Un(a) nou líder laborista per nous reptes britànics

Quatre dones aspiren a liderar el Partit Laborista, encara que l’únic home candidat encapçala les enquestes

El Partit Laborista del Regne Unit encara l’inici d’un nou horitzó en què ha d’abandonar les frustracions del passat per estabilitzar una oposició eficaç un cop realitzat el ‘Brexit’. La transició és inevitable i els canvis interns poden ser el punt d’inflexió que determinaran si el futur del conjunt polític estarà més a prop de presidir la Cambra dels Comuns.

Una renovació amb el propòsit d’adaptar els laboristes a les noves exigències i els creixents reptes ha de ser representada per un perfil distant al de Jeremy Corbyn, un líder lluitador i compromès que no va poder desbloquejar l’estancament en les negociacions del procés de sortida de la Unió Europea ni acontentar els votants d’esquerres.

Més enllà d’encarar un nou RU després de l’emancipació de la UE, algunes de les qüestions que es desitgen re-interpretar amb la renovació del partit són: el contacte amb l’experiència quotidiana de moltes de les persones que es representen, la connexió amb els ciutadans a través d’un diàleg més horitzontal i l’arrelament a les diverses comunitats. Només així es podria assolir la filosofia laborista de permetre als treballadors comprendre les necessitats pràctiques dels mateixos i respondre-hi.

El nou líder serà elegit al març després que Corbyn anunciés que abandonaria degut a la derrota de les eleccions generals del partit, la pitjor des del 1935. La presentació de candidatures ha sentenciat la presència de quatre dones i un sol home al capdamunt de les enquestes. Per primera vegada, els laboristes podrien estar liderats per una dona. L’altre grup polític predominant, el Conservador, ja n’ha incorporat nombroses vegades.

Keir Starmer ha aparegut des d’un inici com a líder més probable de la carrera de lideratge laboral per succeir Jeremy Corbyn després que un sondeig de membres suggerís que era la primera opció a totes les regions del Regne Unit, grups d’edat i classes socials. El secretari del ‘Govern en l’ombra’ en quant el Brexit, equivalent a un gabinet d’oposició que planteja estratègies d’actuació al parlament. La confiança de l’opinió pública en ell és, doncs, considerable degut a la seva activa participació els darrers mesos. A més, la seva inclinació política s’allunya de l’esquerra característica de Corbyn per integrar certes mesures liberals més properes a un centre democràtic. Aquest fet atreu els sectors més crítics del partit.

El partit no ha tingut mai cap líder del partit femení, a diferència dels tories, que en tenen dos. Així, la presència de quatre candidates en la fase final de les votacions és un fet històric i significatiu: Rebecca Long-Bailey -amb un suport popular substancialment major a la resta, principal rival de Starmer-, Jess Phillips, Lisa Nandy i Emily Thornberry. Totes elles posseeixen el suport dels diputats laboristes necessari per mantenir-se en les eleccions cap al lideratge, podent defensar polítiques alternatives.

Enquesta publicada a la pàgina britànica d’anàlisi polític YouGov que mostra les probabilitats de victòria per cada candidat en la carrera pel lideratge del Partit Laborista.
Enquesta que plasma la evolució de suport a cada candidat potencial per la presidència laborista. FONT: The Guardian

El conjunt d’estudis i d’enquestes realitzades ratifiquen la previsió que Keir Starmer serà el successor de Corbyn amb un 64% del recolzament tant ciutadà com intern en el partit. El procediment de selecció de les formacions britàniques consisteix en diverses rondes, a cadascuna de les quals s’elimina el candidat menys votat. Quan un dels aspirants obté més del 50% dels vots, el nomenament s’efectua de forma definitiva.

La votació a la butlleta de membres s’obre el 21 de febrer i es tanca al migdia del 2 d’abril. El resultat de les eleccions al lideratge es donarà a conèixer el 4 d’abril. Independentment quin sigui el resultat, el procediment electoral està sent un gran avenç per la política britànica i europea, equiparant possibilitats en el camp polític.

L’ALÇAMENT DE LA VEU FEMENINA AL GOVERN BRITÀNIC

La llei de Qualificació de la Dona del Parlament (1918) concedia a les dones majors de 21 anys el dret de presentar-se a l’elecció com a diputada al Parlament. Des de llavors, el Regne Unit ha tingut dues primeres ministres femenines: Margaret Thatcher (1979-1990) i Theresa May (2016-2019).

Els recents anys han determinat un equilibri de la presència femenina a les esferes polítiques britàniques. Entre el 1918 i el 2019, un total de 552 dones han estat elegides diputades a la Cambra dels Comuns, on actualment hi ha 220 dones. Es tracta d’un nou màxim històric al 34% i és la primera vegada que la representació femenina a la Cambra dels Comuns és situada a més d’un terç. El número anterior era de 208, fixat el 2017, que representava el 32% dels membres elegits aquell any. El Regne Unit pujarà de la 39a posició en el rànquing mundial per la proporció de dones a parlaments.

Proporció d’homes i dones integrants a les principals formacions polítiques del Regne Unit.
Font: The Guardian
Número creixent de diputades al House of Common (Parlament Britànic) a través dels anys. FONT: The Guardian

Portal dedicat a la dona en la pàgina web del Partit Laborista: https://labour.org.uk/category/latest/press-release/women-and-equalities/

Comments are closed.