Elles també poden ser àrbitres

Només un 5% dels tècnics són dones i una és apunt de debutar a La Liga

Anna Hernàndez

D’entre els més de 15.000 àrbitres col·legiats amb què compta el futbol a Espanya, només 600 són dones. No només el nombre de dones àrbitres no arriba al 5%, sinó que, a més, no n’hi ha cap que tingui la possibilitat d’arbitrar al centre d’un partit masculí de primera divisió.
Si bé al llarg dels anys les dones cada cop s’obren un lloc més gran per a dirigir els partits, només ho poden fer a segona i, més aviat, a tercera divisió.

El relleu de Marisa Villa

Amb un cert retard respecte a altres països com França o Alemanya, que ja han comptat en alguna ocasió amb dones que han dirigit partits de primera divisió masculins com Stephanie Frappart, l’extremenya Guadalupe Porras debutarà, la temporada 2019-20, com a assistent a primera divisió a la lliga espanyola masculina.

Guadalupe Porras arbitrant un partit a Mallorca. EFE

Cal destacar, però, que Porras no ha estat la primera espanyola a aconseguir obrir-se pas entre els grans del futbol. Marisa Villa va ser, el 2007, la primera dona espanyola que va aconseguir l’ascens a primera divisió. Ara bé, tot i estar  cinc anys a la Lliga de Futbol Professional, mai no va debutar a cap partit oficial.
El motiu: no complia amb els requisits físics exigits. Un fet totalment paradoxal si es té en compte que se la va ascendre per la seva capacitat durant tota la seva trajectòria en l’arbitratge.
Actualment, Villas és la coordinadora del nou cos de dones àrbitres que fa dos anys es va constituir per talque la lliga Iberdrola de futbol femení fos xiulada només per dones, com passa a altres lligues europees.
Quatre anys més tard de la seva retirada, arriba Porras per complir el que Villas mai no va poder fer. Un fet que l’extremenya descriu com “un somni fet realitat” i que espera que pugui servir de referent per les 600 dones que cada dia han de fer front a una doble lluita: la d’àrbitre i la de dona.

Les restriccions del debut

En tot el món són 26 les dones que arbitren a la màxima divisió. No obstant, en molt pocs casos arbitren com a centrals, sinó que en la majoria de casos són assistents.
I és que les dones també ho tenen més difícil que els homes en el món de l’arbitratge: és més complicat que assoleixi les dures condicions físiques que es demanen,  han de fer front a agressions verbals, són desmerescudes pel fet de fer d’àrbitres en un partit d’homes…
Tot això fa que molt poques adolescents amants del futbol i de l’arbitratge segueixin ascendint per a convertir-se en professionals.
Tanmateix, les esperances son positives i cada vegada es reconeixen més noms femenins. “Ens hem hagut de guanyar un respecte, però el futur es preveu bo”, afirma Asun Langa, àrbitre en partits masculins i femenins de Bàsquet.

Comments are closed.