Els premis Gaudí més repartits

“Els dies que vindran” i “La hija de un ladrón” empaten a tres estatuetes

Fins a 15 pel·lícules diferents han estat premiades en aquesta edició dels Gaudí, la més repartida de la seva història. De fet, les dues produccions preferides, “La hija de un ladrón” de Belén Funes i “Els dies que vindran” de Carlos-Marques Marcet, han empatat a tres guardons cadascuna, repartint els premis de tal manera que és impossible establir quina ha triomfat més.

“Els dies que vindran” i “La hija de un ladrón” s’han endut el guardó a Millor pel·lícula i Millor pel·lícula en llengua no catalana, respectivament. L’equilibri guanyador de les dues obres es manté amb el reconeixement de Millor protagonista femenina de Maria Rodríguez i Millor muntatge per a “Els dies que vindran” i Millor direcció i Millor guió per a “La hija de un ladrón”.

En el segon lloc del podi, torna a haver-hi un empat. La pel·lícula “O que arde” ha estat premiada com a Millor pel·lícula europea i Millor fotografia, retratant els paisatges rurals de Galícia. Per altra banda, “Quien a hierro mata” ha guanyat el premi a Millor direcció de producció i ha vist reconegut Enric Auquer com a millor actor secundari per la seva interpretació d’un jove narcotraficant.

Les altres onze estatuetes que es disputaven diumenge es van entregar a onze produccions diferents. A nivell actoral, la interpretació de Miguel de Unamuno de Karra Elejalde a “Mientras dure la guerra” li va valer el premi a Millor actor. I pel que fa a la millor secundària femenina, Laia Marull ha estat premiada pel seu paper de mare desorientada i infeliç a la pel·lícula “La innocència”.

Pau Vallvé també va ser un altre dels noms de la nit, al guanyar el premi a la Millor música original per la pel·lícula “La vida sense la Sara Amat”. Pel que fa al Gaudí d’Honor, enguany es va entregar a Francesc Betriu, especialment recordat per haver fet la versió cinematogràfica de “La plaça del Diamant”. És precisament per això que el premi li va entregar Lluís Homar, l’actor que va interpretar el Quimet.

Malgrat els titulars de paritat en les nominacions que van omplir la premsa els dies previs a l’entrega dels Gaudí, la realitat final dels premiats és que són majoritàriament això, “premiats”, en masculí. I és que tot i l’oportunitat històrica que les dones igualessin els homes en estatuetes, tan sols un terç han estat per a elles. Com a mínim, la millor direcció se l’ha endut Belén Funes.

L’eufòria de tot el sector professional premiat es va veure reduït al més profund pessimisme quan la presidenta de l’Acadèmia, Isona Passola, va pronunciar el seu discurs. Passola va denunciar la manca de finançament i la precarietat que han provocat que bona part del talent hagi fugit i que el sector es refugiï en les petites produccions. El seu balanç va ser contundent: “A Catalunya estem en el pitjor moment de la història”.

Tot plegat en una gala molt musical presentada per l’actriu Anna Moliner i produïda per la companyia Dagoll Dagom. Va comptar, fins i tot, amb l’aparició d’Àngels Gonyalons i d’Albert Pla. No és casualitat, doncs, que bona part de la gala fos cantada i gaudís d’un elenc de ballarines. Una vetllada que, malgrat tot el context, va predicar el lema cantat de la Guillermina Motta de “m’agrada més el cine que la realitat”.

Carles Fernández i Pau Requena

Comments are closed.