El tractament mediàtic del cas Julen

Júlia Curto. (juliacurto22)

Si hi ha un tema que en els darrers dies ha colpit la població ha estat el del petit Julen. El passat diumenge 12 de gener, el nen de dos anys va caure a un pou de 150 metres i 21 centímetres de diàmetre a Totalán, Màlaga. Sempre que ens trobem davant d’un cas d’aquesta magnitud extremem les precaucions al parlar dels fets, ho fem amb la màxima delicadesa. Tot i això, hi ha mitjans de comunicació que busquen la morbositat i, a fi de donar l’exclusiva, s’atreveixen a tot. Així doncs, el tractament mediàtic ha estat molt divers i, alhora convuls.

En primer lloc, cal destacar que el protagonista de la notícia és un menor, per la qual cosa cal posar encara més cautela a l’hora d’informar. El diari El Mundo, es va veure immers dins d’una gran polèmica al publicar una foto d’en Julen feta el mateix dia que va desaparèixer. La instantània, a més, anava acompanyada d’un titular d’allò més ambigu:

f0ef5e97-1ce6-440f-ad2c-253eb679d5f0

El fet que distribuïssin sense cap mena de consentiment una fotografia del menor, va fer que els caigués una allau de crítiques. En una situació tan delicada com la que estan vivint els pares del nen, el que menys convé és difondre una imatge d’en Julen per tal que circuli per les xarxes. Està clar doncs, que El Mundo no va ignorar tot codi ètic per tal de tenir clics a una publicació. No cal oblidar tampoc que la publicació no tenia cap mena de vessant informativa, atès que la fotografia en cap moment confirmava que el nen hagués caigut aquell dia al pou. En definitiva, van difondre la imatge sense cap tipus de fonament, ja que no anava acompanyada de cap informació rellevant ni demostrava res en si. Morbositat o informació? 

Seguidament, també és important destacar que ha circulat un rumor que ha inundat les xarxes durant la cerca de Julen. Es tracta d’un missatge que afirma que el pou on va caure el menor era un amagatall de droga i de la qual cosa la Guàrdia Civil hauria prohibit que la premsa fes ressò. Tot i que, tant la pròpia Guàrdia Civil com fonts properes a la família van desmentir rotundament la informació, molts mitjans ja havien compartit abans la notícia.

No obstant això, la notícia més alarmant va ser la d’ El Español. Quatre dies després que Julen caigués al pou, aquest mitjà va publicar com a “exclusiva” que el nen havia estat trobat a 73 metres de profunditat, sota un tap de terra. Ràpidament va sortir el Ministeri de l’Interior a desmentir la notícia, tot i que El Español no l’esborrava del seu portal. Això fa evident, que no per córrer més, s’arriba més lluny. Per falta de contrastar, de bones fonts o, en definitiva, d’informació fiable, aquest mitjà es va retractar. Ens veiem davant d’un altre cas on la morbositat guanya al bon periodisme. 

julen-655x368

Deixant a banda aquests dos casos més polèmics mediàticament, cal dir també que les xarxes estan traient fum des que es va conèixer la notícia. Moltes plataformes amb menys ressò també han fet de les seves comentant amb poc (o més ben dit poquíssim) tacte el tema. És el cas de Toro Cultura que va publicar aquest tuit equiparant la valentia dels miners que rescataven el petit del pou amb la dels toreros. Una comparació que està totalment fora de lloc.

La Vanguardia però, ha fet un tractament mediàtic del cas que divideix opinions. En un primer moment, feia un minut a minut a una pàgina de la seva web, que anava actualitzant tan bon punt hi havia nova informació. A mesura que ha anat avançant el cas, han decidit canviar la manera d’informar per una que ha provocat més recel: retransmetre en directe el rescat des de Totalán. Se’ls ha criticat d’excessiva morbositat, al·legant que haurien de guardar la privacitat d’una família que està patint per la vida del seu fill. Molts d’altres però, han aplaudit la iniciativa, ja que l’han considerat una bona manera de mantidre’s informats del cas en tot moment.

Captura de pantalla 2019-01-25 a les 17.19.31

A tota aquesta informació se li sumen debats, programes especials o canvis en les graelles televisives. S’han dedicat moltes hores i molts espais a parlar sobre aquest cas, inclús a programes que no tenen res a veure amb el tema. A Sálvame, programa del cor de Telecinco, han reservat certes estones de la tarda a fer un debat sobre el tema, portant especialistes i, fins i tot, canviant el presentador. Un programa d’allò més allunyat a un de successos o d’actualitat, on s’hauria de tractar el cas d’en Julen. L’ambició dels mitjans per tenir audiència va més enllà de la seva categorització. Si l’espectador vol saber més informació sobre Julen, li donen, encara que sigui un tema que, a priori, Sálvame o altres programes de l’estil no tractarien en el seu dia a dia.

Tot i això, també s’ha de reconèixer que molts mitjans han tractat el tema com cal, amb professionalitat, cautela i delicadesa. És primordial en aquests casos mostrar respecte cap a una família que pateix i que està a l’espera de notícies. Amb cada informació falsa que veu la llum s’agreuja el patiment dels més propers al petit Julen. Podem concloure doncs, dient que no tot s’hi val. No s’ha de passar per damunt de tothom per tal d’aconseguir audiència. Siguem més humans, si us plau.

Comments are closed.