Ezequiel Troncoso: “Tenim tot el treball fet, només falta que ens escoltin»

Autor: Leo Kiernan

Barcelona és una ciutat en la que tenen lloc, tant pel seu pes cultural com pel seu clima, activitats molt diverses. Al marge d’aquest frenètic panorama destaca el Slackline, un esport que, com defensen els seus practicants, encara és suficientment jove i alternatiu per a ser reconegut oficialment com a esport. Parlem amb Ezequiel Troncoso, destacat slackliner argentí afincat a Barcelona fa més de una década i president de l’Associació Catalana de Slackline, per a conèixer l’actual estat del slackline barcelonés.

A nivell local, què creus que pensa la gent del slackline en Barcelona? ¿Hi ha hagut alguna mena devolució des del començament?

Ha crescut moltíssim. En arribar, vaig muntar el meu slackline per primera vegada al parc de la Ciutadella, on vaig trobar en Dani, un noi de Badalona que practicava circ, que ja coneixia el slackline i muntava la seva corda. Amb el temps ens vam fer amics i vam crear un grup i també l’associació de slackline de Barcelona (els slackliners s’agrupen al voltant del grup de Facebook anomenat Slackline Barcelona, des d’on organitzen totes les activitats i events). L’actitud dels ciutadans ha canviat moltíssim.

Qué es Can Batlló?

Can Batlló és el nostre lloc d’entrenament, una antiga fàbrica (la fábrica textil de Joan Batlló) convertida per l’Ajuntament en centre social. La nostra època és primavera. El slackline a Europa floreix a la primavera, quan comença el bon temps i la gent surt als parcs i a l’estiu tenen lloc les millors competicions internacionals. Per arribar bé a la primavera és necessari practicar al llarg dels sis mesos de fred per a no perdre el ritme. Per això Can Batlló ens ha salvat, doncs ens ha permès mantenir la pràctica a l’hivern. A més, durant aquest temps ens serveix d’escola. Al final d’aquests sis mesos, la gent que va entrar sense saber caminar (sobre la corda) surt fent trucs. Canvia força.

Però en Can Batlló, i això és important, no tot és tan maco, tenim data límit. No és una data exacta perquè no ens l’han dit encara, però si demà al matí l’Ajuntament vol fer-hi alguna gestió pot acomiadar-nos.

mediana

Tot i així continua sent un esport en l’aire i sense regular. LAjuntament no ha portat a terme cap iniciativa per regular el slackline?

Vas a l’Ajuntament, a l’oficina d’Esports, i parles del Slackline, i el primer que et demanen és que omplis un formulari com esport per a parlar amb la Comisió d’Esports, pero el Slackline encara no és un esport. En no ser considerat com a esport et consideren com a activitat d’oci i, com a tal, t’envien al departament d’oci del barri on és situa el teu lloc d’entrenament.

I què vas aconseguir?

Vaig aconseguir un permís per practicar a una hora determinada en un lloc de l’espai públic determinat, un dia establert. Això no és el que volem, això era sols per mi.

Aleshores, qué proposes?

Que arribi el moment en què l’Ajuntament, en tolerar l’existència del Slackline, busqui una associació i ens trobi i ens pregunti per una solució a aquesta situació. La resposta és senzilla: que construeixin un slackpark en la ciutat. Nosaltres tenim dissenyats els mòduls i les necessitats que el parc deu complir, tenim tot el treball fet, només fa falta que ens escoltin.

Comments are closed.