Frederica Montseny, la primera de totes

1936. Espanya estava sumida en la Guerra Civil i la polarització de la societat feia del govern una institució inestable. Quan Largo Caballero va succeir José Giral en la presidència de la República espanyola, va intentar formar un govern amb les principals forces polítiques antifeixistes, incorporant per primera vegada els comunistes i estenent una invitació a la CNT.

D’aquesta manera, l’anarquista Frederica Montseny es va convertir en la primera dona ministra d’Europa, encarregada de la Sanitat i de l’Assistència Social. Per al públic espanyol veure una dona en aquest rol tradicionalment masculí era tota una novetat.  Mitjançant la seva paraula i les seves accions, va esdevenir una de les principals impulsores de la col·laboració entre les organitzacions de caràcter socialista, a més d’una de les figures més representatives de la tendència més radical.

Montseny creia en la inviolabilitat de l’individu, home o dona, com a base de les relacions socials. La revolució era impossible mentre les dones no fossin considerades persones lliures i subjectes de propi dret. Ella atacava l’establiment espanyol: el govern, l’Església, les lleis, el sistema educatiu i, especialment, el rol social de les dones. Així, l’autoritat institucional havia de ser substituïda per l’associació lliure i la cooperació voluntària.

En només sis mesos, la seva contribució a la millora de la salut pública i a la consecució dels drets de les dones a Espanya va marcar una fita històrica. Entre els seus assoliments destaquen:

  • Creació de llars infantils
  • Promoció de comitès tècnics d’investigació psiquiàtrica contra el càncer
  • Creació de cases de repòs per als combatents
  • Promulgació d’una llei d’interrupció de l’embaràs
  • Campanya de lluita antivenèria
  • Creació dels ‘alliberadors sexuals’ de la prostitució, centres on les prostitutes podien allotjar-se i aprendre un ofici.

L’actitud combativa i les idees de Frederica Montseny la converteixen en una de les figures més transgressores i progressistes de la història, no només a Espanya sinó arreu del món.

Les ministres actuals

Han passat més de 83 anys i Frederica Montseny encara ressona al govern espanyol. Després del parèntesi franquista, les dones han anat lluitant per introduir-se a la política, i poc a poc han anat guanyant presència fins arribar al govern actual, el tercer paritari de la història d’Espanya amb 11 ministres dones. Un compromís que va iniciar el socialista José Luis Rodríguez Zapatero l’any 2004 i que Mariano Rajoy va oblidar.
“Avui és un dia especial per les dones». D’aquesta manera, la ministra de Política Territorial y Funció Pública Carolina Darias ha expressat la seva confirmitat amb el nou govern paritari durant el traspàs de poders. A més, les ministres han recalcat la intenció de fer un govern feminista compromès amb la igualtat de gènere.

La majoria de dones van estrenar ministeris en la història recent d’Espanya. En la infografia següent es pot relacionar la configuració de les dones en el govern actual amb les dones que van ser les primeres en ocupar els ministeris.

Comments are closed.