Fotoperiodisme, mirar i pensar

MARTA CLAPÉS (@marta_clapes) I VALENTINA RAFFIO (@RaffioValentina)

Descarrega’t l’article en PDF

Visitar el World Press Photo equival a una immersió emocional. En passar per l’exposició, en unes hores un pot tenir la sensació de visualitzar tot allò transcendent que ha ocorregut en l’últim any. Des dels temes més impactants -com les guerres d’Orient Mitjà, les crisis sanitàries o l’arribada de refugiats- a una mirada més íntima als problemes intrínsecs del món contemporani. Tot val en la que any rere any es consolida com l’exposició de referència del fotoperiodisme a nivell mundial.

Un espectador admira l’exposició del World Press Photo al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

Un espectador admira l’exposició del World Press Photo al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

Fins al 13 de desembre, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) acull les 134 imatges premiades com a mostra d’un fotoperiodisme digne d’interpretar. La col·laboració entre les entitats va més enllà del compartir espais. El CCCB i el World Press Photo comparteixen objectius: fomentar el debat i la interpretació del món per part dels espectadors. En aquesta mostra, la fotografia documental esdevé una eina per entendre el present. En aquest sentit, segons Vicenç Villatoro, director del centre, el fotoperiodista és el símbol de tots els periodistes i artistes del món contemporani: davant una realitat complexa, magmàtica, aconsegueix enquadrar allò que considera prioritari. Estableix una relació entre la seva mirada i l’objecte, que aconsegueix plasmar en quelcom espectacular. Per això mateix, considerem que la mostra esdevé un pont entre la societat i el fotoperiodisme.

Enguany, el premi absolut ha sigut concedit a una instantània del danès Mads Nissen, on es retratava la intimitat d’una parella homosexual a la Rússia homòfoba. Aquest retrat íntim, sensual i profund li ha valgut el reconeixement més alt del concurs. L’objectiu de la seva fotografia és explorar el límits de la tolerància dels espectadors: de debò som tan tolerants com creiem? També davant una escena d’intimitat homosexual?

Fotografia guanyadora d’enguany, del danès Mads Nissen i l’agència Scanpinx/Panos Pictures

Fotografia guanyadora d’enguany, del danès Mads Nissen i l’agència Scanpinx/Panos Pictures

Elements disgregadors
L’eix principal a partir del qual s’estructura l’exposició són els “elements disgregadors”, que en el darrer any han marcat l’actualitat informativa. El conflicte d’Ucraïna, la tensió a l’Orient Mitjà, la crisi de l’Ebola o l’arribada de refugiats al Mediterrani. D’una manera o altra, totes aquestes crisis han plantejat un important repte per als fotoperiodistes, que han sabut enquadrar la realitat i donar-li un significat. Per això mateix, el CCCB no es limita a l’exposició fotogràfica. Com a complement d’aquesta, el centre ofereix visites guiades a nens, treballadors o persones en risc d’exclusió social. D’aquesta manera s’intenta difondre el missatge intrínsec de les fotografies a la societat, perquè es reconeguin tots i cadascun dels valors de la fotografia documental.

Erik de Kruijf, mànager de l’exposició, explica com podem observar un patró de reaccions davant les fotografies. Algunes, com la que fa referència a l’accident de l’avió MH17 de Malaysia Airlines, suscita molta indignació entre els espectadors ja que molts consideren que les fotografies vulneren el dret a la intimitat dels morts. “Però ningú es queixa de la mort quan afecta el Tercer Món, oi?”, rebatia Kruif davant aquest tipus d’arguments. En aquest sentit, va destacar l’existència d’una doble moral dels espectadors, que s’indignaven amb les obres referides “al Primer Món” i passaven per alt determinades qüestions relacionades a temes que ens tocaven de més lluny. D’altra banda, el mànager de l’exposició també va comentar com a curiositat que la secció de naturalesa, encapçalada per la fotografia d’un mico espantat davant el fuet del seu amo, aconsegueix suscitar grans emocions davant el públic: “És una de les fotografies que més agrada. Molts han arribat a plorar amb aquesta instantània”, concloïa. Un altre punt d’inflexió entre els diferent temes de l’exposició d’enguany.

lxkrvuhdilnunoyu3ewh

Primer premi individual de la categoria Naturalesa, del xinès Yongzhi Chu.

La immigració, un tema clau

La inauguració del World Press Photo al CCCB va completar-se el dia 12 amb la conferència “Estats fronterers”, protagonitzada per Gianfranco Tripodo, guanyador del tercer premi en la categoria de temes d’actualitat per la seva fotografia d’un immigrant que s’amaga de la Guàrdia Civil a Melilla, i Carlos Spottorno, guardonat amb el tercer premi en la categoria de curtmetratges pel seu treball “A les portes d’Europa”, un seguiment de l’Operació de rescat Mare Nostrum de 200 immigrants que es trobaven a la deriva al mar entre Lampedusa i Tunísia.

Guillermo Abril, un periodista col·laborador d’El País Semanal que ha treballat amb tots dos fotògrafs, es va encarregar d’introduir la conferència. A finals del 2013, El País Semanal va encarregar a Abril i Spottorno visitar diversos punts de la frontera europea: Melilla, Lampedusa, Bulgària, Grècia i Turquia. Cercaven una bona imatge, “la imatge”, i volien trobar-la al Mont Gurugú, al Marroc, actualment refugi de molts immigrants irregulars de regions subsaharianes que esperen la seva oportunitat per entrar a Melilla. Va ser Gianfranco Tripodo qui, després d’anys investigant la zona, va poder indicar-los com trobar aquests subsaharians.

Durant el seu recorregut per la frontera, Abril i Spottorno van decidir preparar un vídeo, però encara no tenien clar com fer-lo. Va ser llavors quan van tenir l’oportunitat de fer un seguiment de l’anomenada Operació Mare Nostrum per part de la marina italiana. Van poder gravar-ho tot: des de la troballa de la pastera fins l’arribada dels rescatats al centre de refugiats de Mineo, a Sicília.

Gianfranco Tripodo, per la seva banda, va iniciar el projecte “Frontera Sud” l’any 2011. El fotoperiodista se sentia interessat pels dos territoris europeus que hi ha a l’Àfrica, Ceuta i Melilla, i va descobrir que no només són fronteres territorials, sinó també econòmiques, geopolítiques i religioses. Va decidir centrar-se en el recorregut dels immigrants que, des del Marroc, intenten saltar la tanca que els separa de territori espanyol. Va ser l’abril de 2014 que Tripodo va fer la fotografia que li ha valgut el premi del World Press Photo: al voltant de quaranta persones intentaven saltar la tanca de Melilla; vint d’elles ho havien aconseguit però els policies els intentaven frenar i retornar al seu país. Un parell d’homes van amagar-se sota un cotxe, i Tripodo va fotografiar-ne un. Quan els policies van ser conscients que diversos periodistes estaven fotografiant l’escena, van suavitzar la situació demanant als homes que, siusplau, sortissin de sota el vehicle. “El perfil d’aquesta gent sol ser de varons d’entre 16 i 18 anys”, explica Tripodo, “perquè tant la vida al Gurugú com el salt de la tanca són molt durs”.

Tercer premi en la categoria de Temes d’Actualitat, de l’italo-filipí Gianfranco Tripodo

Tercer premi en la categoria de Temes d’Actualitat, de l’italo-filipí Gianfranco Tripodo.

Dos estils d’investigació
A diferència de Tripodo, que tal i com explica Guillermo Abril “rasca i rasca” informació en un indret concret, Carlos Spottorno ha estudiat diversos “punts calents” de la frontera europea. Interessat en temes de geopolítica i geoestratègia, Spottorno s’ha centrat en Europa des de fa uns sis anys. “Europa, que va ser i ja no és… però ja no és? Deixarà d’existir la Unió Europea? Podem evitar-ho?”, va plantejar Spottorno a l’inici de la seva intervenció. Durant la projecció de diverses fotografies que ha fet en els diferents indrets que ha visitat, Spottorno va explicar que la gent que intenta saltar la tanca es fa greus ferides a les mans, però els és igual perquè, si ho aconsegueixen, un cop a Espanya els tractaran de seguida. Un cop al centre de refugiats, però, tenen molts problemes de convivència. Quan va presenciar l’Operació Mare Nostrum i va veure aquella pastera va ser conscient de la perillosa dimensió que representa estar allà, al mig del mar. “Tot just quan les fragates italianes van deixar de patrullar, hi va haver un sol naufragi en què van morir vuit-centes persones”.

Segon premi en fotografies individuals, de la categoria de Temes Contemporanis, de l’italià Massimo Sestini

Segon premi en fotografies individuals, de la categoria de Temes Contemporanis, de l’italià Massimo Sestini.

Finalment es va obrir un torn obert de preguntes en què els ponents van poder reflexionar sobre la qüestió migratòria. Gianfranco Tripodo va destacar el fet que “sempre es parla d’immigració en termes de crisi”. Segons el fotoperiodista, no és fins que hi ha pics d’emergència que els polítics actuen, ja que és només llavors quan creuen que es veurà justificada la seva intervenció.

Comments are closed.