França, un país instal·lat en el conflicte

La societat francesa ha aconseguit, en diverses ocasions, canvis socials i de govern a través de revoltes populars

Franca és un país de tradició revolucionària i vaguista. El 1922, estudiants universitaris francesos ja van aconseguir, gràcies a una vaga que va durar 2 anys, introduir millores a la universitat medieval, així com posar la Universitat de París al punt de mira del papat.

Després del punt d’inflexió que va suposar la Revolució Francesa (1789), els ciutadans d’aquest país no s’han conformat amb les imposicions i lleis dels governs de tots colors que han anat passant al llarg de la seva història. Un inconformisme que tot sovint s’ha traduït en vagues, revoltes i movilitzacions. Un inconformisme que ha assolit objectius, que ha fet cedir el govern.

El passat 11 de gener, la societat francesa va resoldre el seu darrer assoliment a favor dels manifestants. Després que el govern de Macron anunciés que a partir del 2020 l’edat de jubilació augmentaria als 64 anys – fins aleshores l’edat estava fixada als 62 anys-, es va desenvolupar la vaga més llarga de la història de França, que va durar fins a 40 jornades. Finalment, Macron va cedir i continua fixada amb 62 anys l’edat dels primers pensionistes.

A continuació, un repàs per les més destacades etapes de revolta, vaga o mobilització que els francesos i les franceses -de totes les ideologies i posicionaments polítics- han viscut al llarg de la seva història i que han aconseguit fer retrocedir el govern en les seves decisions o, segons molts dels protestants, imposicions autoritàries.

Comments are closed.