Els barcelonins ’77 rendeixen homenatge a Black Sabbath a la sala Rocksound

Black Sabbath són els pares del heavy metal. El 13 de febrer de 1970 van publicar el primer disc de la història del gènere, que no només seria el primer de molts dels seus èxits sinó que esdevindria un referent pels milers de bandes de música dura que van néixer durant aquella dècada i la posterior. Amb lletres desenfadades que flirtejaven amb el satanisme i amb la vacil·lant veu d’Ozzy Osbourne interpretant-les, els anglesos van tardar molt poc en convertir-se en un fenomen de masses entre el jovent.

Durant els seus 50 anys de carrera gairebé ininterromputs (només van deixar de tocar entre 2006 i 2011) Black Sabbath han composat temes molt significatius per la història del metal. I tot i que tenen un bon grapat d’àlbums que freguen l’excel·lència musical, n’hi ha un que destaca entre ells: el Paranoid. Publicat també el 1970, el segon disc del grup conté les tres cançons més conegudes de la seva discografia: War Pigs, Paranoid i Iron Man. Quatre dècades més tard, segueixen estant entre els temes preferits de qualsevol bon heavy.

Per això i per molt més, el divendres passat els seguidors del rock dur tenien una cita obligatòria a la petita però acollidora sala Rocksound. ’77, una banda barcelonina de hard rock que en deu anys de trajectòria ja ha girat per tota Europa, homenatjaven a Black Sabbath interpretant de cap a peus el Paranoid. Amb la sala plena a vessar (les entrades es van esgotar i aquest diumenge repetiran l’actuació) el grup va pujar a l’escenari i van sonar les primeres notes de War Pigs. El públic va embogir. Els assistents, que majoritàriament rondaven els 50 anys, recordaven amb nostàlgia les cançons que van marcar la seva adolescència.

Més enllà d’algun problema d’acoblament dels micros durant Planet Caravan, el so i la interpretació per part de ’77 van ser perfectes. El baix i la bateria feien caminar la banda amb una contundència memorable. La guitarra ens va transportar als 70 en una sola nota i si tancaves els ulls no costava confondre la veu d’Armand Valeta amb la d’Ozzy Osbourne. Amb els hits anomenats unes línies amunt van arribar els millors moments del concert, però també va ser sensacional la posada en pràctica de temes més especials com Rat Salad (un solo de bateria de més de dos minuts) o Planet Caravan (una cançó molt lenta i gairebé ambiental).

Però no en van tenir prou ’77 amb el Paranoid, sinó que després de tancar el disc amb la genial Faeries Wear Boots encara van tenir temps per regalar-nos tres grans temes més de la banda de Birmingham. Davant l’aclamació del públic va caure la cançó Black Sabbath, seguida de Supernaut. I per tancar una nit memorable res millor que Children of the Grave, una cançó espectacular que va fer saltar i ballar la sala sencera.  Sortint de Rocksound no m’ho podia treure del cap: els 70 van ser collonuts.

Comments are closed.