‘Influencer’ entre hòsties

A. M. ROBEY I Á. GÁRATE

Read this content in English here

De petit va voler ser policia, futbolista i pilot d’avió, professions típicament somiades pels nens. El pare Pablo Roger, conegut com a Pater Pablo a les xarxes socials, va néixer a la Ciutat Comtal, al barri de Sarrià, el 1984. Encara que el cristianisme sempre va ser present a la seva vida, ningú hauria sigut capaç de predir que acabaria sent capellà, i molt menys un ‘influencer’. “Tota la meva experiència havia sigut espiritual: col·legi religiós, família practicant, missa els diumenges, peregrinacions i labors solidàries… La fe era una cosa normal en el meu entorn”.

Però ell, com la majoria de joves, preferia jugar amb els seus amics i divertir-se: “Em deien ‘si haguéssim d’apostar perquè algú ingressés al seminari, tu series l’últim”, recorda. “Era un desastre, la vida d’adolescent et fa passar-ho molt bé” (riu). “Vaig tenir tres nòvies oficials… i una extraoficial. És molt bonic l’amor en la joventut: compartir el cor, anhels,
l’afecte. I en la meva vida va ser molt important.”

Inicis a Instagram
Es va obrir un compte a Instagram mentre estava a Mèxic, per la insistència dels seus alumnes. Però mai va pensar que acabaria sent ‘influencer’, ni era la seva intenció: senzillament pujava fotos del seu dia a dia. El ‘boom’ va ser fa uns mesos, poc després d’arribar com a vicerector a la Sagrada Família.
Ara compta amb 11 mil seguidors, la seva pròpia etiqueta –#vidadeuncuranormal– i puja vídeos periòdicament. “És gratificant arribar a tants països i poder ajudar a tanta gent”, diu. El seu propòsit és plantar alguna “llavor de bé”: «els meus vídeos no són una classe de religió. Transmeten reflexions sobre valors perennes”.

#UnCuraNormal

A més, com no és gens d´estrany al món de les xarxes socials, ja s’ha trobat amb els seus primers haters, que l’han jutjat per posseir coses com un rellotge o un cinturó de marca. A aquests comentaris negatius, Pater Pablo respon des d’una vessant constructiva i intentant normalitzar la figura del cura. “El meu hashtag és perquè de vegades la gent pensa que un capellà és un extraterrestre.

A un capellà li costen les coses el mateix que a tu, plora igual que tu, lluita igual que tu i es riu igual que tu”. Des de la institució de l’Església no li posen cap impediment a la seva faceta a les xarxes socials, ja que el missatge que comparteix és positiu. Són molts els que s’han sumat en aquesta nova forma de predicar en línia. “Crida l’atenció un capellà ‘instagramer’ perquè hi ha la imatge d’un capellà com un home de 80 anys que t´avorreix a l’església, però hi ha molts mossens joves. És necessari canviar el ‘chip’”.

Sense un camí establert

Actualment, des de setembre de l’any passat, és vicerector de la Sagrada Família, cosa que mai s’havia plantejat. Però no dóna especial importància
a aquest càrrec: «A l’Església tot és servei. No hi ha privilegis ni ningú és més que altre, qualsevol cura podria arribar on estic jo. El lloc és bonic,
però el treball amb les persones és el mateix que a altres basíliques

Per aquest motiu, respecte als seus objectius de futur, afirma estar cansat de fer plans. «Si vols fer riure a Déu, contali els teus plans. He fet molts a
la meva vida, però sempre diferents: buscant ser feliç i sentir-me realitzat». Per això, anirà on el necessitin.

Comments are closed.