Gerard Jané, CEO de Game Square: “Emprendre en un àmbit què no és el teu significa fer cada pas a cegues”

El Gerard Jané és un tarragoní que va venir a Barcelona per cursar Ciències Polítiquies a la Universitat Pompeu Fabra. Quan va començar el grau no es podia imaginar que acabaria ficat dins el món de l’emprenedoria. I molt menys que s’embarcaria en la creació d’una aplicació que no té res a veure amb els seus estudis: Game Square, una plataforma de compra – venda de videojocs de segona mà. Com molts de joves i universitaris, en els darrers anys s’ha vist ficat en el món de les acceleradores i incubadores. Es tracta d’empreses que s’encarreguen de donar suport financer i logístic a aquesta classe de projectes.

Recentment, el Gerard va participar en el concurs d’EO SGEA, on va quedar finalista. EO GSEA (Global Student Entrepreneur Awards) es tracta d’una competició global dirigida als joves que combinen els estudis i la tasca d’impulsar els seus propis negocis. Està organitzada per la EO (Entrepeneur’s Organization) un programa iniciat el 1998 a la Universitat de Sant Louis i que pretén donar suport als nous emprenedors.

-Bé, primer de tot, en què consisteix Game Square?
L’aplicació és un lloc per vendre i comprar videojocs de 2a mà. Tot i parèixer un Wallapop, nosaltres funcionem d’una altra manera. El que diferència la nostra plataforma és que, en el moment que una persona posi en venda un producte, ja tingui algú que li compri instantàniament. Això funció a través d’un sistema basat en el registre de preferències dels usuaris i de seguiment del mercat. Per al moment és tot el que puc explicar.

– Com va sorgir la idea ?
La idea va sortir un dia que em vaig replantejar la manera que tenim de comprar productes de 2a mà. Vaig pensar; i si fem alguna cosa més dinàmica i immediata? Al cap de 10 segons estava enviant un àudio al meu germà explicant-li la idea i ell es va emocionar tant com jo. A partir d’aquí vam decidir enfocar l’aplicació cap al món dels videojocs perquè sempre ha estat la nostra passió.

– Quins sou els membres de l’equip?
Actualment estem el meu germà, Jaume Jané i jo, que som els creadors del projecte. El Jaume és llicenciat en telecomunicacions i s’encarrega de la part tecnològica, mentre que jo sóc la cara visible. I a part, està el Martín Simón, que és estudiant d’International Bussines a la UPF, i ell s’encarrega dels nombres de l’empresa.

– I actualment, en quin estat es troba l’aplicació?
Actualment l’aplicació està en la fase de programació: tenim la majoria dels dissenys fets per l’aplicació per a Android i IOS i el nostre objectiu és sortir al mercat en un mes i mig aproximadament.

– Ha estat un camí llarg, no?
Des del febrer de 2017, què és quan vam arrencar no hem parat. Els primers mesos vam dissenyar les pantalles de l’aplicació i ens vam posar en contacte amb la UPF Bussines Shuttle. Aquí vam presentar per primera vegada el projecte davant d’una acceleradora, i ens van destrossar la idea. Literalment (riu). Però vam canviar l’enfocament de l’aplicació i vam seguir treballant. Així és com vam aconseguir quedar segons a la primera edició dels premis Hack Lab de la UPF. Allò ens va animar molt i vam decidir buscar una incubadora, fins que vam donar amb Magis Team. Amb la qual estam treballant actualment.

-Va ser fàcil què la incubadora us agafés?
Bé, va ser punt d’inflexió per nosaltres, ja que havíem de passar un procés de selecció on es van presentar 70 projectes de tota Europa. De tots aquests sols n’agafaven quatre, i nosaltres vàrem ser un dels afortunats.

– Com va ser participar en un concurs de nivell estatal com els EO GSEA?
He de reconèixer que quan ens van comunicar que havíem estat seleccionats com un dels 6 finalistes a escala nacional em vaig quedar en estat de xoc, completament petrificat i tremolant de por. Me’n recordo perfectament de l’última frase que em va dir el membre de l’organització abans de penjar el telèfon: «Preparaos bien el pitch y que os quede chulo, que es un auditorio de 400 personas y queremos llenarlo». Clar, en sentir això com et quedes? A més, el nivell dels projectes que van participar era impressiona. Hi havia des de projectes que fabricaven motxilles al Nepal empoderant la gent local fins a projectes que imprimien òrgans amb impressores 3D per ajudar als cirurgians a preparar operacions d’alt risc. Al final, no va haver-hi sort i no ens vam endur cap premi, però estem molt satisfets per la feina realitzada.

– D’estudiar polítiques a dissenyar una aplicació, com va ser?
Un repte, i continua sent-ho avui en dia. Emprendre en un àmbit què no és el teu significa fer cada pas a cegues, és complicat.

– Es fa difícil combinar ambdues vides?
He de reconèixer que està sent un petit infern combinar la feina amb els estudis, especialment ara que hem passat a la fase final del programa de la incubadora. Sobretot perquè estem a un mes i mig de treure la plataforma. Així que està sent molt complicat combinar la carrera amb el projecte, sobretot quan t’omple i t’apassiona tant. És complicat trobar l’equilibri.

– Creus que qualsevol persona pot emprendre?
M’agradaria pensar que sí, però en realitat no és així. Jo em puc permetre el luxe d’emprendre perquè visc en una bombolla actualment on tinc totes les meves necessitats cobertes. Emprendre així, encara que no tinguis cap tipus d’experiència, és fàcil. Per això considero que ara mateix és un luxe que no tothom se’l pot permetre. Una persona que treballa a jornada completa més hores extres i que s’ha de preocupar de pagar les factures cada mes no té les mateixes condicions que jo per començar un projecte. Per això, encara que ens vulguin vendre el discurs que «si vols pots, tot depèn de la teva actitud», crec que és una mentida. Jo estic fent això perquè no m’he de preocupar per res, però si cada dia tornés als vespres de treballar l’última cosa que voldria seria posar-me a fer més feina.