Estudiants en sentit contrari

ALBA RÍOS I NORA TARNOW

Read this content in English here

Passar el cap de setmana a Barcelona i estudiar a altres indrets de Catalunya. Això és el que fan milers de barcelonins que es veuen forçats, per les notes de tall, a invertir el tòpic ‘d’estudiar a la capital’.

Divendres de tornada. La Marina, com la majoria d’universitaris barcelonins que van a estudiar fora de la ciutat, torna a Barcelona per passar el cap de setmana amb la seva família i amics. MIQUEL PASCUAL

Barcelona té una oferta de més de 300 graus entre les quatre universitats públiques de la ciutat: Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat Pompeu Fabra i Universitat Politècnica de Catalunya. Cada any, la capital rep milers de catalans que es veuen obligats a canviar de residència per poder estudiar el que desitgen.

No obstant això, alguns joves barcelonins van en contradirecció: abandonen la seva ciutat per estudiar a centres de la resta de Catalunya.

Principalment, els estudiants que decideixen marxar de Barcelona ho fan perquè no els arriba la nota de tall que necessiten per entrar al grau que volen. Sovint, en altres universitats fora de la ciutat la demanda és més baixa i, per tant, la nota és inferior. És el cas de la Mar, l’Alejandra i la Marina. La qualificació que van obtenir de la suma entre el batxillerat i la selectivitat no els arribava per poder entrar a la carrera que volien a Barcelona; però elles es negaven estudiar un grau que no els agradés.

La Mar va fer el seu treball de recerca a segon de batxillerat i va tenir clar que volia estudiar Biologia, sí o sí. Com que no va aconseguir entrar a la UAB va decidir anar a viure a Girona per cursar el grau que tan desitjava.

Actualment està estudiant tercer curs de Biologia i considera que és una experiència molt positiva que l’ha fet créixer com a persona i que li ha permès sortir de la ‘bombolla’ per espavilar-se i conèixer noves amistats.

L’Alejandra només fa un trimestre que estudia Dret a la UdL i, tot i dubtar una mica al principi, té clar que va prendre una bona decisió. Ella no va aconseguir fer la preinscripció a temps i, com que no quedaven places per estudiar Dret a Barcelona, va decidir marxar a Lleida.

Prendre’s un any de descans per fer una altra cosa com viatjar o treballar no va ser mai una opció; tenia clar que volia seguir estudiant i no volia trencar la seva rutina d’estudi.

A la Marina tampoc li va arribar la nota per estudiar Educació Infantil a Barcelona. Com que tenia una amiga que també estava estudiant el mateix a Lleida i com que des de sempre ha tingut vocació per ser mestra, la decisió no li va suposar cap problema. Tot i que reconeix que fer vida a Lleida és més tranquil i fins i tot, de vegades pot ser avorrit, destaca la llibertat que té per organitzar el seu temps lliure i la conveniència de no viure amb els pares.

Una altra motivació per anar a estudiar fora de Barcelona és el fet de el grau que es vol cursar és molt específic i només s’imparteix en una universitat en concret.

Amb aquesta situació es va trobar el Jordi, que feia molt temps que volia estudiar Comunicació i Periodisme Audiovisual; una carrera que només s’ofereix a Lleida. Ell assegura que no li va ser gens difícil prendre aquesta decisió perquè tenia molts aspectes al seu favor.

D’una banda, quan va acabar batxillerat va decidir que volia un canvi de vida i de mentalitat i, de l’altra, tenia familiars que vivien a Lleida i que li oferien poder-hi viure durant el primer any de carrera.

Altres raons freqüents entre els joves també poden ser que la carrera sigui privada a Barcelona i en altres ciutats l’ofereixin com a pública, o bé que el tipus de formació només s’imparteixi com a grau universitari en una universitat en concret. És el cas de la Berta, que estudia Arts Escèniques a l’Eram, una universitat adscrita a la UdG. Aquesta era l’única opció que tenia per estudiar la carrera a Catalunya, com un grau públic.

Barcelona, ciutat universitària
Aquests cinc universitaris no es troben fora de la norma. Ells mateixos ens asseguren que als seus cursos la gent és d’arreu de Catalunya i que molt pocs estudiants a Lleida i a Girona són realment lleidatans i gironins. Les últimes dades del Departament d’Ensenyament de la Generalitat diuen que el 23,9% dels universitaris que resideixen a Barcelona estudien a la resta de Catalunya.

Tot i així, la capital segueix concentrant la major part dels matriculats d’arreu del territori. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya, al curs 2017- 2018 hi va haver 208.511 alumnes matriculats en graus universitaris arreu de Catalunya, dels quals només un 16,12%, 33.613 estudiants, anaven a una universitat pública fora de Barcelona.

A diferència d’altres països com Alemanya, on mudar-se de ciutat és habitual per a fer un grau universitari, a Catalunya hi segueix havent un gran factor de territorialitat de les universitats. Les motivacions dels estudiants són més aviat una conseqüència de l’oferta que una decisió per canviar de ciutat.

Comments are closed.