Inclusió: accedir a la facultat sense obstacles

NÚRIA FALCÓ (@nfalro) i JORDI SANS (@jsans)

Descarrega’t l’article en PDF

Robert M. Hensel té un Rècord Guinness per fer el cavallet amb la seva cadira de rodes. Ell vol que se’l conegui per les seves habilitats i no per les seves discapacitats.
Des del sistema universitari català, s’aposta per promoure la igualtat d’oportunitats. Per això des dels anys 90 s’impulsa una iniciativa que permet als estudiants amb diversitat funcional accedir als estudis superiors. Un Reial Decret aprovat l’any 2008 estableix que els alumnes amb un grau de discapacitat* igual o superior el 30% tenen un 5% de les places de cada grau reservades.

Aquest mètode no representa la primera via d’accés als estudis desitjats, sinó que és una alternativa en el cas de no obtenir la nota de tall necessària. Així ho explica Mercè Jou, secretària general del Consell Interuniversitari de Catalunya, qui remarca que “tots ells entren al centre d’estudi que els interessa en primera preferència”.

Treball Camp

Canvis en la normativa
Des de l’inici de l’aplicació d’aquesta normativa hi ha hagut diversos canvis. Fins a l’any 2008 tan sols es reservava el 3% de les places totals. Paral·lelament, el nombre d’estudiants que les han utilitzat ha anat disminuint. Actualment hi ha un percentatge més elevat d’estudiants amb discapacitat que accedeixen als graus universitaris amb les places generals, en detriment de les reservades.

En els darrers anys, les notes de l’examen d’accés a la universitat han augmentat a totes les províncies catalanes. La nota mitjana de les Proves d’Accés a la Universitat l’any 2002 va ser de 5,71 mentre que el 2015 va arribar fins al 6,69. Aquest és un dels motius que dóna Mercè Jou per justificar la davallada de demanda d’una plaça de les que pertanyen al 5% destinades als preuniversitaris. Jou assegura que “hi ha estudiants amb notes d’admissió a la universitat molt altes”.

Un exemple és Sònia Ribera, que actualment està cursant tercer de Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ribera va arribar a cursar els estudis a la UAB a través del camí convencional, amb la seva nota mitjana de les proves d’accés.

Més oferta que demanda
L’accés al grau a través de les places reservades va en funció de la demanda, que acostuma a ser menor a l’oferta. De fet, tal com apunta Tebiba Buzaib, secretària de l’Associació Resilients d’estudiants amb discapacitat de la UAB, durant el batxillerat pocs estudiants coneixen aquesta opció perquè des dels centres educatius no s’explica.

Tanmateix, Marcel Canals va ser un dels joves que, gràcies al Reial Decret, va poder accedir als estudis de Comunicació Audiovisual a la Universitat Rovira i Virgili el curs 2014-2015. L’estudiant creu que possiblement “una persona sense cap discapacitat ho pot trobar una facilitat innecessària”. Això no obstant, com a jove amb mobilitat reduïda, opina que aquesta oportunitat li pot acabar proporcionant una “feina que farà la vida més fàcil i agradable”.

Una universitat inclusiva
En aquesta direcció, el CIC va impulsar l’any 2006 una comissió tècnica encarregada d’analitzar la situació i les necessitats dels estudiants amb discapacitat. L’UNIDISCAT, un projecte format per representants de totes les universitats catalanes públiques, té l’objectiu d’establir unes normes i unes pautes generals mínimes. A més, vol garantir la igualtat d’oportunitats als estudiants amb discapacitat, no només en l’accés sinó també en la inclusió i la realització dels estudis.
Del total d’estudiants universitaris de nou accés, segons el CIC només un 1% són joves amb diversitat funcional. D’aquests, la majoria tenen discapacitats de tipus físic. Les dades dels alumnes amb capacitats diferents en l’àmbit psíquic són encara més baixes. L’organització Resilients considera que aquesta situació és causada per l’entorn que “els dissuadeix d’anar a la universitat i els incita a treballar”.
Tebiba Buzaib ho considera un error: “Que una cosa costi no impedeix poder-la fer. Et costarà el doble, però l’acabaràs fent igualment”.

 

LES CITES

Marcel Canals, estudiant de la URV: «Garantir un accés a la universitat és una manera d’assegurar que puguin optar a un futur digne.»

Sònia Ribera, estudiant de la UAB: «És una manera de gestionar la igualtat i una discriminació positiva enfront les negatives.»

Comments are closed.