Els governs planifiquen les seves estratègies de diàleg

La composició de taula de negociació serà “políticotècnica“, però sense paritat de gènere

Per Marina Arbós, Mar Bermúdez i Emili Serra.

Ja s’han decidit els membres de la delegació catalana que formaran part de la taula de negociació per arribar a una solució pactada entre l’Estat i la Generalitat. Després de que l’ANC i Òmnium rebutgessin ser-hi presents, s’ha optat per una composició “político-tècnica” que vagi més enllà del govern de la Generalitat.

En total seran setze els membres que ocuparan les cadires de la mesa de diàleg: vuit escollits pel govern espanyol, tots ells ministres, i vuit designats pel govern català. En aquest, quatre representatnts de Junts per Catalunya i quatre d’Esquerra Republicana.

Els “escollits”

El criteri de selecció dels polítics catalans que no formen part del govern ha estat basat en el contacte directe amb els exiliats i els presos. Seguint aquesta premissa, Marta Vilalta, secretaria general adjunta d’ERC, ocuparà una cadira com a persona de confiança de Marta Rovira, secretària general d’ERC. D’altra banda, Josep Maria Jové, que actualment és diputat, hi participa en tant que era el número dos de Junqueres.

En l’entorn de JxCat, Elsa Artadi, diputada i líder del partit a Barcelona i Josep Rius, director general de presidència, són pròxims a Puigdemont i, a més a més, són una de les fonts d’enllaç entre els presos de Lladoners i Waterloo. Tot i que la relació entre Artadi i Puigdemont no passa pel seu millor moment, ella ja va participar en la creació de la Declaració de Pedralbes, la primera negociació entre governs l’any 2019.

Dels integrants del govern, a part del president, Quim Torra, i el vicepresident, Pere Aragonès, que no seran presents en totes les reunions, hi haurà dos consellers. Alfred Bosch d’ERC com a conseller d’Exteriors i Jordi Puigneró, de JxCat, com a conseller de Polítiques Digitals.

Les estratègies

La selecció de participants a la taula no ha estat en cap cas aribtrària. Els governs es preparen per un debat que promet marcar un abans i un després. Si bé, les estratègies que semblen haver dissenyat per aconseguir els seus objectius són molt diferents.

El Govern Espanyol ha inclòs dos catalans entre els seus noms. Són Salvador Illa, ministre de sanitat del PSC, i Manuel Castells, ministre d’Universitats dels Comuns. Una decisió per cobrir la quota. La banda espanyola de la mesa té també la corresponent càrrega política que aporten el president del govern, Pedro Sánchez, la vicepresidenta primera, Carmen Calvo i el vicepresident segon, Pablo Casado.

La resta de components, tots del PSOE, són els ministres de les carteres més importants per al govern en la negociació: Política Territorial, dirigida per Carloina Darias; Hisenda, amb María Jesús Montero al capodavant, i Transports, que té com a ministre a José Luis Ábalos. Així, es construeix un escenari de negociació coordinada.

El sector independentista, per la seva banda, sembla no tenir tan clares les línies de debat. Les decisions més premeditades semblen ser dues. La primera, deixar Damià Calvet fora de la negociació, sense el conseller de Territori i Sostenibilitat s’evita la discusió d’una sèrie d’àmbits que no són del seu interès. La segona, incloure el conseller d’Exteriors. Una indirecta molt directa a l’estat espanyol situant-lo a l’escala internacional.

Primera trobada

La primera taula de diàleg entre el govern espanyol i la Generalitat ha establert les bases de les negociaions que pretenen trobar una solució a la relació entre Catalunya i Espanya. L’eficàcia de la primera reunió es reflecteix en el comunicat conjunt pactat que es va fer públic a posteriori.
La vicepresidenta del govern espanyol i membre de la mesa, Carmen Calvo, assegurava en una entrevista a la cadena SER que “per ser una primera reunió va ser molt fructífera. Molt més del que hem pogut compartir en rodes de premsa o mitjans de comunicació“. Tot i això, el president de la Generalitat, Quim Torra, explicava ahir des de la Moncloa que hi continua havent “distància i discrepància” entre governs encara que afegia que havia estat un “debat honest i franc“.

Objectius

Les intencions del govern espanyol són clares: “Buscar fórmules imaginatives que permetin superar el binmomi sí o no“ per resoldre el conflicte polític entre Catalunya i Espanya. Sempre dins de la legalitat i posant per davant de tot la “seguretat jurídica“. Tal com confirmava Calvo, l’objectiu és “trobar sortides amb un acord que permeti a Catalunya, i altres comunitats autònomes, desenvolupar noves possibilitats. Però això no passa, en cap cas, pel reconeixement del dret a trencar la unitat d’Espanya“.

Per la seva banda, des del govern de la Generalitat han constatat que “nosaltres no ens aixecarem de la taula“, encara que segueix defensant la necessitat de que hi hagi la presència d’un mediador que eviti “distorcions en el debat“. L’estratègia que seguiran els independentistes continua sense estar definida.

Així doncs, si uns estan clarament posicionats defensant la unitat de l’estat i els altres pretenen aconseguir el dret a l’autodeterminació, l’acrod entre ells sembla difícil d’assolir. D’entrada s’ha pactat que les trobades siguin mensualment, alternant entre Barcelona i Madrid. Així, es vol aconseguir donar continuïtat al diàleg i fer-lo eficàç.

Ficció o realitat?

El primer examen de la complicitat entre governs, si és real o un simple ‘postureig‘, va ser ahir amb la votació al Congrés del Sostre de Despesa. El primer pas per tramitar els pressupostos generals. Finalment, ERC va fer possible l’aprovació de la proposta donant suport als socialistes generant una imatge d’unitat.

En tot aquest context s‘hi afegeix la disputa constant entre el Partit Popular i els socialistes. Calvo sentenciava, a l’entrevista a la cadena SER, que “s’oblida amb molta facilitat que el PP no va ajudar gens a que això no arribés on va arribar (referint-se a la situació a Catalunya) i ara pretén que ningú s’adoni que era la seva responsabilitat“. Una cítica que responia a les declaracions dels populars després de la trobada, centrades en la forma i no en el contingut.

La posada en escena de la reunió va ser molt protocolària. Una trobada en formació i per ordre d’importància. Els presidents es van donar la mà en senyal de coordialitat des de l’inici.

És comlex predir el futur de les negociacions que acaben de començar, però les previsions semblen bones després d’escoltar les reaccions de sorpresa expressades.

Paritat entre cometes

La part catalana de la taula de diàleg és paritària pel que fa als colors polítics. Dels vuit components quatre són de JxCat i quatre d’ERC. Ara bé, des d’una perspectiva de gènre queda molt lluny de ser igualitària. Són només dues les dones que participen de la negociació. Una per partit. Sis a dos.

Encara que consideréssim a Marta Rovira com una de les integrants, es continuaria sense aconseguir la paritat de gènere. De fet, es descompensaria encara més, ja que caldria comptar amb els presos i exiliats, la majoria dels quals són homes.

Així doncs, tot i les proclames feministes i per la igualtat que conformen alguns dels punts dels seus programes polítics, a la pràctica, les xifres demostren el contrari.

Comments are closed.