George Weah: Amb la presidència entre cella i cella

IGNASI ESTIVILL ASPAS (@estivillcat)

Article en Pdf

El pilota d’or l’any 1995 guanya la primera volta de les eleccions de Libèria

 

George Weah. Per entendre aquest personatge, cal veure primer el seu gol contra el Verona. Últim minut de partit, agafa a la pilota a la seva àrea, i fa barraca a l’altra porteria en només 15 segons. Rapidíssim i molt potent, va superant els obstacles que es va trobant fins a arribar al seu objectiu, amb una determinació impecable. Així és George Weah, que ho té tot de cara per convertir-se en president del seu país.

 

 

George Manneh Weah, nascut l’1 d’octubre de 1966 a Monròvia, Libèria, és considerat el millor futbolista Africà del segle XX. Va ser una de les sensacions a Europa durant els 90, un golejador incansable amb unes condicions físiques privilegiades, que junt amb una tècnica que el feia sortir de qualsevol situació i aquesta determinació i esperit guanyador que tenen els grans atletes, el va fer triomfar a grans equips com el París Sant Germain o el Milà. Tot i els títols i gols, George Weah sempre va ser un futbolista diferent. Va estar sempre implicat amb la situació política del país durant tota la seva etapa com a futbolista (com les dues Guerres Civils Liberianes, celebrades del 89 al 96 i del 99 al 2003), i al 2005, ja es va presentar a les eleccions presidencials del seu país, però va quedar segon. Ha estat els darrers 12 anys fent política i mostrant als habitants del seu país que sap fer més coses a part d’anar darrere d’una pilota, i vol capgirar la situació de Libèria. S’ha tornat a presentar, però el resultat ha estat molt més favorable. Weah i el seu partit Coalition for Democratic Change (CDC) s’han emportat cap a casa la primera volta de les eleccions presidencials, amb uns resultats molt bons que el deixen molt ben col·locat per la segona volta. La tornada serà en unes setmanes, i s’hi manté els resultats, el món veurà el primer futbolista que es converteix en president del govern.

 

Weah va ser criat majoritàriament per la seva àvia en un suburbi als afores de la capital de Libèria, Monròvia, i va viure durant molts anys en situació de pobresa extrema. És per això que Weah es declara com un bon candidat a la presidència, ja que insisteix en què el seu origen el fa més coneixedor i capaç de resoldre els veritables problemes que ataquen al seu país. Cal recordar que Libèria és un país situat a la costa oest africana i que en els últims 25 anys han patit dues guerres civils i una epidèmia d’Ebola, i tot i elegir democràticament al premi Nobel de la pau Ellen Johnson-Sirleaf l’any 2005, encara s’està recuperant el país. Johnson-Sirleaf va guanyar a Weah a les eleccions fa 12 anys ja, i Weah va apreciar públicament la feina que ha fet pel país la seva rival, però creu que no ha estat suficient. Els principals punts del davanter són acabar amb la corrupció, reconstruir el sistema educatiu i sanitari, millorar la situació de la dona en el país i construir el seu propi turisme i agricultura, com va afirmar en una entrevista recent a La Vanguardia.

 

De jugar a Libèria va anar a parar a Camerun, i allà seguia destacant, i Arsene Wenger, que en aquell moment entrenava al Mònaco, el va portar cap a França. Va realitzar bones campanyes, però la seva carrera va ser ascendent, ja que va triomfar més a París i encara més a Milà. Weah sempre ha considerat a l’actual entrenador de l’Arsenal com el seu pare futbolístic, i la Pilota d’or que va guanyar uns anys més tard, li va dedicar a l’entrenador Francès.

wenger

 

 

 

 

 

Després va marxar a París, i va començar a ser un jugador ja reconegut arreu d’Europa. Va formar part del gran París Sant Germain dels 90, on compartia vestuari amb Ginola, Valdo, o Raí, i estaven entrenats per l’entrenador d’origen espanyol Luis Fernandez. Aquest equip va visitar Espanya en més d’una vegada, i va aconseguir eliminar el Barça de Cruyff i es va convertir en la bèstia negra del Madrid durant aquests anys. L’any 1993, a la copa de la UEFA, el PSG va remuntar un 3-1 rebut al Santiago Bernabéu, amb un 4-1 a París que quedarà per a la història, i Weah va fer el primer per guiar al seu equip cap a la victòria.

Un any més tard, Weah i els seus companys encara li tenien ganes al Real Madrid, i els van  eliminar de la Recopa d’Europa. I com no, Weah va tornar a anotar en un dels partits.

 

Weah seguia en un gran estat de forma, i en el seu últim any a la capital Francesa, es va assegurar de demostrar-nos de quina pasta estava fet. Barça i PSG, un duel que tants bons records ens ha deixat als aficionats culers als últims anys, es van enfrontar a la Champions l’any 1995. Aquell cop, no vam sortir tan ben parats, i el Barça va quedar eliminat. Weah va quedar màxim golejador del torneig. Tot i aquestes grans victòries a Europa, Weah mai va poder aixecar cap trofeu europeu. Això sí, la seva etapa a França la va finalitzar amb tres copes i una lliga a la butxaca.

El Milà dels anys 90, un dels millors equips que ha existit mai, va fitxar a George Weah per substituir a Marco Van Basten. I entre el mig any a París i la resta d’any a Milà, va rebre el premi al millor jugador del món, i va ser el primer i únic Africà en aconseguir aquest guardó i el primer no europeu en rebre’l. A Milà va assolir el seu nivell més alt, tot i que va arribar amb 30 anys. Allà va guanyar dues lligues, i com el vídeo a continuació mostra, va tornar boig a les grans defenses italianes dels anys 90.

 

Weah va jugar a un nivell tan alt a Itàlia, que l’any següent de guanyar la pilota d’or, va tornar a ser candidat al títol, i li va discutir el guardó al gran Ronaldo Nazario, però el brasiler va ser el més votat.

 

ronaldo

 

 

 

 

 

 

 

 

Un punt important de la carrera de Weah era la seva selecció nacional. La selecció de Libèria és de les més fluixes d’Àfrica, però Weah mai hi va renunciar, i com també fa ara en política, volia fer el seu país més fort. És el màxim golejador, i es va fer totalment el líder d’aquest equip. Pagava les concentracions i viatges de la selecció durant la seva etapa com a jugador, i va liderar a la selecció cap a la seva única classificació per a una Copa Àfrica. Un exemple d’això és el canvi de posició que va fer a la selecció. Weah, un davanter centre, va acabar jugant de defensa lliure, aquesta posició que s’ha perdut amb els anys i que han ocupat jugadors com Beckenbauer o Koeman, liderant l’equip des de darrere.
Aquest lideratge als terrenys de joc l’ha portat a la seva vida personal, i s’ha convertit en un polític carismàtic arreu del país.

La carrera de Weah divergeix d’altres grans golejadors amb els quals se’l compara, com Samuel Eto’o o Didier Drogba, que estaven en seleccions més importants.
Gustavo López, exjugador del combinat nacional d’argentina, va definir a Eto’o com un jugador més guanyador que Weah, però que el liberià tenia molts més registres futbolístics, i això el convertia segurament, en el millor Africà de tots els temps. Veurem si aconsegueix ser president del seu país, i com gestiona el seu possible mandat.

weah

Comments are closed.