‘Hi ha la mateixa mugre de sempre’

PAU REQUENA RUBAU – ARIANA RUIZ GUEVARA

Set anys després de la inauguració de la nova seu de la Filmoteca de Catalunya fem una retrospectiva de com ha afectat al barri del Raval

«El problema el tenim igual. És un barri molt conflictiu. Només ha canviat la plaça» afirma la Concepció, veïna del barri. Segons comenten els residents, hi ha hagut un canvi poc significatiu a la zona, tot i el temps que porta la institució al Raval. Alguns comerciants constaten que l’obertura d’un espai com aquest sempre aporta beneficis: «Això és bo per els negocis del barri», comenta un farmacèutic.

No tothom comparteix aquesta visió: la Marta, dependenta a un comerç pròxim a la filmoteca, considera que «no és un servei pel barri» atès que la situació actual de la institució, pel tipus de públic, no afecta als negocis de tota la vida. Per la seva banda, la Mónica, cuinera d’un dels restaurants emblemàtics de la zona, argumenta que únicament hi ha hagut un mínim increment a l’afluència consistent en «quatre o cinc persones més». Atribueix aquest canvi a clients habituals que van a sopar en sortir de la filmoteca.

Sorprèn que la  majoria dels entrevistats no vulguin facilitar el seu nom complet parlant de l’estat del barri. «Han millorat carrers i són més macos però hi ha els mateixos veïns. Hi ha la mateixa mugre de sempre», sosté,  amb resignació, la Manoli, client habitual d’un bar proper a la filmoteca.

Pel que fa a la institució, des del departament de Premsa sí que parlen d’una notable millora: «S’ha notat un augment d’afluència. S’ha passat d’una sala a cinc i totes s’omplen. Hi ha 105 espectadors per sessió. Ara s’obre a l’agost també i es fan 27 sessions per setmana. Fa cinc anys es va fer un estudi de públic i, segons sembla, aquest és majoritàriament de Barcelona. Hi ha gent del barri del Raval, però, sobretot, de Gràcia. Hi ha moviment tot el dia», comenta Jordi Martínez.

Si bé els rèdits semblen evidents en termes de públic, podria considerar-se que aquesta conflictivitat  que refereix el veïnat també la comparteixen alguns d’aquells que acudeixen a la zona per motius estrictament laborals: «Els treballadors no fem vida al barri, ja que tot són negocis de mòbils», explica Mònica Sorribas —treballadora de la filmoteca—. «Hi ha baralles als matins. No vull imaginar com serà al vespre», sentencia.

Comments are closed.