Feminisme a doble cara

Són molts els moviments feministes que lluiten avui en dia per defensar els drets i llibertats de les dones arreu del món. Tot i això, no tots reben la mateixa atenció ni tenen les mateixes oportunitats de generar un canvi. La diferència entre uns i altres: el país d’origen del moviment.

#MeeToo. No cal afegir res més. Parla per sí sol. Un moviment nascut ni més ni menys que als Estats Units d’Amèrica. Com a reacció als casos d’abús sexual per part del director de Hollywood, Harvey Weinstein, l’any 2017 s’origina #MeeToo. Dos mesos després de les primeres acusacions al productor, comença a créixer el nombre de denúncies. Sobretot per part de famoses actrius. S’utilitza el hashtag per donar a conèixer cada cas. En un inici les denúncies es fan al voltant de la indústria cinematogràfica. A mesura que el moviment pren força, les protestes augmenten i s’estenen les denúncies i reivindicacions a tots els àmbits de la societat. Les dones americanes surten al carrer i es concentren per condemnar les agressions i abusos sexuals. La guspira del boom: Alyssa Milano. L’actriu novaiorquesa que anima a totes les dones a agafar el poder i utilitzar el hashtag a les xarxes socials. Encara que la creadora del moviment és Tarana Burke, activista que inicia la campanya a MySpace. L’impacte d’aquest moviment és immens. Ha travessat fronteres: França (#MoiAussi#BalanceTonPorc), Espanya (#YoTambién), Argentina (#MiraComoNosPonemos), Noruega (#stilleforopptak), Rússia (#Ятоже), i molts més.

Viatgem a l’altra banda del món: #WhereIsMyName. Potser sona. Una lleugera idea. Res clar. Doncs bé, aquest moviment neix a les xarxes socials l’any 2017. Ho fa en un país oriental, l’Afganistan. Té la intenció de tornar la identitat a les dones recuperant els seus noms. Les dones afganeses solen viure a l’ombra de l’home, són identificades com a dones, filles o mares d’algú. A més, per als homes dir en públic el nom de la dona és considerat deshonor i vergonyós. Per això, aquest moviment creu que el primer pas per empoderar a la dona afganesa és recuperar la seva identitat. Independent a l’home. Les impulsores de la campanya creuen que sense aquesta identitat pròpia “romandran invisibles a la societat”. És una lluita per recuperar un dret bàsic. I així ho explica la primera veu del moviment: Laleh Osmany. El moviment comença a les xarxes socials i agafa un bon impuls.

Dos impulsos feministes. Dues lluites bàsiques. Una a occident i l’altre a orient. Moviments paral·lels però amb trajectòries totalment diferents. 

Cercant els noms dels moviments a la base de dades Google Academics, s’obtenen més de 52.200 resultats d’articles acadèmics sobre el moviment #MeeToo, mentre només 2 treballs tracten #WhereIsMyName. La cobertura als mitjans de comunicació també il·lustra les discriminacions. En els mitjans Espanyols s’han publicat desenes d’articles sobre el moviment americà, mentre són comptables amb els dits d’una mà els articles publicats sobre el moviment afganès. Tots dos apareixen, generalment, a les seccions de sof tnews dels mitjans, restant importància a la qüestió.

L’origen de tot és a les xarxes socials on la distància és palpable. 19 milions de tweets arreu del món contenen el hashtag #MeeToo, en més de 20 idiomes. Les xifres continuen creixent dia a dia. Ha arribat a ser Trending Topic. En canvi, són menys de 50 els tweets amb el hashtag #WhereIsMyName.  Pràcticament ha desaparegut del mapa. A Instagram són 2,258,694 els posts amb el hashtag #MeToo i 934 amb el hashtag #WhereIsMyName.

Les dades reforcen el fet: l’impacte generat pels moviments feministes es veu condicionat per l’origen de les seves reivindicacions. Per posar-ho a prova només cal preguntar, als companys de feina, a la família, als amics, a la parella, quants coneixen un moviment i quants han sentit a parlar de l’altre. I analitzar el nivell de detall sobre cada un. El desconeixement del moviment de les dones afganeses, #WhereIsMyName, és evident. Tanmateix, elles continuen amb una lluita activa. L’orient, encara que sembli aliè i llunyà, batalla amb uns ideals molt propers. Són feminisme, igualtat i drets humans. I és evident que el camí que hauran de fer és diferent, probablement molt més complex que el de les dones occidentals, perquè les normes socials de cada comunitat són molt diferents. Encara i així, el feminisme creix i les dones s’empoderen. Ho fan juntes, totes. La implicació dels mitjans, dels investigadors socials i de les dones d’arreu del món és vital per donar veu a tots els moviments de lluita feminista. En especial a tots aquells infravalorats des de l’occident. És la doble cara del feminisme.

Comments are closed.