Històrica coalició de Sánchez

La investidura d’avui ha proclamat el primer govern de coalició d’Espanya des de la Segona República

Després d’una de les situacions més complicades de la història de la política espanyola tant per poder governar com pel clima de tensió de l’independentisme català, ja hi ha govern. Deixem enrere una etapa de fragmentació i governs en funcions en la qual estàvem submergits des del 2015 per viure fet històric: la investidura que dóna pas al primer govern de coalició des de la Segona República, entre PSOE i Unides Podem, gràcies al suport de sis formacions més. Aquestes són Més País, Compromís, Terol Existeix, Nova Canàries, el BNG i el PNB, i també s’ha necessitat l’abstenció d’ERC i d’EH Bildu. 167 “sís”, 165 “nós” i 18 abstencions.

L’abstenció, punt clau per la investidura

La importància de l’abstenció en la formació de govern ha estat essencial i alhora un entrebanc per l’actual president. Sobretot, en el cas d’ERC, després de la decisió de la Junta Electoral Central d’inhabilitar al president Quim Torra i no permetre a Oriol Junqueras adquirir la credencial d’eurodiputat. A més a més, el darrer intent d’investidura va estar marcat pel canvi de l’abstenció al “no” d’Ana Oramas (CC) i l’absència d’una diputada dels comuns, que va reduir a només un vot la diferència entre “sís” i “nós” a la candidatura de Pedro Sánchez, que ara és de dos vots.

Antecedents socialistes

Fa 27 anys ens trobàvem amb un panorama similar, però que va resultar sent un fracàs. El socialista Felipe González, amb 39 escons més que Sánchez, va intentar fer una coalició de govern amb CiU i PNB. Aquests partits s’hi van negar, i van optar en donar-li suport extern, fet que va acabar forçant a González a convocar noves eleccions per la manca d’acord en els pressupostos.

D’altra banda, una altra fita històrica va ser liderada per José Luis Rodríguez Zapatero el 2004, ja que només va tenir en contra els vots d’un partit, el PP, en un clar context de bipartidisme. Podem traslladar aquest cas a l’actualitat per la influència que va tenir aleshores el panorama del moment: les mentides d’Aznar sobre l’11-M o el “no” de Zapatero al transvasament de l’Ebre van ser claus perquè els partits minoritaris es posicionessin en suport al PSOE. Ara, el panorama ha estat clau però no per facilitar la investidura: l’auge de l’extrema dreta i l’independentisme català han estat el gran malson de Sánchez.

Comments are closed.