Els refugiats d’avui i d’ahir

foto

Uns nens passegen per Srebrenica (2007), encara destrossada més de 10 anys després de la massacre. JORDI RODRI

LAIA PUIG I ESPAR (@laiapuigespar)

Descarrega’t l’article en pdf

La Llibreria Ona de Barcelona va acollir una xerrada a càrrec de Jordi Rodri, que ha passat 20 anys cooperant amb els refugiats de la Guerra de Bòsnia. A continuació, va oferir un concert amb el grup Trenkaband.

Rodri fa ser un dels impulsors de Trenkalòs, una associació dedicada a la cooperació internacional i la visibilització de les persones que van patir la neteja ètnica a Bòsnia. Durant la xerrada, va posar de manifest que la societat només sembla preocupar-se dels refugiats quan aquests arriben a les portes de casa, però “el problema dels refugiats no és d’aquesta setmana, ni d’aquest any”.

La solució, va assegurar, no es troba en aturar l’arribada de persones en una frontera, ni tant sols és factible exigir als estats que hi posin remei: “això és molt maco de dir, però molt difícil de fer”. Davant la dificultat d’aturar un conflicte de les dimensions de l’actual, on evidentment no només hi ha involucrada Síria, Rodri va explicar que “nosaltres no podem fer-hi res, i en tot cas, no tindríem accés a allò necessari per influir-hi”.

“A Bòsnia em vaig adonar que malgrat deixar-ho tot per millorar la situació, tot seguia igual”, va comentar amb pessimisme. Coneixedor de la guerra i de l’estat en què queden els territoris afectats, va remarcar que veure-ho en primera persona no té res a veure amb informar-se’n pels mitjans de comunicació. La cooperació internacional “és molt difícil”, perquè, sovint, la gent que vol ajudar no està ben informada, i això fa perdre la confiança de les persones a qui es vol atendre. “Abans d’actuar a Bòsnia vam passar 8 anys estudiant la situació, portant combois de material d’una banda a l’altra”, va explicar.

“Amb els anys t’adones que algunes coses que perseguies no les has aconseguit. Però d’altres sí”, va valorar. “Un dels pobles que va quedar abandonat després de la neteja ètnica, torna a estar poblat; hem pogut normalitzar la vida d’algunes persones”.

Per tot això va motivar els assistents a no desanimar-se: “cal atacar els àmbits que es trobin dins del nostre abast, amb perseverança, amb paciència, només així podem realment fer alguna cosa per ajudar”. Finalment, va donar pas al concert, durant el qual els integrants de la Trenkaband van tocar cançons noves, però també de discos anteriors. Cadascuna d’elles va anar introduïda per una explicació de la persona que n’ha inspirat la lletra i la melodia, la gran majoria conegudes durant aquests anys de cooperació.

Comments are closed.