Els ocells de la discòrdia

Ja fa anys que les cotorres s’han apoderat dels carrers de Barcelona, però quin perill representen? Què cal fer amb elles?

Miguel Gómez, Albert Berrocal, Marc Segués i Joan Simó

Aquesta és una història d’amor i odi. Tot va començar a finals dels vuitanta, quan, entre els barcelonins, va néixer una nova afició: la de les cotorres. Els exòtics animals ho van tenir fàcil per entrar al cor dels ciutadans i, de la nit al dia, van passar a ser un element més del paisatge urbà.

Però aquest idil·li no duraria per sempre. L’any 2005 la Unió Europea va passar a considerar les cotorres com una espècie invasora i el Govern Espanyol acabaria fent el mateix el 2011. Quedava prohibida la compra d’aquests animals i s’iniciava així una lluita cara o creu contra ells.

Les mesures de control poblacionals no van ser suficients i, tot i que l’Ajuntament no compta amb dades exactes, s’estima que el nombre d’aquestes aus supera els 7.000 exemplars a la Ciutat Comtal.

Mira aquest vídeo per conèixer millor la situació de la plaga a Barcelona:

Quan parlem de cotorres (nom genèric d’aquest tipus d’animals), estem parlant de dos espècies diferents: la Myiopsitta monachus (originària d’Amèrica del Sud) i la Psittacula krameri (provinent de l’Àfrica subsahariana i de la Índia). Ambdues representen un perill per la fauna autòctona i per als barcelonins, els seus gegantescs nius podeu caure al cap dels vianants causant-los severs traumatismes.

Cotorra

Tenint en compte això, quina és la solució? A Madrid ho tenen clar. Davant la «plaga», el consistori de la capital espanyola ha decidit condemnar a mort a 12.000 cotorres (operació que tindrà un cost de 3 milions d’euros). Aquesta proposta ha despertat la fúria entre el col·lectiu animalista, que ha aconseguit reunir 32.000 firmes demanant que s’opti per vies «més ètiques» com és el cas de l’esterilització.

Salvar la natura o els animals?

Polèmiques com la de les cotorres ens son útils per exemplificar un debat que, tot i no estar present en les converses del nostre dia a dia, enfronta a ecologistes i animalistes. Malgrat el tòpic ens porta a creure que aquestes dues ideologies van de la mà, el fet és que no podrien ser més contradictòries.

Mentre els ecologistes parlen de conservar els ecosistemes naturals (eliminat a les espècies invasores si fos necessari), gran part dels animalistes tenen com a objectiu acabar amb el patiment de tots els éssers que senten. S’oposen, per tant, a qualsevol mesura que atempti contra la integritat física o psicològica dels animals no humans, víctimes d’un sistema al qual consideren especista.

Propaganda antiespecista

Més enllà de la simple lluita contra l’explotació animal, l’antiespecisme suposa un plantejament teòric radicalment nou que enten els animals com a «subjectes polítics amb interessos que han de ser tingut en compte en la determinació del bé comú«. No proposen que les vaques puguin votar però sí que ens situen en una visió del món que trenca tots els esquemes coneguts anteriorment. Qui sap si, d’aquí a un segle, matar cotorres serà vist com un genocidi…

Per a més informació podeu llegir «Muerte entre las flores: el conflicto entre el ecologismo y la defensa de los animales no humanos» de la filòsofa i activista Catia Faria.

Comments are closed.