urbs. Així mateix, un altre municipi proper a Wuhan, Ezhou, va anunciar que la seva estació de tren quedarà tancada de moment. Finalment, s’han unit a aquest aïllament dues ciutats més petites: Chibi i Xiantao. D’aquesta forma, s’ha decretat la quarentena més gran de la història a cinc ciutats que afecta a més de 20 milions de persones.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va convocar aquest dilluns un comitè d’emergència a Ginebra per tractar la dispersió del virus, denominat pels investigadors científics com ‘nCoV’, tipus SARS –síndrome respiratori agut i greu–, el qual ha arribat a la capital, Pequín, i a Tailàndia, Japó, Taiwan, Corea del Sud, el Vietnam, Aràbia Saudita i Singapur. A més, el dimarts 21 es va anunciar el primer cas detectat fora d’Àsia, als EE.UU. Conseqüentment, s’ha proposat decidir si es classifica el brot com «una emergència de salut pública d’abast internacional». 

L’alerta internacional suposaria la posada en marxa de mesures preventives a nivell global. Aquesta situació s’ha donat en cinc ocasions: davant el brot de grip H1N1 (2009); els d’ébola a l’Àfrica Occidental (2014) i la República Democràtica del Congo (2019); el de polio el 2014; i el de virus Zika el 2016. El Comitè d’Emergència, format per 16 experts mèdics de diversos països, va quedar dividit entre els partidaris i els opositors a declarar tal alerta. Seguint el mateix tarannà, el dijous va continuar el debat. Al final de les set hores de reunió, el director general de l’OMS, Tedros Adhanom, va denegar declarar-ho fins el moment.

Ciutadans japonesos es protegeixen a Tòquio del brot de virus ‘Wuhan’, que coincideix amb la temporada de grip anual al Japó. / Foto: AP

L’origen es remunta al 31 de desembre de 2019, quan les autoritats de la ciutat de Wuhan, a la província de Hubei, van reportar un conglomerat de 27 casos de síndrome respiratòria aguda de etiologia desconeguda entre persones vinculades a un mercat de productes marins. La incipient epidèmia va disparar les alarmes davant els desplaçaments de milions de xinesos per les vacances de Cap d’Any. 

Les autoritats de Pequín han cancel·lat totes les celebracions a gran escala d’l’Any Nou xinès amb la intenció de contenir la creixent propagació del coronavirus. Aquesta decisió ve motivada després de la mort de 18 persones al país a només unes hores que comencin les celebracions, que s’estenen des de dissabte 25 fins al 8 de febrer. El departament de Cultura i Turisme de la capital xinesa ha confirmat que «amb la finalitat de controlar l’epidèmia, protegir la vida i la salut de les persones, […], es decideix cancel·lar tots els esdeveniments a gran escala».

El denominat virus de ‘Wuhan’ es pot «prevenir i controlar», segons ha apuntat el Centre Xinès per al Control i Prevenció de Malalties. S’ha confirmat que el procés de transmissió s’efectua entre humans, no només d’animals a persones com s’havia anunciat en un primer moment. Encara que un equip d’experts d’alt nivell de la Comissió Nacional de Salut de la Xina també ha afirmat que la probabilitat de traspàs no és summament elevada, hi existeix una certa impossibilitat de realitzar la protecció efectiva als nuclis en alerta degut a la quantitat exorbitant de potencials afectats al país i les seves actives relacions. Un recent estudi de l’Imperial College de Londres estima que el nombre de casos podria situar-se en els gairebé 2.000.

L’OMS ha divulgat consells per a la prevenció de contagi com utilitzar mascarilles, tapar-se el nas i la boca amb mocadors en estornudar, evitar el contacte directe amb animals i acudir al metge tan aviat apareguin els primers símptomes. A més, el Consell d’Estat de la Xina ha decidit que, estant a vespres de l’Any Nou xinès (a partir de dissabte 25) – quan moltes persones viatgen als seus llocs d’origen -, es realitzin controls de temperatura al aeroports, ports i estacions de tren i autobusos. Aquesta mesura ja s’ha implementat en aeroports internacionals que reben passatgers procedents de la Xina.

Segons recull el diari South China Morning Post, aquest virus no és el mateix síndrome SARS, originari de la Xina, que va causar més de 700 morts a tot el món entre 2002 i 2003. La velocitat de propagació i de desenvolupament dels seus efectes fa intuir els experts que l’abast pot assolir, igualment, nivells molt greus si no es duu a terme un procediment de prevenció adequat. 

Read more

Mirada cap als Grammy 2020

Les nominacions, els premis més importants i el més destacable de cara a la gala d’aquest diumenge

La 62ª edició dels Premis Grammy se celebra el diumenge dia 26 de gener a l’Staples Center de Los Angeles, i el món sencer ja està esperant els resultats dels premis musicals més importants de l’any. Els originalment anomenats premis Gramophone, nom que justifica el seu indistingible logo, són atorgats per l’Acadèmia Nacional d’Arts i Ciències de Gravació dels Estats Units, The Recording Academy, i encarnen la cita anual clau per promocionar la indústria de la música.

Presentació dels Premis Grammy 2020

Als Estats Units, en l’àmbit musical, se celebren tres gales anuals més: els American Music Awards, els Billboard Music Awards i la inclusió al Saló de la Fama del Rock. Tot i això, podríem dir que els Grammy són els Oscar de la música, on els premis s’atorguen per votació i no segons l’índex de popularitat (com en els altres premis). Curiosament, la cerimònia dels Premis Grammy del 2020, s’ha avançat dues setmanes per evitar coincidir amb la 92a edició dels Oscar, que serà el 9 de febrer del 2020.

Fàcilment associem els Grammy amb un «show»: per l’espectacularitat de la gala i perquè acull les actuacions de grans artistes internacionals. A més a més, aquest serà el segon any consecutiu amb la cantant Alicia Keys com a presentadora, que va ser la primera dona a fer-ho després de 14 catorze anys. Ella vol convertir l’espectacle en un «festival d’amor» i portar-lo a una nova era.

El contingut que entra en els premis és d’entre l’1 d’octubre del 2018 i el 31 d’agost del 2019. Els Grammy van molt més enllà de les nominacions que veiem a la gala televisada: els premis cobreixen un total de 84 categories, com per exemple la “millor gravació de ball”. Tot i això, les quatre categories principals són “Gravació de l’any”, “Àlbum de l’any”, “Cançó de l’any” i “Millor artista nou”.

Rosalía, nominada a «Millor artista nova», és la primera artista espanyola en entrar en aquesta categoria. La catalana serà una de les cantants seleccionada per fer una «performance» durant la gala. Una altra de les actuacions més destacables és la de Demi Lovato, que tornarà als escenaris després de la seva retirada temporal del món de la música.

Contacte directe amb la gala

Piulada de Recording Academy del 21 de gener per promoure la participació de l’audiència.

Twitter sembla que serà la xarxa que tindrà més moviment, en format comentaris dels espectadors, de la gala aquest diumenge. Per això, Recording Academy ha creat un hashtag amb l’objectiu que tothom pugui piular preguntes pels seus nominats preferits, i les respondran aleatòriament durant la catifa vermella dels premis.

Tant els artistes nominats per primer cop (Lizzo, Billie Eilish, Lil Nas X…) com artistes que ja han guanyat Grammys altres anys (James Blake, H.E.R. , Ariana Grande…), estan omplint les seves xarxes socials amb missatges d’agraïment per formar part d’aquests premis.

Tweet de l’artista Lizzo, nominada a «Millor Artista Nova»
Tweet de l’artista Ariana Grande, agraïda per les seves cinc nominacions

En la nostra franja horària, els Grammy 2020 s’emetran la matinada del diumenge 26 al dilluns 27 de gener a les 2 am, al canal CineDoc&Roll (dial 31) de Movistar+.

Read more

El Regne Unit prohibeix apostar amb targeta de crèdit per evitar la ludopatia

Les associacions espanyoles de consumidors i contra el joc demanen al nou ministeri de consum que apliqui la mesura

La població britànica és propensa a apostar. L’associació GameAware assegura que en el Regne Unit hi ha prop de 430.000 persones amb un greu problema de ludopatia. Aquesta malaltia, que va a l’alça, ha preocupat el govern britànic, que ja ha pres mesures per combatre-la: a partir del pròxim 14 d’abril, restringirà l’ús de les targetes de crèdit per apostar, tant de manera online com als establiments físics.

Aquesta decisió arriba després d’observar els resultats d’un estudi sobre els hàbits de les apostes que va tirar endavant la Comissió del Joc britànica, un òrgan del govern que té l’objectiu de protegir les persones vulnerables a la ludopatia.

La mesura afectarà principalment als més de 10 milions de britànics que aposten online de manera recurrent, quasi la meitat del total de jugadors del país, que puja a 24 milions. Segons la UK Finance, més de 800.000 britànics utilitzen habitualment la targeta de crèdit per apostar, dels quals 176.000 són considerats «jugadors problemàtics» que tendeixen a la ludopatia. Neil McArthur, director de la Comissió del Joc, ha declarat que amb aquesta prohibició estan intentant «reduir al mínim els potencials mals que poden patir els consumidors quan aposten amb uns diners que en realitat no tenen».

Les targetes de crèdit no serviran per apostar ni online ni en els establiments físics.

D’aquesta manera, el Regne Unit es converteix en l’únic país de l’entorn espanyol que prohibeix l’ús de les targetes de crèdit en jocs d’atzar i apostes. Però Espanya no s’escapa del problema del joc, ja que entre 2014 i 2018, els jugadors online han augmentat un 78% i gasten quasi el doble de diners de mitja: de 243 a 449 euros. Segons la Direcció General de l’Ordenació del Joc, el 2018 quasi un milió i mig de persones van jugar online, nombre que representa el 3% de la població espanyola.

És per això que la mesura del govern britànic s’ha vist amb bons ulls des d’associacions de consumidors i contra la ludopatia, que han pressionat al nou Ministeri de Consum, liderat per Alberto Garzón, que l’apliqui. La Federació de consumidors i usuaris (Facua) i la la Federació Espanyola de Jugadors d’Atzar Rehabilitats (FEJAR) creuen que la iniciativa britànica seria «clau» per combatre la ludopatia. En un comunicat reclamen també que es prohibeixin els caixers automàtics de l’interior de les sales de joc, ja que, de la mateixa manera que les targetes de crèdit, també incentiven les ganes i l’ànsia de seguir arriscant, multipliquen el risc d’addicció i creen un problema encara més gran d’endeutament.

El portaveu de Facua, Rubén Sánchez, assegura que seguir els passos del govern britànic seria «un primer pas» cap a la prevenció de la ludopatia. «No és el mateix que un jugador es gasti els diners que té i veu, a què es gasti tots els diners de la seva targeta».

Segons la FEJAR, a Espanya la xifra de ludòpates puja a uns 400.000 de persones. El nou ministre de consum Alberto Garzón ha declarat recentment que els trastorns relacionats amb el joc, que afecten sobretot a barris populars i gent de classe treballadora, «són molt problemàtics i s’han de frenar perquè en casos extrems poden arruïnar famílies senceres». Tot i així, des del ministeri asseguren que no han estudiat aquest tema i que encara és aviat per «marcar postures» .

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies