Falta de transparència en el finançament dels mitjans de comunicació

Aquest dimarts ha tingut lloc la presentació de l’Informe sobre el Finançament dels Mitjans Comunicació a Catalunya al Col·legi de Periodistes. La jornada va començar amb l’exposició de les conclusions principals de l’informe i ha seguit amb una taula rodona, amb Josep Ritort, secretari de l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació, i Karma Peiró, la periodista i activista, com a ponents.

D’entrada, l’informe presenta un tret diferencial bàsic respecte d’altres publicats pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya o l’Institut de la Comunicació: el finançament dels mitjans es troba relacionat amb les dades empresarials publicades al registre. Pel que fa les constantacions de l’estudi, la primera que evidencia és l’incompliment de la publicació de l’informació conforme el mandat de la Llei de Transparència. El mandat legal rau en què es tracta d’un element necessari per avaluar les polítiques públiques de comunicació i conèixer els conficionants de la informació que els mitjans subministren. La segona, la falta d’accés a dades obertes i comprensibles per a tothom, i la dificultat conseqüent construir un coneixement des d’un feminisme que qüestiona els centres de poder.

WhatsApp Image 2019-03-11 at 20.11.20

Pel que fa als criteris tècnics, s’incorpora la informació geolocalitzada al mapa de mitjans (42) seleccionats segons temàtica, territori i format, a través d’un sistema elaborat per Infoparticipa i el Laboratori de Comunicació Pública per a la Ciutadania Plural, de la UAB. Abasta els anys 2016 i 17 i reuneix 9 fonts institucionals.

La conclusió ha destacat dues coses evidents, els obstacles per recopilar informació degut a les poques publiacions obertes i la necessitat d’accéssos concrets per accedir-hi i els biaxos informatius en el tractament dels casos de corrupció per part dels mitjans corporatius locals.

Un cop introduit l’informe han començat les ponències de la taula rodona moderada per Fàtima Llambrich. De nou s’ha reprès la necessitat de millorar la transparència i el tractament igualitari de l’espai comunicatiu. No es fa públic a qui es fa les subvencions sinó les xifres globals i les agències que les reben. També s’ha plantejat que els ajuts, en el seu conjunt, no són quantiosos si es comparen amb altres suports a negocis diversos. El nombre de mitjans no deixa de créixer però les subvencions queden lluny de fer-ho de forma directament proporcional.  Mentre als EUA creix el model de la subscripció a Catalunya no prospera i arriba a posar en dubte el model de negoci periodístic.

Davant la falta de confiança creixent, Josep Riutort ha vinculat la confiança a la proximitat: «crec que són més dignes de confiança els mitjans locals que els grans, que estan més escorats. En els mitjans
grans no se sap massa qui és l’amo ni a quins interessos responen». Sobre el tractament dels casos de corrupció als mitjans Ritort considera que va lligada a «la voluntat del propietari i la independència econòmica que tingui». Karma Peirò, per la seva banda, considera que «mai serà prou ben tractada i que la línia editorial, com la precarització, pesarà en la informació que es doni i la seva qualitat».

Comments are closed.