Francesc Terns: «Escriure un blog m’ha ajudat a superar el càncer»

MARTA CLAPÉS (@marta_clapes) i CAROL NOGUERO (@carolnc93)

Descarrega’t l’article en PDF

Té 23 anys i ha estudiat Business and Management a Estats Units gràcies a una beca esportiva de tennis. Quan estava a punt de graduar-se, però, li van detectar càncer. Ha explicat la seva “aventura inesperada” en un blog.

Francesc Terns al Reial Club de Tennis Barcelona. CAROL NOGUERO

En quin punt de la recuperació estàs ara mateix?

He acabat quimioteràpia i m’han fet proves per veure com ho tinc. Els metges m’han dit que ja estic curat, però durant tot el mes de novembre he hagut de fer radioteràpia cada dia durant cinc minuts per acabar de matar el tumor.

Com va sorgir el càncer?
L’agost de l’any passat vaig fer el típic gest imitant un altre jugador i vaig notar un cruixit molt dolorós. Em va sortir un bony al coll, però no vaig fer-ne cas. Per Nadal vaig tornar a Barcelona i no em feia gens de mal, però després, de nou a Estats Units, ja em començava a molestar seriosament i al gener ja pràcticament no podia dormir. Em van començar a fer proves i em van detectar el limfoma de Hodgkin.

Què vas sentir en el moment de saber-ho?
La primera vegada em van dir que podia ser un càncer. Vaig anar a la consulta del metge acompanyat d’un fisioterapeuta de la universitat, i quan ell m’ho va dir se’m va canviar la cara. Al metro, amb el fisioterapeuta, intentàvem riure traient-li importància, però en el moment de quedar-me sol, el camí fins a casa és inexplicable, va ser com si tot al meu voltant anés a càmera lenta.

Per què vas escriure el blog “Una Aventura Inesperada”?

Sabia que la gent s’acabaria assabentant del meu càncer i el que no volia era explicar a tothom la mateixa història vint-i-cinc vegades. A més al final puc dir que escriure un blog m’ha ajudat a superar el càncer. Hi ha gent que no ho vol explicar, però a mi m’ha anat molt bé.

Tot el teu blog reflecteix molt optimisme. Deu haver estat difícil ser tan positiu.

Sempre he sigut molt optimista perquè és molt diferent saber que et podràs curar de saber que no. De fet la gent se sorprenia de veure’m tan alegre. A vegades sí que em notaven més fluix, sobretot després de quimioteràpia, però per exemple no he perdut el cabell.

La gent t’ha donat suport? Algú t’ha decebut?

Aquí és on veus qui està al teu costat i qui no. És molt fàcil que la gent estigui amb tu quan tens èxit; el més difícil és que et facin costat quan les coses no van bé. Molts amics meus de Nova York van signar-me la samarreta que porta el nom del blog. Em va fer molta il·lusió.

Creus que tot plegat ha fet canviar la teva manera de veure les coses?

··· Sí, m’ha afectat sobretot en les decisions diàries i en donar valor a certes coses. Per exemple, vaig demanar a la meva germana que em rapés una mica del clatell i ella me’l va rapar molt més tros. Fa temps l’hauria matada, però en aquell moment li vaig dir que no passava res. He començat a donar valor a petites coses diàries que abans donava per fetes, que considerava “normals”.

Quines expectatives de futur tens?

Primer m’agafaré dos mesos de vacances, que no he tingut estiu. A més no vull deixar d’escriure, per això estic preparant una web sobre tot el que m’ha passat. Després em compraré una càmera perquè també m’agradaria penjar vídeos a Youtube. També estaria bé intentar recaptar fons per a la causa, amb algun torneig per exemple. Tinc moltes idees, però m’agradaria primer de tot tornar a Nova York a treballar i inclús estudiar-hi un màster.

Tota una aventura inesperada…

Sí, al principi no tenia ni idea de què em dirien els metges i va ser una aventura una mica terrorífica, però creia que seria més dèbil del que he sigut. En una aventura no saps el que et passarà i la clau per superar-ho és tenir bona actitud davant de tot. ···

El limfoma de Hodgkin és un càncer del sistema limfàtic. Aquest sistema està format per tots els òrgans, ganglis, conductes i vasos que produeixen i transporten limfa (un líquid blanquinós que prové de la sang) des dels teixits fins al corrent sanguini. És una part fonamental del sistema immunitari. El limfoma sorgeix degut a una sèrie de cèl·lules limfoides1 atípiques que provoquen la inflamació dels ganglis d’una regió del cos per després expandir-se a altres àrees. Sol aparèixer al tòrax, al coll i a les axil·les. Cada any a Espanya se’n descobreixen 30 casos per cada milió d’habitants.

1. Es localitzen principalment a òrgans primaris com la medul·la òssia. Creen noves cèl·lules i òrgans secundaris com ganglis i teixits.

Comments are closed.