El testimoni mut d’una Barcelona gris

CLARA ARDÉVOL (@claraardevol)

Descarrega’t l’article en PDF

L’exposició fotogràfica Pérez de Rozas. La crònica gràfica de Barcelona. 1931-1954 és un recull de part del material gràfic recopilat per Carlos Pérez de Rozas Masdeu, un dels grans fotoperiodistes de la República i el Franquisme.

Els Pérez de Rozas són coneguts per ser una important nissaga de periodistes. Carlos Pérez de Rozas Masdeu, l’iniciador d’aquesta saga, va ser el reporter gràfic encarregat de retratar tota una època amb les seves fotografies, publicades a diaris com Las Noticias, l’ABC o La Vanguardia. Tot aquest material, que esdevé testimoni mut d’uns temps convulsos, es vol reivindicar en ple 2016 amb la mostra de fotoperiodisme Pérez de Rozas. La crònica gràfica de Barcelona. 1931-1954, que es pot visitar fins el 21 de maig a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

L’exposició es divideix en tres eixos principals, marcats pels clars canvis polítics de l’època: la Segona República, la Guerra Civil i els primers anys del Franquisme. Del primer període destaca la frenètica actualitat, que es veu clarament reflectida a les imatges: des de l’incendi dels magatzems El Siglo, fins els ferits del moviment extremista del dia 8, passant pel primer gran premi de motociclisme de Barcelona, els temes són variats com la vida mateixa, i per tant també les imatges. N’hi ha de colpidores, d’emotives, de divertides i de curioses, i l’únic tret en comú és que totes tenen molt a dir.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Quelcom semblant passa amb les imatges de la Guerra Civil, encara que aquestes esdevenen més crues. La família Pérez de Rozas va col·laborar amb la CNT-FAI, i per tant el recull gràfic es centra en allò que preocupava a les esquerres. De fet, gran part d’aquestes imatges es va publicar a diaris com Solidaritat Obrera, Campo! o Umbral. No obstant, la part més impactant d’aquest grup de fotografies és la que ensenya els horrors de la guerra: els efectes devastadors dels bombardejos a la ciutat de Barcelona i els mètodes de tortura de les txeques.

Durant el Franquisme, la feina de Pérez de Rozas va ser la de retratar la instauració del Nacional-Catolicisme. Les fotografies de misses i altres actes religiosos, així com d’homenatges als caiguts i als generals nacionals morts durant la guerra, en són una bona mostra. No s’obvien, però, altres àmbits com l’esportiu i el lúdic, amb imatges de festivals, sorteigs i tornejos de futbol, natació, gimnàstica…

Una feina col·lectiva

Malgrat que l’exposició es centra en la figura de Carlos Pérez de Rozas Masdeu (qui, de fet, és l’autor de les fotografies), també destaca la feina d’equip que, durant anys, va anar fent aquesta família. Tots els membres del clan van estar implicats en el revelat, la producció, l’administració i l’organització de les imatges. És per aquesta raó que l’organització de la mostra ha decidit titular l’exposició només amb el cognom de Pérez de Rozas. Però la figura central, evidentment, és la del reporter gràfic, i per això el recull compta amb un petit espai dedicat a la seva biografia i al seu llegat com a un dels millors fotoperiodistes de l’època de la República.

Amb tot, Pérez de Rozas. La crònica gràfica de Barcelona. 1931-1954 és una bona opció per als amants del fotoperiodisme, o simplement per als interessats per la història contemporània que desitgin mirar al passat des d’una altra perspectiva; aquella en la qual sobren les paraules. Deia Robert Cappa que si les teves fotografies no són prou bones és perquè no t’has apropat suficient. Sembla que Pérez de Rozas no va cometre aquest error: mirant les imatges un es sent tan a prop que gairebé sembla que vulguin parlar-li.

Comments are closed.