Els pobles maies de Guatemala lluiten pels boscos d’El Quiché

La concessió de llicències per la tala d’arbres està provocant la deforestació

Per Marina Arbós Junyent i Carles Fernandez Figueras

A Guatemala conviuen dues visions contraposades sobre els recursos naturals. La de l’Estat, que els veu com un valor del qual cal treure rendibilitat econòmica, i la dels indígenes maies, que creuen que el medi ambient ha de ser preservat i defensat com a font de vida. Guatemala exporta cada any més de 500 milions de dòlars en productes forestals, segons dades del Sistema d’Informació Forestal de Guatemala (SIFGUA).

Un negoci que a més ha anat creixent al llarg dels últims anys. Tot i que la meitat dels boscos del país estan protegits, la desforestació no s’ha aturat: cada any es perden uns 200 quilòmetres quadrats de bosc. Precisament per això, al departament d’El Quiché, al nord-oest del país, els indígenes s’han organitzat per lluitar contra la concessió de llicències per a la tala d’arbres. Aquesta lluita, però, ha causat amenaces a les organitzacions socials. Fins i tot l’exili d’una de les seves líders, Lolita Chávez, fundadora del Consell de Pobles K’iche’ (CPK).

Les conseqüències de la desforestació al territori són visibles. La falta de pluja ha assecat la principal font d’aliments per a la població rural del país: la milpa, plantacions de blat de moro. També ha modificat el clima fred que caracteritzava aquesta regió muntanyenca, la qual s’ha tornat més calorosa amb el pas dels anys.

En total, l’Institut Nacional de Boscos (INAB) ha autoritzat 87 llicències per a la tala d’arbres a El Quiché. Per a ells, les llicències no són el problema, ja que, tal com expliquen, a El Quiché la majoria de llicències que s’atorguen són per a àrees de bosc molt petites, d’uns 10.000 a uns 20.000 metres quadrats. A més a més, apunten que aquests permisos es donen només als propietaris de les terres i mai a les empreses.

Tanmateix, no sempre són les persones propietàries les qui talen els arbres, sinó empreses o tercers que paguen als qui tenen les llicències per poder explotar els seus terrenys. Principalment, el país produeix pi, la mateixa espècie que l’INAB promou per reforestar els boscos d’El Quiché i el principal producte comercial a la regió, segons un estudi del SIFGUA.

A més, el 2011 es va celebrar una consulta a les 97 comunitats del municipi, en la qual 28.000 persones van votar en contra del desenvolupament de megaprojectes hidroelèctrics, miners i de fusta a la regió. Aquest tipus de consultes estan recolzades pel Conveni 169 de l’OIT, que Guatemala va ratificar el 1996. Tanmateix, l’INAB defensa que se cenyeix a allò que diu la llei forestal.

Enfront de la ineficàcia del govern i la reticència a qualsevol canvi per part de l’INAB, el poble continua lluitant pel seu territori.

Per tal de frenar la tala d’arbres cal un canvi legislatiu

Tant l’alcalde com les organitzacions indígenes coincideixen en què modificant la llei forestal es podria frenar la desforestació, ja que es podria evitar que es donessin més llicències per a la tala d’arbres. Aquesta és una de les peticions de la manifestació del Dia dels Pobles Indígenes que va acabar a la seu de la Governació Departamental d’El Quiché.

Davant la manifestació, el governador, Carlos Samayoa, va prometre portar la petició davant el president i el Congrés: «La llei fa molt que es va aprovar i crec que és hora que s’actualitzi», va assegurar. Segons l’INAB, però, durant l’última dècada s’ha reduït l’avenç de la desforestació a tot el país i ho atribueixen als seus programes d’incentiu forestal.

Comments are closed.