Europa en el punt de mira

VALENTINA RAFFIO (@RaffioValentina)

Descarrega’t l’article en PDF

“Hem de lluitar amb el món en què hem nascut per poder respirar”. La filòsofa i pensadora feminista Judith Butler va tancar el dilluns 9 de novembre el cicle de conferències sobre la identitat europea impulsat pel Centre Cultural El Born.

Els carrers de Barcelona es tornen a omplir de cues infinites i plenes d’expectació. Aquesta vegada no s’inaugura cap botiga ni comença cap mena de rebaixa. Darrere de les més de tres-centes persones aplegades a la porta del Centre Cultural El Born hi ha una altra motivació. Judith Butler, una de les pensadores contemporànies més prestigioses i conegudes, està a punt de participar en un debat amb la periodista Mònica Terribas. Alguns estan a la fila per escoltar l’autora de la famosa teoria de la deconstrucció de gènere. Altres, en canvi, senten molta curiositat per com Butler parlarà de “L’Europa de les persones” dins del cicle de conferències anomenat “D.O. Europa”. Molts, simplement, estan a la fila per veure-la de prop després de llegir tant sobre ella. Quan queda més d’una hora i vint minuts perquè tot comenci, l’aforament arriba al seu límit i es tanca la porta de l’auditori. Una cinquantena de persones queden fora i no dubten a mostrar el seu descontentament. Passades les 18 h, quan només queda una hora per a l’inici de l’esperat acte, El Born habilita una sala per complaure a tots aquells que s’han quedat a les portes de veure en persona una de les pensadores feministes més destacades del món contemporani.

udith Butler i Mònica Terribas durant el debat. FOTOGRAFIES Cedides pel Born CC

Judith Butler i Mònica Terribas durant el debat. / FOTOGRAFIES Cedides pel Born CC

La qüestió democràtica
Abusem del terme democràcia? Amb aquesta pregunta tan polèmica i controvertida va començar el darrer dels debats del cicle Denominació d’Origen Europa, en el qual ja havien participat Iannis Varoufakis, Loretta Napoleoni i Owen Jones. Butler, com a una de les convidades que havien causat més expectació, va articular un discurs clar i entenedor entorn de la qüestió europea. Segons ella, en la societat actual ens trobem amb governs que s’impliquen en activitats antidemocràtiques i utilitzen les forces de l’ordre de manera il·legítima. Derivades d’aquest context polític i sociològic sorgeixen manifestacions ciutadanes que pretenen deslegitimar el poder. D’aquí les crisis polítiques actuals.

La crisi migratòria
Butler ha dedicat les seves obres més importants a parlar d’aquells col·lectius que quan va començar a escriure, als anys 80, estaven en una extrema situació de vulnerabilitat. Per això va denunciar la discriminació al col·lectiu gay i transsexual en el període d’auge de la crisi del VIH. En aquest moment, la filòsofa considera que la demografia dels vulnerats ha canviat i el seu punt de mira ha arribat fins a la situació de crisi migratòria: “Sentim que no són vides de debò, que són només refugiats que intenten arribar als nostres països”. Per Butler, el problema dels refugiats s’està entenent des d’un punt de vista estrictament numèric, en què no es fa més que comptar i sumar xifres a les quals no donem cap reconeixement. L’únic punt d’inflexió, segons ella, va ser la difusió de la imatge del nen mort a les costes de Turquia: “vam veure una imatge de nosaltres mateixos, retratats com a brutals bàrbars”. Només en aquell moment ens vam adonar de la magnitudde la crisi. Un exercici d’empatia forçat.
Segons la pensadora contemporània, en aquest moment ens trobem davant el fracàs de la responsabilitat europea en dret humanitari: “és un fracàs a nivell global”, destacava posant èmfasi en l’agreujament de la crisi. En aquesta mateixa línia, Butler va destacar que la política d’austeritat imposada per Brussel·les ha fomentat tres amenaces en potència: el racisme, la por econòmica i el nacionalisme. “Hitler no està gaire lluny”, deia mentre parlava del sorgiment de forces d’extrema dreta que posarien en perill l’estructura democràtica actual. “En drets socials i democràtics anem enrere”, concloïa parlant de la situació actual.

La fortalesa d’un moviment
Segons l’autora de “Llenguatge, poder i identitat” (2004), com a individus tenim unes idees molt romantitzades sobre la unió col·lectiva. Creiem que la unió d’unes mateixes idees sota un lema –sigui feminisme, socialisme o comunisme– dissoldrà les diferències individuals per crear un tot homogeni. Aquest és un dels errors més grans que podríem cometre, ja que segons Butler l’actuació heterogènia dels moviments constitueix la riquesa del món contemporani. Com a crida final: “menys narcisisme de grup i més concentrar-nos en l’objectiu polític”. La filòsofa va voler remarcar que la fortalesa dels moviments està en “tirar endavant” i no en dissoldre les diferències de grup: “poden haver-hi feministes que alhora siguin criminals de guerra… potser fins i tot escollirem a la Hillary Clinton”, bromejava.

Entre bromista, desafiadora i introspectiva, Judith Butler va oferir una de les conferències més interessants del cicle. Eren molts els que creien que després de Varoufakis ja no quedava res a dir sobre l’Europa de les persones i la sobirania de les nacions, però Butler va aconseguir trencar qualsevol espectativa oferint un debat intens i carregat d’ideologia. El públic aplegat al CC El Born la va acomiadar entre grans aplaudiments i nombrosos flaixos de fotografies. Els assistents al debat necessitaven retratar l’experiència d’haver estat prop d’una de les pensadores més importants de l’actualitat, encara que sigui durant unes poques hores.

Comments are closed.