Enric Verdaguer: «Em deixo guiar pel que em surt de dins»

CLÀUDIA SACREST (@csacrestm), LAERKE SAURA (@LaerkeSaura)

Descarrega’t l’article en PDF

De penjar vídeos al Youtube a tocar a l’escenari del Camp Nou. Amb tan sols 20 anys, Enric Verdaguer és un dels últims debuts del panorama musical català. Una mica autodidacta, discret, però alhora crític amb els seus resultats, aquest jove ha fet un salt des de la seva habitació d’Igualada als estudis de Sony i Música Global.

El passat mes de setembre va fer el llançament del seu primer àlbum, amb cançons en anglès que combinen pop-folk amb pinzellades de rock, soul i bossa nova1. El seu treball, “Moonstruck”, es va posicionar al número quatre de la llista d’ iTunes i entre els 25 més venuts a Espanya.

L’Enric va començar a tocar la guitarra amb tretze anys però havia estudiat piano i ara, afegeix amb to sorneguer, també toca una mica l’ukelele. Abans no va començar a composar els seus temes, interpretava versions i les compartia a la xarxa. Un d’aquests vídeos va guanyar un concurs a Flaixbac que va posar peu a l’accelerador portant-lo a composar i a aterrar a importants ràdios i platós com els d’Els Matins o Divendres.

Malgrat tantes entrevistes amb periodistes de la talla de Mònica Terribas, l’Enric s’ho pren amb filosofia i serenor. No obstant això, l’any passat va ser un curs molt intens. “Vaig estar estudiant al taller de músics, a la universitat i gravant el disc”, explica. Fins a l’abril va estar pujant i baixant cada dia des d’Igualada. “Em vaig saturar”. Això explica el seu pelegrinatge pel Camino de Santiago tot sol. “Vaig fer deu dies des de Pamplona a Burgos”, apunta.

La música, en primer lloc

Matt Corby i Jack Johnson són alguns dels seus referents, que defineix com a “cantautors sensibles que amb poc tenen una potència molt gran”. Cada cançó porta una marca casolana que la fa única i encaixar dins del CD. “Començo amb quatre acords, als quals hi busco una lletra i una melodia”, relata, “però em deixo guiar pel que em surt de dins”.

És una feina meticulosa que ha d’encaixar amb les altres tasques que ha de fer com a músic, com estar pendent del disc, la banda, i els concerts. Tot això s’ha convertit en la seva prioritat i ara es pren amb més calma la carrera de Comunicació Audiovisual.

L’Enric al Parc de la Ciutadella, un dels seus llocs preferits per passar estones lliures amb la guitarra. LAERKE SAURA

UN “ROCKER” PACÍFIC: Tranquil, serè, reflexiu i expressions com “un noi que toca de peus a terra” s’han utilitzat per definir l’Enric. Fins i tot els seus pares no entenen el poc que expressa l’emoció del moment. “Em veuen apàtic i em pregunten si és que estic empanat”, explica. “Evidentment que em fa feliç! Potser jo no tinc tanta capacitat d’expressió com altra gent”, afirma.
UNA PETITA MANIA: Tot i el poc neguit, l’Enric no s’escapa de petites manies quotidianes que té tothom. “Quan em poso auriculars haig de posar-me el que porta una L de left a l’orella esquerra, i la R de right a la dreta”. Fins que no és així, no pot clicar el play!

1. Estil musical provinent del Brasil que barreja trets de la samba i el jazz, amb una instrumentalització més aviat simple.

Comments are closed.