Esport i política, separats als JJOO

El COI decideix prohibir demostracions polítiques als atletes durant els Jocs Olímpics

POL AGUILAR I MARC SEGUÉS

El Comitè Olímpic Internacional (COI) adverteix als esportistes que qualsevol manifestació o gest polític dins les instal·lacions dels propers Jocs de Tòquio, serà sancionada. La Comissió d’Atletes del COI ha elaborat un document on aclareix l’abast d’aquesta normativa. Els atletes han d’abstenir-se de realitzar declaracions verbals o gestuals amb una intenció política, tant damunt la pista com l’entrega de medalles, les cerimònies i dins la Vila Olímpica. Els participants dels Jocs disposen de les rodes de premsa, les reunions d’equip i les xarxes socials per expressar-se lliurament. La intenció d’aquesta norma és la de mantenir la neutralitat política i la pau i l’harmonia entre els atletes de tots els països.

Ara bé, ha estat la neutralitat política un element comú als Jocs Olímpics? Al llarg de la història de l’esdeveniment esportiu més gran del món, s’han viscut moments de clara reivindicació política. A banda dels atletes individualment, també s’han viscut prohibicions i boicots entre països, com és el cas de Sudàfrica degut a l’apartheid. Repassem cinc grans moments de la història política dels Jocs.

Política i esport, la contradicció històrica del Comité Olímpic Internacional

El 1896 a Atenes es va produir el naixement dels Jocs Olímpics moderns, inspirats en l’antiga Grècia. El renaixement de les disciplínes olímpiques va construir-se basat en els valors, entre d’altres, de la cooperació per sobre la competitivitat i de la participació d’esportistes a títol individual i no com a representants del cap estat.

Tal com explica Toni Padilla, cap d’esports de l’ARA i redactor de Panenka, amb aquesta decisió el COI està «sent coherent amb els seus propis principis, però incoherent amb la seva història». I és que, segons Padilla, «tot i que la carta olímpica i l’olimpisme modern neixen deixant clar que l’esport i la política han d’anar separats, els primers en barrejar-los han estat ells mateixos». Tal com explica el periodista de Sabadell, a partir del 1906, el COI va trencar amb aquests valors exigint a tot esportista que vulgui participar als JJOO que estigui inscrit en la federació d’algun estat.

La decisió del COI està envoltada de polèmica. En el següent infogràfic tenim l’anàlisi de la situació per Toni Padilla. Despolititzar l’esport és una utopia o una realitat? Si es així, ho aconseguirà el COI amb aquesta mesura?

Comments are closed.