Els mètodes de protesta universitària, a debat

CLARA ARDÈVOL (@claraardevol) i SERGIO SEGURA

Descarrega’t l’article en PDF

Les pintades durant el 25N i els aldarulls de la vaga pel 3+2 han dividit els estudiants: són lícits tots els mètodes reivindicatius utilitzats a la universitat?

Una vaga per defensar la consulta del 9N, manifestacions contra el 3+2, reivindicacions feministes… Les universitats han viscut anys actius de protestes, els mètodes de les quals han sigut tan variats com polèmics: des de pintar els lavabos fins a fer una performance per denunciar el feminicidi. Alguns casos, però, desperten diferències entre els estudiants. Sense anar més lluny, el maig del 2015 la Universitat Autònoma de Barcelona va pagar 200.000 euros per arreglar els desperfectes causats per una manifestació.

El debat sobre la licitud dels mètodes de protesta de sindicats i associacions universitàries està servit. Davant d’aquesta qüestió, alguns responen amb un no rotund, com Iván Cerrillo, estudiant de Ciències Polítiques a la Pompeu Fabra. “És contradictori protestar contra les retallades i trencar el mobiliari universitari, ja que els diners per a reparar-lo provenen del mateix lloc”. En la mateixa línia, l’estudiant de Periodisme a la UAB Sergi Ill creu que la violència desvirtua el missatge: “Violència, no; desobediència civil pacifista, sí”.

Protestes universitats_treballdecamp

Membres del Grup de Dones en el marc del 25N a la Universitat Pompeu Fabra. CETRENCADA

El trencament del mobiliari universitari
En general, qui dóna suport a l’origen de la protesta en qüestió també es planteja dubtes al respecte.“Potser hi ha motius legítims per fer-ho, però s’ha d’intentar evitar”, afirma Adriana Llena, membre de l’Assemblea de Campus de la UPF.

Però per quina raó es recorre a aquests actes? A la qüestió respon Laura Curull, membre de l’associació Dones feministes LTBIA+. “En ocasions no s’escolta la veu de l’estudiantat i aquest es veu obligat a buscar alternatives perquè se’l prengui en consideració”.

Llibertat individual vs. bé comú
Una altra reivindicació que aixeca polseguera són els piquets. En determinades vagues, grups d’estudiants impedeixen als alumnes el pas a les facultats. “Si no es fan aquestes coses potser l’any que ve algú no es podrà permetre la universitat”, comenta l’Adriana. En la banda crítica, el Sergi, considera “una bogeria que els piquets barrin el pas a un tren o que els manifestants tirin petards als alumnes”.

Més enllà de l’educació
La polèmica revifa quan les vagues no són per motius educatius, com la convocatòria del 9N. La majoria d’alumnes defensen la despolitització de la universitat.

Hi estigui l’educació o no sobre la taula, l’objectiu és visibilitzar la protesta: pel 25N*, els lavabos de la UPF es van pintar amb lemes contra el masclisme. L’Adriana considera encertada l’acció, precisament pel debat sorgit a les xarxes socials: “Si en lloc de pintar miralls s’hagués penjat una pancarta, ningú en parlaria”.

Altres estudiants hi difereixen. L’Aleix Rué, estudiant d’Enginyeria a la Universitat Politècnica de Catalunya, ho titlla de “manca de civisme”. L’Ivan tampoc s’allunya d’aquesta línia: “Les pintades acaben perjudicant el col·lectiu femení; moltes de les persones que treballen en el sector de la neteja són dones”. La Laura respon al respecte: “Segur que prefereixen netejar escrits feministes i no pas la brossa que es llença al terra injustificadament”.

Aquesta situació també es rebat des d’una altra perspectiva: s’han de netejar lemes que lluiten per la igualtat? “No afecta la utilitat del mobiliari, però a vegades molesta que es vegi la universitat com a reivindicativa”, afirma l’Ariadna. Ara bé, a la UB hi ha pintades que porten molts anys a les seves parets.

Una lluita necessària
Molts estudiants consideren necessari explorar vies originals i lúdiques. Per l’Aleix, no es participa el suficient a les protestes perquè des de fora poden semblar actes antisistema. “Cal donar una imatge menys destructiva”. Sembla que això ja s’està posant en pràctica: darrerament, la Pompeu Fabra va homenatjar les víctimes de violència masclista amb una dansa. Per la seva banda l’Adriana justifica el problema en la societat “capitalista i alienada” que dificulta que l’estudiant s’animi a lluitar pel que creu injust.

La protesta universitària té una raó moral que la justifica: busca millorar l’actual situació socioeconòmica, però les seves formes desperten controvèrsia. I sembla que en seguiran despertant en properes protestes.

Comments are closed.